dimarts, 29 de març de 2016

En la mort d'un germà...

In Memoriam...

"Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".

Miquel Martí i Pol


Descansa en pau, germà Albert...!!
Que els àngels et portin al Paradís, 
que a la teva arribada et rebin els màrtirs
i et condueixin a la ciutat santa de Jerusalem.
El cor del àngels et rebi i tinguis el repós etern...

* * *

dissabte, 26 de març de 2016

La feina s'acumula i el dia només té 24 hores... menys avui...



Els parents o amics i coneguts que em visiteu regularment, recordareu que el 5 de març vaig començar a penjar les cròniques de la nostra recent estada per terres de la Toscana, concretament a la ciutat de Florència (aquí), i des d'aleshores el temps ha passat molt de pressa i la nostra agenda viatgera ens ha portat a marxar aquests darreres dies de Setmana Santa cap a terres Alemanyes, viatjant a la República Federal d'Alemanya, visitant bàsicament Berlín, i també Dresden, Leipzig, i Postdam.

És per això que, tal com dic a la capçalera d'aquest post, la feina s'acumula i el dia només té 24 hores..., menys precisament avui, que pel canvi d'horari d'estiu, perdem una hora i només tindrà 23 hores.

Em van quedar pendents un parell o tres d'aportacions més sobre la ciutat de Florència, concretament una sobre el Cor de la ciutat, il Duomo , amb la seva fantàstica cúpula i el Campanile, i finalment també faré un repàs breu sobre les obres d'art que es troben als Uffici i a algunes de les principals esglésies. Per acabar amb un apunt del capvespre dalt la muntanya que domina la ciutat des de Sant Miniato al Monte.


Tot això, però, anirà venint, amb calma i al seu temps, abans de començar una nova història sobre Berlin i tot allò que hem viscut aquests darrers dies en aquella gran i super-històrica ciutat, així com també a Dresden a Leipzig i a Postdam.

Hem de assimilar les experiències viscudes, ordenar i seleccionar les fotografies, i recopilar informació, abans de posar-nos a redactar l'experiència de la nostra primera visita a terres d'Alemanya.
* * *




diumenge, 13 de març de 2016

Resseguint l'obra de Michelangelo Buonarroti... (04)


Tot resseguint l'obra d'aquest geni que fou Michelangelo Buonarroti, ens dirigim fins a la Basílica di San Lorenzo, on primer visitem la Capella funerària dels Mèdici amb la cripta i la capella dels Prínceps, i a continuació la Sagristia Nova, construïda per Miquel Àngel entre 1521 i 1534. 

Va ser encarregada pel papa Lleó Xè. i el cardenal Juli de Mèdici (futur Climent VIIè.)

Miquel Àngel la va crear a partir de la mateixa planta de la Sagristia Vella de Brunelleschi, i divideix l'espai en formes més complexes, amb arcs triomfals que s'obren en una espècie d'àbsides.
Va construir, en les dues parets laterals del mur les tombes monumentals dedicades a 
Julià Duc de Nemours
Per la tomba de Julià de Medici, assegut i amb posat orgullós, 
va triar el Dia i la Nit,

(detall del Dia)
i en la del seu nebot Llorenç Duc d'Urbino
Per la de Llorenç, reflexiu i malenconiós, 
el Crepuscle i l'Aurora.

(detall del Crepuscle)

i en cada una d'elles, esculpí les tres escultures tallades: 
les Al·legories del temps, assegudes sobre les tombes, 
i també els retrats dels ducs.
* *
Damunt l'altar es van situar les tres estàtues, la Verge amb Jesús a la falda
obra de Miquel Àngel
i les de Sant Cosme i Sant Damià, obra de seguidors de Miquel Àngel.
A sota d'aquest altar estan enterrats Llorenç el Magnífic i el seu germà Julià de Mèdici, per als qui mai hi va haver temps per construir una tomba monumental, ja que aquestes potser van ser les darreres obres de Miquel Àngel aquí a Florència, per que amb la seva marxa de la ciutat va deixar els treballs sense acabar... 
* *
La Capella dels Prínceps, mereix una mica de comentari per la seva grandiositat i opulència. Es un edifici octogonal de 28 metres d'ample i coronat per la cúpula de San Lorenzo, que assoleix una alçada de 59 metres, el segon en bellesa a la ciutat després de la del Duomo de Brunelleschi.

L'enlluernadora esplendor és deguda a les riques incrustacions de pedres semiprecioses, obra d'operaris formats al Opificio delle pietro dure. Aquest art anomenat florentí, que encara es practica principalment en la decoració de mobles i gerros, troba aquí el seu punt màxim, encara que pel to funebre de la capella es van utilitzar colors més apagats, amb pòrfir i granit. 

Per als sòcols es van utilitzar pedres més acolorides com la mareperla, lapislàtzuli i el corall.
























Les tombes pertanyen als grans ducs Cosme I (1519-1574), Cosme II (successor de Ferran I, 1561-1590), i Cosme III (successor de Ferran II, 1643-1723).
* * *
Arribats a aquest punt, i aprofitant que estem parlant de tombes de personatges famosos, inclourem aquí mateix un altre dels indrets importants de Florència: la Basílica di Santa Croce, que també és coneguda com "Il tempio dell'Itale glorie", (el temple de les glòries itàliques), per les nombroses sepultures d'artistes emèrits, homes de lletres i de ciències que s'hi troben.

Un autèntic panteó de gent il·lustre de la ciutat, amb noms tant coneguts com: Miquel Àngel, Galileo Galilei, Nicolas Machiaveli, Dante Alighieri, Gioachino Rossini, i d'altres. 
Rossini
Maquiavel


Miquel Àngel





























Dante Alighieri






































Tomba de Galileo Galilei



















També dins el temple s'hi troben magnífiques pintures i obres d'art de Donatello, Giotto, Cimabue, Brunelleschi, etc. en especial a la capella central i també en alguna capella lateral...


  



(Crist de Cimabue)

Per desintoxicar-nos del "síndrome d'Stendhal", després de contemplar tanta bellesa acumulada, passem per l'encantador i relaxant claustre fins arribar a la plaça davant la façana de la Basílica di Santa Croce.




Es hora de rebobinar i de dinar, i ho farem en un bonic restaurant de la mateixa plaça...

* * *
En la propera crònica ens dedicarem al cor de la ciutat, visitarem el Duomo, ens enfilarem a dalt de tot de la gran cúpula de Brunelleschi per contemplar des de dalt el panorama de la ciutat, i entrarem a extasiar-nos amb els mosaics del Baptisteri, l'edifici més antic de Florència.


divendres, 11 de març de 2016

FLORÊNCIA, Miquel Àngel, i el David... (03)


Si vas a Florència, anar a veure el David de Michelangelo Buonarroti, és pràcticament visita obligada.

La Galleria dell'Accademia, que l'acull i on s'exposa, és a la Via Ricasoli, 58-60. En l'edifici d'un antic hospital on s'ubicà la primera Escola d'art europea, fundada el 1563, amb cinc escultures de Miquel Àngel, que haurien de servir per que els alumnes de la Accademia del Disegno, primer, i de la Accademia delle Belli Arti, després, aprenguessin d'elles.

Val a dir que nosaltres vam quedar una mica sorpresos pel fet que només hi hagués aquestes poques escultures, a part d'una sala que conté una sèrie de motlles de guix de figures diverses. Pensàvem que pel preu certament elevat que fan pagar: 12€ + 4€ de la prenottazione (reserva de dia i hora), hi hauria moltes més obres. Imaginem que la gran col·lecció estan ubicades en un altre museu com és el del Bargello, que no vam tenir temps de visitar.

Però tornem al David que evidentment és la major atracció del museu. La tant cèlebre estàtua que Miquel Àngel va modelar amb les seves mans, és una de les imatges més conegudes del Renaixement. 

S'exposa aquí en un lloc preferent i a cobert des del 1873, per evitar que l'exposició a la intempèrie i a les gelades la poguessin trencar.

Encarregada per l'Opera del Duomo en 1501, quan Miquel Àngel tenia 26 anys, representa a un orgullós David després de derrotar al gegant Goliat, com a símbol de la independència i virtuts de la república florentina enfront del domini pontifici.

Miquel Àngel va escollir un bloc de marbre de 5 metres d'altura extret de Carrara quaranta anys abans. Massa estret i ple d'esquerdes, només Agostino de Duccio s'havia atrevit a treballar en ell fins a abandonar-lo totalment. Però era una peça extraordinàriament proporcionada per a l'obra i en les mans de Miquel Àngel es va transformar al llarg de tres anys en aquesta figura que li va assegurar la reputació com el més notable escultor del seu temps. 


En acabar-la es va consultar a 30 artistes importants del moment sobre la seva ubicació més adequada, i fou la Piazza della Signoria el lloc escollit com a escenari simbòlic de la identitat florentina. Allà va romandre exposada a la pluja, el gel i el vent fins el 1873. 



El fet que aquesta figura fos pensada per situar-la a l'exterior explica la coneguda desproporció de les mans i el cap, que en realitat és una tècnica de prespectiva per a ressaltar la seva monumentalitat.

Aquesta imatge de l'esquerra la vaig agafar amb un angle una mica diferent, no és l'habitual que tothom retrata en trobar-se l'escultura de front en el moment d'entrar a l'Accademia, i crec que li dona un aire diferent, com més elegant.

Hi ha unes altres cinc escultures del genial artista que figuren en la mateixa sala de l'Accademia: Sant Mateu (1504-1508), i els quatre esclaus (1521-1523), que estan inacabades i que en principi estaven destinades a la tomba del Papa Juli II, i il·lustren a la perfecció la teoria de Miquel Àngel: 







"L'escultura és l'alliberament d'una forma que es troba presonera en el bloc de marbre..."

* * *









El museu també conté una excel·lent col·lecció de pintura florentina, amb obres de Filippino Lippi, fra Bartolomeo, Ghirlandaio, Botticelli i Pontormo, et aliï...










* * *


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin