La història comença aquí
Comença el darrer dia de l'any amb una boira intensa. Teníem previst de fer una passejada amb un carruatge de cavalls pels paratges de la Devesa del Parc Natural de CARDEÑA I MONTORO, tot gaudint veient els animals en el seu hàbitat, enmig de frondosos boscos d'alzines.
Malgrat que el temps era força fred (5º) i emboirat, vam decidir fer la passejada. -dos cavalls gaudint de la llibertat-
-la devesa super emboirada-
-els cavalls ens contemplen-
-el llarg camí sense horitzó-
-un altre espectador atent al nostre pas-
En acabar la passejada l'autocar ens esperava al final del trajecte per seguir la nostra ruta camí de la visita següent. Ens encaminem a trobar l'edifici de l'Almazara anomenada Pago las Monjas, ubicada en el municipi de Montoro des del 1754.
l'accés al Cortijo
el pati davanter a l'edifici
el mural de ceràmica de les monges que donà nom al Pago
* *
Ens va rebre el propietari Javier Prieto, titular de la Societat Aceites Prieto Reina, SL [www.pagolasmonjas.com] -de fet són dos germans responsables de tot el negoci-.
Allà vam fer una breu passejada pels terrenys dels olivars, i després una visita completa amb explicacions detallades, a les instal·lacions industrials on transporten les olives, les premsen, tracten el producte i elaboren uns olis de gran qualitat. És admirable com aquests dos germans, amb unes ajudes puntuals, porten endavant aquesta empresa Almazara, productora d'olis de gran qualitat.
No solament això, sinó que també vam fer un tastet d'olis, amb petits gotets anàrem tastant diferents tipus d'olis i experimentant les diferents sensacions tant olfactives com gustatives.
La joia dels seus olis va ser aquest que es diu: "Nevadillo NEGRO Temprano" (Aceite de oliva virgen extra) -la esencia de nuestra sierra-
Aquesta família ens va acollir amb molt d'afecte i simpatia en el seu magnífic edifici o Cortijo, que la "matriarca" de la família va heretar, conservar, i li donà el nom.
* * *
Acabada la interessant visita vam anar a dinar en un restaurant davant mateix del poble de Montoro
-la foto la fem des del finestral del restaurant-
En acabar el dinar, ens trobem amb un guia local que ens acompanyarà a caminar una estona pel nucli antic del poble de Montoro.
Ens aturem a la plaça major davant l'Església-Parròquia de san Bartolomé
al costat esquerra de l'edifici hi ha una porta lateral d'estil plateresc Veiem alguns detalls interessants, com els dos sants que presideixen la porta d'entrada,
San Bartolomé -esquerra- lligant amb una cadena a la diablilla, representa la tradició i la llegenda popular de la ciutat, que "el mal anda suelto" i reparteix estirades de cabell a petits i grans...
I Sant Jaume Apòstol, protector de la ciutat -a la dreta-
Dalt de tot, presidint la portalada, aquesta bonica imatge de la Mare de Déu amb el nen Jesús.
També veiem altres edificis interessants, com aquesta casa medieval
Aquest edifici de les "casas capitulares" on es compartien interessos d'agrupacions diverses
* *
La tarda arribava ja a l'hora crepuscular i era el moment d'acabar la visita a la població de Montoro, agafar l'autocar, i posar rumb directe a Còrdova, fins a l'hotel on hauríem de celebrar el sopar de fi d'any, i menjar els grans de raïm al ritme de les típiques 12 campanades.
* * *
Demà, quan ens despertem serà Any Nou, el dia 1 de gener del 2024.
I el projecte serà en primer lloc, visitar la famosa Mesquita, i després patejar-nos una bona estona tot el barri de la Juderia. A la tarda descansar una estona en el nostre super hotel, i al capvespres sortir a caminar una mica pel barri jueu acompanyats del guia que ens farà descobrir llocs amagats...
Però tot això, com és habitual, ho veurem en el proper capítol (05) d'aquesta crònica.
I en acabar ens traslladarem a Còrdova per celebrar el fi d'any
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada