dilluns, 27 de juny de 2016

DRESDEN capital de Saxònia (01) / Crònica estil Murakami-Sorrobloc (M-S.02)


En la meva crònica del 15 de maig (aquí), vaig començar a desgranar les nostres primeres impressions de l'estada a Nova York.

Ja feia aleshores referència també al solapament de viatges que havíem tingut i que d'alguna manera feia que les vivències viscudes a Alemanya i després a Amèrica-Nova York, s'haguessin barrejat en el temps (vegeu aquí). 


Intento, doncs, ara reemprendre aquelles cròniques una mica allunyades en el meu temps, però que no vull restin en l'oblit, ja que en el seu moment van ser totes experiències i vivències molt maques i enriquidores, acompanyades d'un bon grapat d'imatges que si no les comparteixo aquí, altrament restaran dipositades per sempre més al disc dur del meu PC Macintosh.



La nostra agenda viatjera ens va portar els dies de la passada Setmana Santa cap a terres de la República Federal d'Alemanya, visitant en primer lloc Dresden, a coninuació Leipzig, seguidament i principalment Berlin, i també finalment Postdam.

Dresden és la capital de l'Estat lliure de Saxònia. Situada a la vall de l'Elba, amb una àrea metropolitana que supera el milió de persones.




La ciutat té una llarga història com a capital i residència reial dels governants de Saxònia, amb segles d'esplendor cultural i artístic. El bombardeig de Dresden a la II Guerra Mundial i el posterior i terrible incendi, i els més de 40 anys que formà part de la República Democràtica Alemanya, han alterat considerablement l'aspecte de la ciutat.

Desde la reunificació, Dresden ha esdevingut un important centre econòmic, polític i cultural a la part oriental de la República Federal d'Alemanya.

Si voleu conèixer una mica més la seva història des dels primers poblaments de la zona que daten del neolìtic (llegiu aquí).

De bon matí d'aquell dissabte 19 de març, vam començar un recorregut a peu pels monuments més rellevants de la ciutat, concretament pel casc antic de l'Altstadt. 



El primer indret que visitem és el Dresdner Zwinger, un conjunt d'edificis barrocs, amb jardins, hivernacles, sales diverses, etc. que va fer construir Friedrich August I, anomenat el fort.

Sorpren el barroquisme del conjunt d'edificis i la varietat i riquesa d'escultures tot al voltant del recinte tancat.



 






































 
Sortint d'aquest espectacular recinte, a la plaça principal trobem el teatre de l'òpera, just davant per davant de la Hofkirche.
(detall de la quàdriga superior)

La segona visita la fem a la Catedral de la Santíssima Trinitat (Hofkirche), de culte catòlic-romà, localitzada al casc antic. És l'edifici religiós més gran de Saxònia, i és la seu de l'Episcopat catòlic-romà de Dresden-MeiSen.


 
















Va ser construïda entre 1739 i 1755 per ordre del príncep elector Frederic August II de Saxònia, fill d'August el Fort. (veure).

En sortir de la catedral i ben aprop d'allà hi ha una de les meravelles de la ciutat, el gran mural anomenat "la Desfilada dels Prínceps", en alemany Fürstenzug.

 Ubicat aquí al centre de la ciutat, en la AugustusstraBe, en la paret nord de l'estable de la cort reial, i molt a prop de la Frauenkirche.
És un mural extraordinàri en el que es reflexa una desfilada de genets d'un gran tamany, i està format per unes 24.000 rajoles de porcellana de Meisen, per això està considerat com el mosaic de porcellana més gran del món. Representa als monarques de la Casa de Wettin, entre 1123 i 1906 (*)

La Casa de Wettin fou una dinastia de comtes, ducs, prínceps-electors (Kurfürsten) i monarques alemanys que van governar l'àrea del que avui és l'estat federal de Saxònia durant més de 800 anys. També alguns dels seus representants van aconseguir ser anomenats reis de Polònia. Branques patrilinials de la Casa de Wettin han ascendit en algun moment als trons de la Gran Bretanya, Portugal, Bulgaria, Polònia, Saxònia i Bèlgica. De totes elles, solament la britànica i la belga es mantenen encara regnant.


L'escena de la desfilada es va dibuixar entre 1872 i 1876, commemorant el 800 aniversari de la dinastia Wettin. El seu creador, Wilhelm Walther, va utilitzar l'esgrafiat, però aquesta tècnica no és resistent a la corrosió i es va descompondre fàcilment. Aleshores del 1904 al 1907 es va recobrir tota la paret amb les rajoles de ceràmica de Meisen, tal com les veiem avui.





A finals de la Segona Guerra Mundial, el mosaic va sobreviure gairebé miraculosament al bombardeig de febrer de 1945. Solament s'hagueren de reemplaçar unes 200 rajoles.
(l'espectacular mural amb 102 metres de llargada)

En acabat ens vam traslladar fins la Brühlsche Terrasse, un magnífic balcó sobre el riu Elba, també anomenat el "balcó d'Europa", tot fent temps per anar a visitar la Frauenkirche que obrien a les 13h., després dels oficis.





(El balcó d'Europa, o terrassa de Brühl)
-foto manllevada d'internet-

L'hora en punt per entrar a visitar la Frauenkirche








(l'interior sembla talment un teatre)

Seguidament anem a dinar en un dels típics restaurants de la zona



* *
I a la tarda anem a conèixer un altre indret força espectacular. Es tracta de l'històric Museu Grünes Gewölbe (Volta Verda), ubicat al Palau de Dresdner Residenzschloss. El Museu és un dels més antics d'Europa i, avui en dia, s'hi exhibeixen els tresors dels prínceps de la dinastia Wettin i podrem admirar i contemplar totes aquestes obres d'art. Bàsicament veurem una de les majors col·leccions de joies de tot Europa.




Això ens permetrà veure joies realment sorprenents, i algunes de rocambolesques i extremadament sofisticades. 

























 Quina exageració de materials i de temps invertit en la confecció de cada una d'aquestes joies tant exclusives.



  
 (el tron del Gran Mogol)

Realment els prínceps no tenien problemes de liquiditat per a poder encarregar aquestes super joies, encara que segurament a la seva època no tohom del poble ras devia tenir el plat a taula...!!!

Sorprenent i un xic revoltant...

* * *
  • La crònica alemanya continuarà aquí...02 (M-S.04)...

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin