dijous, 19 de juliol de 2018

En plena canícula... continuem amb les reivindicacions... i amb les cròniques (00)

Primer de tot, un pensament i un record pels amics privats injustament de llibertat...

 * * *
A continuació, en plena canícula estival, amb temperatures per damunt dels 30º graus, amb l'aire condicionat a tope per ajudar a treballar amb condicions, tinc intenció de reprendre les cròniques de la nostra darrera escapada per terres del Piemont, la Llombardia, al nord d'Itàlia, i el Ticino a Suïssa. 

Aquesta sortida la vam fer del 10 al 16 de juny, ara fa ja un mes, i des d'aleshores, impediments diversos, informàtics, familiars, i de salud, m'havien impedit de dedicar-me al meu blog. Ara constato que des de finals de març, només vaig publicar un post per sant Jordi (aquí), un post al juny criticant les presons preventives (aquí), i un altre a principis d'aquest mes comentant els problemes informàtics a causa d'una avaria del meu PC (aquí).

* * *

Anem, doncs, a començar la nova crònica...(00)

Un vol sense incidències (cosa certament afortunada en aquestes èpoques) ens portà fins a l'aeroport de Malpensa, a prop de Milà.

Allà, la primera cosa que vam fer fou anar a dinar a una típica trattoria la Taverna dei Golosi, al mateix centre de Milà, que també estava plena a tope.
Una curiosa inscripció a la pared del restaurant ens va cridar l'atenció...
Després de dinar amb l'autocar ens vam dirigir a visitar l'imponent Castello Sforzesco. Vam fer l'accés per la porta lateral del Carmine, que dona directament al Pati d'Armes.
Flanquejant la porta veiem l'escut heràldic dels Sforza..
És un castell que es troba al barri vell de Milà, i que actualment alberga uns Museus d'art de diverses temàtiques. La construcció original en el lloc va començar al segle XIV pels Visconti. El 1450, Francesco Sforza va començar a reconstruir-ho, i encara va ser més modificat per generacions posteriors.
Constituït per un gran parc al nord de l'edifici, el parc Sempione, té una planta quadrada, amb el costat d'uns 200 metres i quatre torres angulars.
En el curs de la seva història (vegeu aquí) ha patit diverses temptatives de destrucció i s'ha reconstruït en diverses ocasions.

La primera cosa que vam visitar foren les dependències de l'antic hospital que en el Pati d'armes del castell, en l'època de la dominació espanyola, acollia als soldats malalts. En aquest espai, on hi hagué tant de sofriment i dolor, i on també es va pregar molt, ha trobat el seu lloc una important obra d'art: La Pietat Rondanini de Miquel Àngel, la darrera de les seves obres, que va quedar incompleta a causa de la seva mort el febrer de 1564, malgrat haver-hi treballat durant més de 10 anys.

Aquesta obra va desaparèixer durant molts anys i finalment al 1807 va reaparèixer en el palau  dels marquesos Rondanini, situat a la Via del Corso. Després de diversos traspassos de la propietat, l'escultura fou adquirida a través d'una subscripció popular, per l'Ajuntament de Milà en 1952.

Després de tot aquest temps, l'estil de l'obra, oblidada durant molt de temps i considerada marginal en la producció de l'artista, va ser acollida molt favorablement pels crítics i els artistes contemporanis, i la Pietat Rondanini, un unicum en l'escultura dels segle XVI, ha aconseguit fer-se amb una posició privilegiada en la història de l'art.

Aquesta obra representa a la Verge dempeus subjectant el cos mort del seu fill Jesucrist, després de la crucifixió. Les dues figures són molt allargades, gairebé filiformes; molt diferents de la potència física que normalment caracteritza les figures de Miquel Àngel.

L'artista va tractar diverses vegades el tema de la Pietat, amb tècniques i solucions diferents: començant pel grup en la Basílica de Sant Pere del Vaticà, esculpit quan Miquel Àngel tenia 25 anys i tenia una idea de la bellesa completament diferent, amb el cos jove del Crist damunt els genolls d'una Maria adolescent...

En l'obra que ara contemplem, amb més de 80 anys, l'artista ho redueix tot a l'essencial, recuperant un esquema iconogràfic de tradició medieval.

* *
Seguidament ens traslladem al Museu d'art antic i a la Pinacoteca, on podrem veure algunes obres interessants d'autors importants com aquests que veiem aquí sota...
Sant Sebastià
 Com hem pogut veure hi ha autors com: Canaletto, Tiziano, Tintoretto, Bellini, Ribera, etc. 
Una bona mostra de la pintura del Renaixement.

* *
Anem ara cap a l'edifici de la Rocchetta on descubrirem altres obres d'art...

 (autor anònim)
(secreter preciosista)
(caixeta d'ivori)
Una magnífica col·lecció de tapissos del 1500, dedicats als signes del zodíac, un tapís per a cada signe. Aquest era el dedicat al temps de Capricorni.
I fem també una ràpida visita al Museu d'instruments musicals situat en un dels pisos superiors...





















 Sortim dels museus travessant el claustre de la Rochetta totalment restaurat
i sortim també al patí d'armes amb la visió de les torres del Castello...















En acabar la visita al Castello ens vam traslladar a un barri de la ciutat on encara es conserven una part dels canals que no van ser soterrats... és la zona del barri de Navigli, (vegeu) l'antic port fluvial d'Itàlia a finals del segle XIX.
  • Los canales que abrazaban el centro de la ciudad fueron vaciados en el año 1930 y desde entonces perdura la nostalgia de la “Milan del puerto” que muchos no puedieron conocer, la de las casas populares de piedras cubiertas de balcones y escaleras, la de los chirriantes puentes de madera y la de las orillas invadidas por mercadillos y lavanderas.                                                                                                     
  • És un barri amb un encant especial, ja que conserva la imatge d'una Venècia clàssica amb les seves gòndoles, 
Els dissabtes s'instal·la un mercadillo de gastronomia regional, llibres, curiositats, etc., i el darrer diumenge del mes un gran mercat d'antiguitats a la vora dels canals.
 (petit canal interior)
 (el principi o fi del canal)
Són també característics del barri, els patis interiors de les cases molt populars a l'època, on s'aprofitava per conviure amb els veïns, parlar dels temes comunitaris i també per a fer tertúlies...
Sense dubte que el visitar y recórrer una de les zones més encantadores de Milá, com el Navigli, és una activitat molt recomanable durant el viatge. 
* *
De retorn al centre vam circular per les famoses Galeries de Vittorio Emanuelle, per anar tot seguit a prendre l'autocar que ens portaria a l'hotel de destí, a la petita localitat d'ARONA, a la riba mateix del Lago Maggiore, en la seva part baixa, on hi farem estada durant la setmana, i serà el nostre punt de partida per les diferents visites dels propers dies..
(la vista des de la nostra habitació)
 * * *
Demà segon dia de la nostra estada per aquestes terres, anirem a Stressa per embarcar-nos i visitar les tres illes Borromees dins el Lago Maggiore: l'Isole Bella, l'Isola dei pescatori, i l'Isola Madre. 
Però tot això, com és habitual, ho veurem en el proper capítol d'aquesta crònica 

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin