Està formada per 350 obres procedents de col·leccions d'arreu del món. És una exposició sense precedents al nostre país.
Evidentment Toulouse-Lautrec hi té un paper destacat, amb litografies i dibuixos extraordinaris. Al costat de les seves obres, també es mostren les d'alguns dels artistes més destacats del moment, com ara Paul Signac, Pierre Bonnard, Henri-Gabriel Ibels, Alfred Jarry, Erik Satie i Gustave Charpentier.
Més enllà de la inspiració i el talent individuals, l'exposició posa de manifest els valors col·lectius de la cultura, la celebració de l'art en espais públics en contacte amb la gent i la interrelació entre diferents disciplines -com la música, el teatre, la poesia i les arts plàstiques- que es fecunden mútuament.
* * *
Amb aquesta exposició es vol compartir amb el públic l'irresistible encant d'un moment únic dels darrers cinquanta anys d'història europea.
París, Montmartre, el Moulin de la Galette, l'absenta, Le Chat Noir, els espectacles de cabaret i de circ, les revistes humorístiques, les litografies amb grans imatges en color, el teatre d'ombres xineses, els vestits de volants i els barrets de copa...
Són referents del període 1886-1900 que transcendeixen la història de l'art. Representen el triomf de la llibertat davant les convencions de la creació i la vocació davant la seguretat de la vida burgesa, de la bellesa del moment davant els valors intemporals de les acadèmies.
Per començar la mostra ens transporta a Montmartre, un antic municipi independent que es va annexionar a París el 1860.
L'esperit de Montmartre va ser un estat d'ànim avantguardista compartit per creadors de diferents escoles: naturalistes, simbolistes, incohérents i nabís.
El cabaret Le Chat Noir i els seus clients habituals van ser els principals impulsors de la consolidació de Montmartre com a centre de la vida artística i literària.
El fumisme, un tipus d'humor practicat pels incohérents i altres grups que freqüentaven Le Chat Noir, va servir per contrarestar la pompositat i la hipocresia que, segons ells, caracteritzaven gran part de la societat.
Publicacions com La Revue blanche van fer possible i van estimular la creació d'un mercat de gravats i cartells originals creats pels artistes.
El circ va assolir un alt grau d'acceptació entre els col·lectius artístic i literari. Els artistes de circ eren vistos com a marginats que es dedicaven a una activitat poc convencional i insegura que, al seu torn, comportava un tipus de vida estrany i de moral dubtosa.
Van ser aquestes qualitats les que van impulsar també artistes com Henri de Toulouse-Lautrec, Pierre Bonnard, Henri-Gabriel Ibels i Joseph Faverot entre d'altres, a incloure el circ en el seu repertori pictòric.
* * *
Una exposició realment molt recomanable i un muntatge força excepcional, del que encara podeu gaudir-ne, els que no ho hàgiu fet encara, fins el dia 20 de gener de 2019.
La Vie a Montmartre
(dessins de Pierre Vidal)
* * *
