dilluns, 7 de novembre de 2016

Castanyada sense castanyes... a França

A nosaltres ens agrada anar sempre una mica a contra corrent, i aquest any, enlloc de celebrar la típica castanyada i les ximpleries del "jalovin", hem anat a la Catalunya del nord a recordar i reviure temps llunyans, i a descobrir alguns dels molts llocs interessants que s'amaguen en els departament del Rosselló i Llenguadoc.

Ha estat en una de les sortides habituals que fem amb el grup d'amics de Pol viatges, aprofitant el passat pont de Tots Sants.

En primer lloc vam aterrar a Céret, la bonica i entranyable vila del Vallespir-Albères, del Departament dels Pyrénées Orientales. No hi havíem tornat des de fa més de 40 anys...!!. Però el poble conserva aquell mateix aire bucòlic i antic, amb els seus plàtans monumentals, extraordinaris. 
Però allò que anàvem a conèixer era el magnífic nou Museu d'art modern, que fou inaugurat el 17 de desembre de 1993.
(Mural d'entrada, obra d'A.Tàpies)
Aquest museu conté una sèrie important d'obres d'art d'artistes tant coneguts com Pablo Picasso, Raoul Dufy, Auguste Herbin, Frank Burty Haviland, Manolo (Hugué), Juan Gris, Andre Masson, Marc Chagall, Henri Matisse, etc.


(dedicat per Picasso pel Museu de Céret)
D'entrada ens pot sorprendre el com i el perquè en aquesta petita localitat del Vallespir, Céret, hi ha acumulada tanta obra d'art i d'artistes tant famosos, i això s'explica per la seva història recent que remunta a principis del segle XX.
El gener de 1910, l'escultor català Manolo Hugué, el pintor Frank Burty Haviland, i el compositor Déodat de Séverac, van decidir instalar-se a Céret.
Entre 1911 i 1913, van convidar els seus amics del barri parisenc de Montmartre, que es trobaven en ple període cubista. 
(els tres arbres, d'Auguste Herbin)
(copa i papers, obra de Juan Gris)
Vindrien Pablo Picasso (1911-1913), Georges Braque (1911), Auguste Herbin (1913), Max Jacob (1913), Juan Gris (1913), Jean Marchand (1912), entre d'altres que també feren estada a Céret. Tots els artistes que anaven a Paris per estudiar i aprendre les tècniques pictòriques, volien experimentar amb la lluminositat dels paisatges del sud de França per la creació de les seves obres. Això explica, en part, la concentració d'artistes que aquí a la zona es va produir.


Alguns d'aquests tornarien a la ciutat després de la Primera Guerra Mundial, com Herbin (1919, 1923), Manolo (de 1919 a 1927), o Juan Gris (1921-1922). També serien acompanyats per nous artistes provinents de Montparnasse, entre ells Pierre Brune, André Masson, Marc Chagall, etc.

(obra de Marc Chagall)
Més endavant, durant la Segona guerra mundial, una tercera onada d'artistes que fugien del fascisme buscaren refugi aquí a la vila de Céret, com Raoul Dufy (1940), Dubuffet (1939), Albert Marquet (1940), i alguns de tot aquest grup d'artistes decidiren instal·lar-se definitivament aquí.
(obra de Raoul Dufy)
Això explica, en part, la confluència d'art que es va concentrar a Céret. 
Per alguns d'aquests artistes, l'etapa Ceretana ha estat un moment fort de creació on van realitzar obres importants, com Picasso, Braque, Herbin i sobretot Soutine, que aquí va realitzar una impressionant sèrie d'obres majors.
(Picasso, Pierre Brune, Araoz, i Eudaldo, a Ceret als anys 50)

Picasso tenia una obsessió amb representar la sardana, i aquí teniu dos exemples. El de l'esquerra al Museu de Céret. El de la dreta a casa meva...

















Però no penseu que tinc un fantàstic original del geni, no, es tracta d'una bella reproducció editada pel Departament de Cultura de la Generalitat, de l'obra que en Picasso va fer i va donar "A l'Abadia de Montserrat, dedicat a l'Abat dom Aureli M. Escarré i a la comunitat de monjos de la Verge de Montserrat, patrona de Catalunya", en la seva visita al monestir el 2.7.59. I jo el tinc, degudament emmarcat, i desde fa molts anys, alegrant les parets del despatx a casa nostra.



















Entre 1934 i 1950, la vídua de Michel Aribaud (arxiver de la vila, que havia conegut els artistes i havia adquirit algunes obres) va fer-ne donació de quadres d'Herbin, Gris, Kisling i Manolo.



Pierre Brune i Frank Burty van pensar ràpidament a crear un museu d'art modern per rememorar l'aventura artística de la ciutat. Van contactar amb tots els artistes que hi havien fet estada i havien pintat a Céret. 

Gràcies a Pablo Picasso i a Matisse que donaren algunes de les seves obres, 53 i 14 respectivament, van aconseguir reunir una bona i bella col·lecció, i van poder convèncer l'ajuntament de la vila.
(Natura morta, d'en Picasso)
(retrat de Corina Pere Romeu, una obra de joventut d'en Picasso)
El Museu d'art modern va obrir les seves portes el 18 de juny de 1950, en les sales d'un antic convent del Carme del segle XVII.


La reputació del museu va anar creixent de tal manera que l'any 1980 l'ajuntament decidí ampliar-lo i rehabilitar l'edifici. El president François Mitterrand el va inaugurar, al Boulevard Maréchal Joffre, el 17 de desembre de 1993. (www.musee-ceret.com)

L'any 2008 fou el 40è museu més visitat de França.

* * *
Es va donar la circumstància que el dia de la visita, el passat 30 d'octubre, diumenge, era el darrer dia de l'exposició temporal "Una Arcadia catalana", dedicada als artistes Maillol, Frère, i Pons.






















En una volta ràpida per l'exposició temporal, vam poder gaudir d'algunes de les obres d'aquests tres artistes... (vegeu)





 Obres d'Arístides Maillol

(les tres Gràcies)














Obres puntillistes d'en Henri Frère


* * *
Acabada la interessant visita al Museu, 
anem a dinar tot voltant pel casc antic de Céret...































* * *
Després de dinar, ens dirigim al nostre proper objectiu de la tarda. Anem a visitar el Memorial del Camp de Rivesaltes, a pocs kilòmetres al nord en direcció cap a Narbona.
Fa tot just un any que va ser inaugurat i l'exposició que s'hi ha instal·lat mereix molt la pena, ja que ens permet descobrir la història d'aquest campament, força desconeguda, almenys per molts de nosaltres.












Va ser construït el 1940, i per aquí van passar durant dècades els republicans catalans i espanyols que fugiren de la guerra civil, ciutadans francesos d'origen jueu durant el règim de Vichy i l'ocupació nazi, presoners de guerra alemanys a la fi de la Segona Guerra Mundial, els "harkis" algerians (soldats algerians de l'armada francesa), i gitanos. Amb totes les conseqüències que suposa viure en un camp de concentració o de refugiats com els que ara ho pateixen.
(nens espanyols a Rivesaltes, l'any 1941)
(els trasllats al Camp)

(Harki algerià amb el seu fill, any 1963)
(interior de l'exposició amb gran quantitat d'audiovisuals)
(sortida de l'expo subterrània)
(restes dels antics barracons...)
Si voleu una visió més detallada de la història d'aquest immens camp, i de tota la gent que hi va passar i malviure, durant una sèrie d'anys, i en funció dels diferents conflictes bèlics a Europa, podeu consultar aquest (enllaç).

* * *


  • La crònica de la sortida continua aquí...

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin