diumenge, 6 d’octubre de 2019

Nova escapada a França: Occitània, dept. de l'Avairon, ciutat de RODÉS, la Vall del riu ÒLT, Sant Cosme, Estanh, Abadia de Conques, Vilafranca de Roergue (01)

Nova escapada a França: Occitània, dept. de l'Avairon, ciutat de RODÉS (la principal del departament), la Vall del riu ÒLT, Sant Cosme d'Olt, Estanh, Abadia de Conques, Vilafranca de Roergue.

Sempre resulta interessant voltar per aquests departaments francesos de l'Occitània. Ho vam fer fa un temps visitant el departament del GERS, ciutat de AUCH, i vam ser a La GASCUNYA, al sud d'Aquitània i fins l'Ariége, juny 2017 (vegeu aquí). 
També al Rosselló i l'AUDE, Béziers, al nov.2016 (aquí).
I també una de molt agradable a la regió del PERIGORD, a la regió de la Aquitània, dept. de la Dordonya, setembre 2013 (vegeu aquí).

Aquesta vegada hem descobert un departament força desconegut per nosaltres i hem pogut gaudir del seu paisatge i en especial de les seves joies amagades, com ara la impressionant Abadia de Conques, d'estil romànic, o la majestuosa Catedral de Notre Dame de Rodés (Rodez), i dos museus molt interessants dels que en parlaré més endavant, entre d'altres.

* * *
La tirada d'autocar de Barcelona a Rodés, és d'uns 460 kms. aprox. passant per Narbona, Besiers, i Millau, per això vam fer un parell de parades tècniques i una tercera per dinar. La primer d'elles, tot just entrar al límit sud del departament de l'Avairon, en occità, (Aveyron, en francès), fou a La Couvertoirade,  
 

Una vila medieval fortificada amb un patrimoni admirablement conservat que està classificada com una de les viles més boniques de França. Té un castell dels templers i unes muralles del segle XV. Realment bonica i interessant.




El cementiri de la vila és ple d'esteles funeràries.
 En aquestes, s'inscrivien textos, signes, símbols, i figures, descrivint el perquè de la seva ubicació, i constitueixen importants documents per a arqueòlegs i historiadors, ajudats per especialistes en epigrafia



















Voltant pels carrerons de la vila trobem aquests racons originals...

També, com que fan una jornada popular hi ha una mostra de jocs tradicionals de fusta molt interessants.




Finalment un parell de detalls ornamentals d'algunes cases













En sortir veiem el detall de l'escala a la muralla que dona accés a la torre.
 Era un dia festiu, diumenge, i en un restaurant proper s'hi cantaven cançons populars i tradicionals
* *
Després de la breu visita, reprenem la marxa per aturar-nos al proper "Aire de Larzac", durant una hora aprox., per dinar. Seguidament, continuem la marxa per l'autopista A75, i al cap d'uns pocs kilòmetres travessem la magnífica e impressionant estructura del "Viaducte de Millau", un prodigi de la enginyeria.
Fem parada obligatòria per acostar-nos al centre d'informació e interpretació que hi ha al costat nord per poder fer algunes fotos i veure un magnífic audiovisual sobre aquesta agosarada construcció.
El Viaducte de Millau (occità: Viaducte de Milhau) és un pont atirantat multicable a l'autopista A-75 (Clarmont d'Alvèrnia - Montpeller) que salva la vall del riu Tarn a prop de la localitat de Millau (Llenguadoc). El viaducte cobreix una distància total de 2464 m mitjançant 6 llums de 342 m i dues més de 204 m (les extremes). 
Fou inaugurat pel president de la República Francesa, Jacques Chirac, el 14 de desembre de 2004, i obert al trànsit dos dies després. Amb la construcció d'aquesta estructura es van batre dos rècords del món:  

  1. La segona pila (comptant des de Clarmont d'Alvèrnia) és la pila més alta del món: 334 m.
  2. La rasant de la carretera just a sobre del riu Tarn (entre les piles 2 i 3) és la rasant de carretera situada a més altura respecte a terra: 270 m, lleugerament més alta que la del New River Gorge Bridge als Estats Units.
El projecte fou fruit de la col·laboració de diversos enginyers de camins, canals i ports del grup SETRA, dirigits per Michel Virlogeux, que van estudiar, durant anys diverses solucions. 

Les 5 solucions finalistes foren posteriorment depurades paisatgísticament per diverses enginyeries i estudis d'arquitectura, 
i finalment va ser escollida l'opció depurada per l'enginyeria anglesa Ove-Arup i l'estudi d'arquitectura de Norman Foster
El projecte constructiu va ser desenvolupat per l'estudi GREISCH, encapçalat per l'enginyer Jean Marie Crémer.  

Una autèntica obra d'art...!!

En el magnífic
audio visual
podem veure fins i tot una forta tempesta en la qual els llamps impacten en algunes de les pilones


Finalment, un cop a l'exterior, aprofito per fer les meves pròpies fotografies d'aquest pont tant espectacular.

La construcció del pont fou a càrrec de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, consorci compost per les empreses Eiffage TP, encarregada dels elements de formigó, Eiffel per als d'acer i Enerpac, encarregada dels suports hidràulics. Gairebé 3000 persones van treballar en la construcció de l'estructura, que va costar 394 milions d'euros i va durar 36 mesos.  
La plantilla present en el lloc durant la construcció fou, de 600 persones en períodes punta.

* * *
Seguim finalment la nostra ruta fins arribar a mitja tarda a RODÉS (Rodez), per instal·lar-nos a l'Hotel du Midi (Logis), al centre de la ciutat, davant mateix de la Catedral de Notre Dame.

(Aquesta era la vista des de la nostra habitació)

El departament del Avairon és un dels vuitanta-tres departaments originals creats el 4 de març de 1790, en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, durant la Revolució Francesa. Va ser creat a partir de l'antiga província de Roergue. Quan el 1808 fou creat el departament de Tarn i Garona, el departament va perdre l'extrem a l'oest del seu territori.


Avairon es divideix administrativament en tres districtes, 23 cantons, i 285 municipis.

Aquesta primera nit d'estada a la ciutat, després de sopar, uns quants vam sortir a estirar les cames i ens vam dirigir cap al centre històric per poder veure alguns dels edificis antics que amb la llum artificial encara resulten més bells i interessants.

 (façana sense identificar)















Així acabàrem aquest primer dia de trasllat fins al cor d'Occitània. Estarem tres dies sencers aquí, i ens desplaçarem per la regió per veure, conèixer i admirar els seus tresors amagats.

* *

Demà, 30 de setembre, recorrerem, la vall del riu ÒLT i visitarem les viles de Sant Cosme d'Òlt, el canyon de Bozouls, la població d'Estanh, i finalment la imponent abadia de Santa Fe de Conques, una majestuosa obra d'art d'estil romànic amb un impressionant timpà del judici final amb més de 124 personatges escultòrics del segle XII. 

Però, tot això, com és habitual, ho veurem en el proper capítol d'aquesta crònica.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin