divendres, 27 de juliol de 2018

LUGANO i ASCONA, en territori suís.... (03)

  • La història comença aquí


Surt un nou dia esplèndid a la riba del llac Maggiore.

En aquest tercer dia de la nostra estada per aquestes terres italianes, avui el nostre objectiu és arribar-nos fins a la ciutat de Lugano, a la veïna Suïssa.

L'itinerari serà d'uns 100 kms. aproximadament, i trigarem una hora i mitja. El camí té la recompensa que de tant en tant permet veure a l'horitzó l'espectacle del massís totalment nevat del Mont Rosa (4634 mts.) el més alt de Suïssa. Poc abans de la frontera passem a tocar de la ciutat de Como i del seu bonic llac. I sense cap problema travessem la frontera i arribem a la ciutat de Lugano.

Un cop arribats, el nostre primer objectiu és agafar el funicular que ens pujarà al cim del Monte San Salvatore, de 912 m d'alçada, des d'on podrem gaudir d'una gran panoràmica de la ciutat i de tot l'escenari que l'envolta. Ho veurem aviat.
Abans, però, d'enlairar-nos, anem a conèixer les característiques d'aquest funicular tant especial. El recorregut total d'uns 1660 metres està dividit en dues seccions de 830 m. cadascuna. Les dues tenen una inclinació diferent: la primera secció té una pendent del 37%, i la segona secció de 61%, que fa una forta impressió.















Les dues cabines tenen una construcció diferent a causa del pendent però tenen la mateixa capacitat, 68+1 persones.




















Les cabines circulen sense creuar-se amb un moviment de "va-i-ve" oposat, amb referència a la estació intermèdia, que és on es fa el canvi d'una cabina a l'altra.
Des de l'inici de la seva construcció, el juliol de 1888, l'estació motriu amb la sala de màquines es troba en aquesta estació intermèdia.

La via no està electrificada, i les dues cabines estan relligades per un únic cable de tracció d'acer de 1650 mts. de longitud i de 33 mm de diàmetre, que és el que facilita el funcionament de les dues cabines. En aquest esquema de sota es veu perfectament el funcionament tant original
Aquesta instal·lació presenta una configuració única dins el conjunt dels funiculars encara actius avui en dia. La sala de màquines disposa a més d'un altre motor auxiliar "diesel hydrostàtic" que garanteix el funcionament del funicular -amb una velocitat reduïda- en cas d'un tall de l'energia elèctrica.

Quatre dades tècniques: Alçada estació inferior 282m; la estació superior 883m; el desnivell 601m; Velocitat 3.5 m/s.; durada del recorregut 12 minuts; capacitat màxima/hora 240 persones/h.
 * *
Un cop arribats a dalt s'ha de fer una curta però costeruda pujada per arribar a dalt de tot del cim on hi ha l'ermita (912m) i al damunt d'ella una terrassa amb una magnífica vista de tot l'entorn
la ciutat al fons
el braç dret del llac de Lugano
la part baixa del llac direcció sud cap a la frontera italiana
la taula orientativa
la banya direcció nord-est del llac Lugano
una altre prespectiva
Un cop esgotat el temps de l'estada al cim tornem a la ciutat per anar a conèixer una de les meravelles força desconeguda de la ciutat. Es tracta de l'església de Santa Maria degli Angeli, que formava part d'un antic convent...
L'església fou construïda a partir del 1499.
Al mig de la nau, per davant de l'altar major, hi ha un mur amb la grandiosa
"Passione e Crocefissione" de Bernardino Luini (el fresc renaixentista més famós de Suïssa, del 1529.

Jutgeu vosaltres mateixos...
La primera visió de l'obra impressiona realment...
i aquests detalls d'alguns fragments són realment bonics, com aquesta Magdalena amb cabellera rossa al peu de la creu...
o aquest altre de la baralla entre els soldats també al peu de la creu...
o aquest altre fragment amb tants detalls preciosos...
Tot això obra del gran pintor Bernardino Luini
En els pilars dels arcs que sostenen l'estructura de la crucifixió hi ha aquestes dues pintures de sant Sebastià, i de sant Rocco.





















També podem gaudir d'altres obres per les parets laterals de la capella com aquest magnífic Sant sopar
amb aquests detalls laterals...
I encara trobem alguna altra obra d'art destacable com aquesta 
"madonna con bambino"  
o aquest altre conjunt de sant Franciscus i Bernardinus
Tot plegat el conjunt és una autèntica meravella

* *
 Sortint de l'església, a través del passeig vora el llac, 
ens dirigim cap al centre de la població
Allà ens retrobarem a la plaça major, davant l'Ajuntament i de la potent banca Suïssa, per anar a dinar.
* *
En acabar el dinar ens queda encara una darrera visita a la ciutat.
A través dels carrers i places del casc antic, anem a veure la 
Catedral de sant Llorenç
 (foto manllevada d'internet)
Una obra fascinant d'estil llombard del Renaixement amb un interior amb nombrosos frescos i un valuós equipament barroc.
sostres molt originals
l'altar totalment barroc
i un magnífic orgue...
Una altra mostra d'un sostre ben original

I una resta d'un moral de l'època romànica (s.X-XI)
Moltes altres pintures per diferents parts del temple com aquestes atribuïdes a

* *
Ara toca pensar en el retorn, i sortim de Lugano per a fer una bonica ruta muntanyosa per territori suís...
fins arribar a l'encantador poblet d'Ascona un municipi situat al costat mateix del nord del Llac Maggiore, al cantó del Ticino (Suïssa), on farem una breu parada abans de retornar al nostre destí a Arona.
La tornada la vam fer sota la pluja i fou una llàstima perquè tots els kilòmetres per la vora del llac Maggiore, des del nord fins al sud, foren d'un paisatge gris i plujós.

* * *
Demà, quart dia d'estada, visitarem Villa Taranto (Pallanza), el Sacro Monte di Orta, i l'Orta San Giulio.
Però tot això ho veurem en la propera crònica.



LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin