dilluns, 14 d’octubre del 2019

Santa Fe de Concas (Conques), una meravella del romànic a l'Avairon...(03)


L'abadia de Santa Fe és una Església abacial romànica situada al municipi de Concas (al departament d’Avairon). És considerada una obra mestra del romànic occità, especialment pel timpà que té sobre la porta principal. 

Conté un tresor amb peces d'orfebreria úniques, de l'època carolíngia. Està catalogada com a monument històric.
 
Formava part de la ruta de pelegrinatge del camí de Sant Jaume i com a tal està lligada a altres quatre edificis religiosos que formen part del camí i que comparteixen trets arquitectònics comuns. Els altres quatre són Sant Martí de Tours, Sant Marcial de Llemotges, la basílica de Sant Serni de Tolosa i la catedral de Santiago de Compostel·la
Nosaltres arribem a Conques per la part alta i la primera cosa que ens trobem és la part posterior de l'absis i de les absidioles del imponent edifici de l'abadia.
 En aquesta imatge s'aprecien molt bé els vitralls que va realitzar l'artista
Pierre Soulages, entre 1987 i 1994, reflectint la sobrietat cromàtica i l'austeritat formal que caracteritza l'obra d'aquest artista de qui en parlarem demà, atès que té un important museu amb la seva obra a la ciutat de Rodés.
L'abadia és dedicada a Santa Fe d'Agen, una jove màrtir d’Agen (Olt i Garona) que es data a començament del segle IV. El cos de la santa, molt venerat en aquella ciutat, fou robat pels monjos de Concas el 866. De fet, hom té constància de la veneració en aquest lloc de les relíquies de Santa Fe des del 884.

Aquest lloc probablement ja va ser habitat en època merovíngia, però la primera notícia que hom té ens parla de l'eremita Datus (Deodat) a qui s'hi va afegir Medraldus, el 819. Més endavant Datus va retirar-se en un lloc proper i solitari mentre deixava Medraldus al cap de l'incipient monestir, que havia adoptat la regla benedictina.

Ràpidament va guanyar-se el favor de la reialesa, especialment de Lluís I el Pietós i Pipí II d'Aquitània. Amb l'arribada de les relíquies de Santa Fe el lloc va adquirir molta anomenada i devoció dels fidels, el que es va traduir en una època de vitalitat religiosa i econòmica. En aquesta època hom situa una sèrie de miracles amb la participació de la santa, que va fer de Concas el centre d'un conglomerat d'esglésies i possessions a la mateixa regió i encara en llocs allunyats.

Entre els segles XI i XII, i especialment sota l'abadiat de Begó III (1087-1107), es coneix la màxima esplendor de l'abadia, amb la construcció de l'església, el claustre i altres dependències monàstiques.
* *
Després de veure les primeres cases del poble, anem baixant pel costat lateral de l'edifici fins arribar a la plaça davant mateix de la façana principal

 





















La primera impressió que ens produeix el timpà és d'un gran impacte i expectació davant la riquesa d'imatges, que miraré d'anar-les comentant per parts.
És una de les obres cabdals de l'escultura romànica, de grans dimensions (6,70 x 3,60 m). Una obra anònima (Mestre del Timpà) executada sota l'abadiat de Bonifaci (1107-1125) i dedicada al Judici Final. 

L'Església
L'actual església es va començar a bastir en l'abadiat d'Odolric (1031-1065) sobre una edificació anterior, fou continuada pels seus successors Esteve II (1065-1087) i especialment Begó III (1087-1108). 

Es tracta d'un important edifici de tres naus amb creuer. Les naus laterals estan comunicades per darrere el presbiteri formant un deambulatori, amb tres capelles absidals. El creuer, de grans dimensions, també té tres naus, de factura similar al cos central de l'edifici.


La nau central és coberta per una volta de mig punt i les laterals, més baixes, disposen d'una àmplia tribuna amb finestrals que s'obren sobre la nau central. La mateixa estructura es repeteix al creuer.
El llanternó romànic original va caure en època indeterminada, segurament per les seves deficiències constructives, es va refer entre el 1460 i 1490 amb tècniques gòtiques. Més endavant i arran d'un incendi calgué reforçar els pilars interiors.
 
Interiorment s'hi poden veure elements escultòrics, capitells, etc., a més d'un interessant grup de l'Anunciació. 
 














El presbiteri guarda una reixa de l'època.
La façana, massissa, està flanquejada per les dues torres dels campanars, amb contraforts poc evidents. La porta principal és decorada amb un magnífic timpà.

El Timpà
La peça és dividida horitzontalment en tres espais, 
al centre hi ha un Crist en Majestat,
Aquí apareix rodejat de tots els seus àngels, 
A l'esquerra de la Majestat apareixen dues escenes ben diferenciades. Dos àngels porten un encenser i el llibre de la Vida, i altres dos són com genets armats amb espasa i llança per tal de contenir la multitud de dimonis i condemnats a les fronteres de l'infern. També ben present a sota...
A la seva dreta un grup on es veu la Mare de Déu, sant Pere amb les claus, l'ermità Dadon, fundador de l'abadia, després un abat amb el bàcul (l'abat Begó) i un rei, Carlemany, entre d'altres personatges.
 
 Aquí les portes del cel (esquerra) i de l'infern (dreta) on es veu el cap de Leviatan que engoleix els condemnats..., amb l'escena superior del pesatge de les ànimes amb unes balances.

On es veu clarament l'arcàngel Sant Miquel i un dimoni amb aspecte burleta que posa el seu dit damunt la balança per inclinar-la al seu favor.

  Després tornarem amb més escenes de l'infern, però ara ens fixem en el fragment de la dreta on veiem una escena del Paradís, com la Jerusalem celeste, amb les seves torres, columnes, i arcs. En el centre apareixen Abraham subjectant a dos nens, els sants innocents, altres personatges agrupats per parelles a sota de cada arc, les verges sabies amb les làmpades, els màrtirs amb les palmes, els profetes amb el rotllo de pergamí, i finalment els apòstols amb el llibre.

Aquesta formació vol transmetre l'ordre y la serenitat que regna en el paradís.  
Al damunt mateix veiem el detall de la santa Fe prostrada davant de la mà de Déu, intercedint en favor dels difunts, i darrera d'ella petites arcades evoquen la mateixa església de Conques on veiem penjades les cadenes i grillons dels presoners alliberats per la protecció de la santa

Tornant al món infernal més central, trobem aquí diversos detalls...

Al centre l'escultor va voler mostrar el caos i la confusió de l'infern. Satan al centre, presideix els suplicis al·lucinants amb els peus ben ferms damunt el ventre d'un condemnat. Al seu costat un grup monstruós de dimonis s'ocupa de castigar als autors dels pecats capitals... Sota l'aspecte d'un genet amb cota de malla, l'Orgull, es descavalcat a cops de forca. Lligats pel coll, la dona adúltera amb els pits nus, i el seu amant, esperen el terrible veredicte. L'avar està penjat del coll amb la seva bossa, i al costat un dimoni arrenca la llengua d'un personatge que personifica la calumnia.

Hi ha encara multitud de detalls que allargarien molt aquesta descripció... com un diable menjant el cervell d'un condemnat, o un que se suïcida clavant-se un ganivet al coll, o un geperut que li pren l'arpa a un condemnat i li arrenca la llengua, o finalment es pot veure com un pobre home és rostit en una graella per dos dimonis...

En aquest infern, tant en aquest panell com en l'altre superior, tot ha estat representat per a inspirar la por als que no sabien llegir -que eren la majoria de la població en aquella època- i pels que si que en sabien, una inscripció en llatí a la llinda els deia: "Pecadors, si no reformeu els vostres costums sapigueu que patireu un judici temible".

      
A la part posterior dreta de l'edifici es conserva una de les ales del claustre amb una galeria de columnes dobles amb capitells.
 
Adossat a l'església, a la zona del claustre, hi ha un arc amb l'enterrament de l'abat Begó III.

El Tresor
L'abadia de Concas guarda un preuat tresor d'orfebreria medieval, entre les seves peces poden destacar-se: 

 
Majestat de santa Fe:
Creada per a conservar el crani de la santa. Existia una imatge anterior, que arran de la devoció despertada per un dels seus miracles, l'any 985, fou refeta profundament. 

La peça que ara es pot veure tenia ja aquest aspecte al segle XI. Es tracta d'una imatge de fusta de la santa asseguda en un tron. És completament daurada i té incrustacions de pedres diverses.
* *

 Abans de marxar del lloc fem una darrera mirada al timpà i veiem també alguns dels simpàtics detalls que adornen la volta exterior de l'arc que el delimita, com aquest...

Una última ullada a l'abadia en marxar pel costat sud de la població

* * *
Demà dedicarem el dia sencer a conèixer a fons els tresors de la ciutat que ens acull, Rodés

 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -   
Malauradament avui ha coincidit amb la publicació d'aquesta injusta sentència que reprovem enèrgicament. Han volgut castigar i escarmentar a tot el moviment independentista sense paliatius !!
  •  

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin