divendres, 11 d’octubre de 2019

A la descoberta de la vall del riu ÒLT (Avairon)... (02)

Avui despunta un bon dia per anar a descobrir el país.

Sortim en direcció nord per circular per una zona rural d'altiplà amb unes vistes de panorama extens i on podem veure força ramats de vaques de pèl roig pasturant, una raça autòctona que dona una bona llet que serveix per fer també uns bons formatges que bàsicament són de la zona de l'Aubrac, i la seva marca més famosa i amb denominació d'origen és el de "Le Laguiole" (A.O.P. -Appelation d'Origine Protégee-).

La tradició ve d'uns monjos instal·lats a la "Dômerie d'Aubrac" (antic monestir*), que per tal de conservar la llet, s'inventen el formatge de Laguiole, la tècnica per l'elaboració del qual, de generació en generació a arribat fins als nostres dies...

(*) La Dômerie d'Aubrac és un antic monestir, situat al municipi de Saint-Chély-d'Aubrac. Fou fundat pels senyors de Roergue i del Gavaldà per tal de protegir els pelegrins que travessaven l'Aubrac. Donà origen i fou seu principal de l'Orde Hospitaler d'Aubrac.
* *
Després d'aquesta digressió històrico-informativa sobre la regió que estem travessant, arribem al primer punt d'interès d'aquest primer dia d'estada a la zona.

Es tracta de la petita localitat de Bozouls, la qual, al llarg dels segles, es va anar edificant al voltant del seu "canyon", le Trou de Bozouls. Un mena de circ natural en forma de ferradura de dimensions impressionants, 400 m. de diàmetre i 100 m. de profunditat. Aquest meandre encaixat ha estat fruit de l'erosió de les aigües del que ara és un riu modest, el Dour-dou, que al llarg dels segles ha anat configurant aquesta espectacular curiositat natural.
 La vila primitiva inicial es construí al damunt de l'esperó rocós que queda al centre del meandre, on domina l'església de Sainte Fauste, església romànica de granet rosa que data del s.XII. També aquí els comtes de Rodez edificaren el seu castell, avui en dia desaparegut, a on van residir sovint als segles XIII i XIV.
(s'insinua la tardor)
 (aquí s'aprecia la fondària del forat o canyó)
(Sant Fauste, romànica del segle XII)

Seguim l'itinerari fins al proper objectiu, la vila de Sant Cosme d'Òlt, que és una vila circular, tota ella envoltada per les cases medievals que li fan de muralla.
 
Des de la plaça central, iniciem la visita que ens porta primer a l'església, que té un curiós campanar d'estil flamejant, helicoïdal, força comuns a tot França.

Ja n'havíem vist un de semblant (vegeu a la dreta) en una sortida anterior a la zona de la Gascunya. juliol 2017 (vegeu aquí)


Després visitem el castell i fem un tomb circular per fora muralla...
(plaça central)





















 




















La porta d'accés a l'església amb els quarterons ben gravats

























En sortir podem apreciar millor el peculiar campanar amb forma helicoïdal




















Davant mateix hi ha l'edifici del castell
 





















 

Al seu costat, dues torres de reforç, i un memorial als caiguts amb una bonica escultura. 
 Anem ara a voltar una mica pel poble observant alguns detalls del seu passat medieval



Continuem la nostra ruta tot seguint la vall del riu ÒLT (Lot), fins arribar a la petita població d'ESTANH (Estaing).
 On podrem admirar belles façanes dels segles XVI-XVIII




(aquesta és de l'Auberge St. Fleuret, on dinarem)
Veurem la petita i curiosa església de Saint Fleuret, del s.XV
Aquesta creu de cementiiri del s.XVI, presideix l'entrada al costat de la porta principal
L'interior de l'església i un bonic vitrall
(l'autor del vitrall és Claude Baillon)
 Sortint del temple, i davant per davant tenim el gran i imponent castell del segle XIII, propietat de la família dels d'Estaing.
 En acabar de dinar anem a caminar una mica i circulem per damunt del bonic pont damunt el riu Lot amb unes vistes esplèndides sobre la població...
Des d'aquesta plataforma el castell es veu impressionant
Damunt el pont hi ha l'escultura de Françoise Estaing, 
un membre important de la nissaga dels Estaign
Una bonica panoràmica del poble i el riu Lot
 La darrera ullada a la població d'Estanh, camí de Conques...

* * *
Conques la visitarem aquesta tarda, però, atesa la importància del lloc i de la història de l'Abadia de la Santa Fe, majestuosa obra d'art d'estil romànic, on tot el conjunt fou declarat Patrimoni Mundial de la Unesco, ho tractaré de manera monogràfica en el proper capítol, amb gran abundància d'imatges.

Cap comentari:

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin