- La història comença aquí...
El segon dia del nostre periple per la Catalunya nord, després de l'agradable experiència de la visita a Céret, ens portarà avui a voltar per llogarrets plens d'història i d'art, a través dels Departements de l'Herault i de l'Aude.
Partint de Narbona, on estem allotjats aquests dos dies, ens dirigim en primer lloc a visitar la interessant vila de Minerva, (Menèrba, en occità), situada dalt d'un promontori rocós i rodejada d'espadats que la feien infranquejable a la seva època, s.XIII, i que fou un refugi pels càtars.
Com que la M. a "Todoreh" ja ha explicat amb més detall la seva història, us remeto al seu blog (aquí).
Seguidament ens vam dirigir cap al segon objectiu del dia, la població de Caunes-Minervois, situada als peus de la Muntanya negra, el paisatge que transitem és plenament rural, amb petits turons i elevacions suaus, i ple de vinyes que ja deixen entreveure el color de la tardor.
Arribats a Caunes, dinarem un magnífic estofat, plat típic càtar,
al restaurant "La Marbrerie",
... i després, tot seguit, visitarem l'abadia benedictina de Sant Pere i Sant Pau, un conjunt eclesiàstic que es va aixecar i refer en diverses èpoques,
des del segle XI al XIV.
És interessant, de manera especial, el conjunt dels seus àbsis d'èpoques diverses i superposats un damunt de l'altre.
Les excavacions recents han deixat al descobert l'àbsis romànic més primitiu on es poden veure fins i tot capitells amb probables decoracions de la cultura Celta.
Interiorment, l'església està decorada amb molts elements elaborats amb bonics marbres de la contrada i de diferents coloracions.
 |
| (marbre vermell de la regió) |
 |
| (magnífiques talles en fusta del Via Crucis) |
 |
| (es conserva en perfecte estat el terra romànic del claustre primitiu) |
* * *
- La crònica continua aquí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada