dimarts, 27 de gener de 2015

70 Anys de l'alliberament de l'horror... (27 de gener 1945)

Avui fa exactament 70 anys que va ser alliberat un dels camps d'extermini nazi més importants de la Segona guerra mundial, on van morir milions de persones en un dels complexos més macabres, els Camps d'AUSCHWITZ i BIRKENAU, a Polònia, que funcionaren com una autèntica maquinaria de destrucció i de mort...

No vull ara aquí fer cap comentari sobre això, la història es ben coneguda per tothom, però potser no tothom ha tingut l'oportunitat de conèixer-ho i de visitar-ho de primera mà com vam poder fer nosaltres en un viatge a Polònia, l'agost del 2009.

Us deixo l'enllaç al meu Blog on vaig fer la crònica emocionada d'aquella visita (aquí) per si algú de vosaltres hi pot tenir interès en llegir-la.

Amb motiu de recordar el 70è. aniversari d'aquell 27 de gener de 1945, pot ser un bon moment per fer-ho.


* * *

The most important thing

Retrats d'una fugida

Què és el més important que t'enduries si de sobte haguessis de fugir de casa teva i del teu país? 

Tot i que en llegir aquestes línies et pot semblar inimaginable que això et pogués passar, és una pregunta que milers de persones es veuen obligades a respondre cada dia.

En els darrers tres anys, els conflictes a Síria, el Sudan del Sud, la República Centreafricana i Mali han donat lloc a greus crisis humanitàries. A conseqüència de la persecució, la violència generalitzada o les violacions de drets humans en aquests quatre països, més de 12 milions de persones s'han vist forçades a fugir de casa seva, un terç de les quals han marxat a altres països i han esdevingut refugiades.

Aquesta exposició, organitzada amb la col·laboració de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), és una mirada a la vida d'aquestes persones. 

Partint dels retrats del fotoperiodista americà Brian Sokol, ens apropem als testimonis de 24 persones que, en el moment de ser fotografiades, acabaven de veure's forçades a fugir de casa seva i a endur-se el més important per a elles. 
Són testimonis que ens conviden a reflexionar sobre què faríem nosaltres si ens trobéssim en la mateixa situació.

Una exposició que us recomano. L'hem vista aquest mateix matí a Caixa Forum, i les fantàstiques i expressives fotografies del periodista americà són realment corprenedores. Fan patir només de veure-les i de llegir el dramàtic context on cada una d'elles ha estat presa.

Un món injust on multitud de guerres i d'injustícies fan tant de mal a tanta i tanta gent i tantes famílies que han de fugir de casa seva per refugiar-se en països veins i malviure en campaments sense les mínimes condicions per poder portar una vida digna... 
Molt depriment, i certament fa pensar en quina mena de món tant injust estem vivint...

* * *



L'hem vista després d'haver gaudit amb l'altre magnífica exposició de fotografies Gènesi, de Sebastiao Salgado, (una autèntica meravella).

Que tampoc us heu de perdre perquè s'acaba el proper 8 de febrer



* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin