divendres, 16 de maig del 2008

El baptisme de l'AVE



Ahir vam fer el nostre "baptisme" de l'AVE.


A les 7 del matí sortíem de l'estació de Barcelona Sants, per dirigir-nos a passar el dia de Sant Isidre a Madrid.

Feia molts dies que havíem agafat els bitllets barats per anar a Madrid per veure algunes exposicions interessants, i va coincidir que el dia que vam triar, ahir 15 de maig, era ni més ni menys que Sant Isidre, la festa major de Madrid. Això va ser un plus de folklore i d’interès afegit a la nostra visita a Madrid, i al final ja en parlaré.

L’AVE realment és una infraestructura que fa goig. Ha trigat més del que s’esperava en arribar a Barcelona, però ara ja la tenim i cal gaudir d’ella. Fa impressió la suavitat amb que accelera i quan no te n’adones ja supera els 200 km per hora, i un cop ha sortit de l’àrea metropolitana ja de seguida s’enfila cap als 300 km hora. No els manté tot el viatge, però sempre va entre 260 – 300 km hora.

Veus el paisatge passar com si fos una pel·lícula.

Al cap de 1h.20m. ja èrem a Saragossa, i a les 9:55h., ja èrem a la Puerta de Atocha, al centre de Madrid.

Després de prendre un cafè amb llet i uns xurros típics, ja ens vam dirigir cap al nostre primer objectiu, la galeria Museu Thyssen-Bornemisza on s’exposava la mostra de “Modigliani y su tiempo”, teníem entrada per les 11 hores. Molt interessant, molt instructiva. Aquells retrats tant especials,

i aquells nus femenins tant agosarats.

En sortir, al cap d’una hora, ens vam dirigir cap al Museo del Prado per visitar l’exposició temporal de “Goya en tiempos de guerra”.

Molt extensa, molta gent, com sempre al Prado, i amb dues peces restaurades de gran format extraordinàries, els fusilaments i la rebelió del 2 de maig, que impressionen de veritat.


A continuació vam visitar el nou complex d’ampliació de los Jerónimos, obra de Rafael Moneo,

una obra esplèndida, i molt en especial el claustre reconstruit pedra a pedra.

Vam sortir del Prado amb amenaça de pluja i tot passejant per la Carrera de San Jerónimo ens vam arribar fins a la Puerta del Sol, i en una tasca propera, a prop de la famosa “La Fontana de Oro” , vam dinar un menú força acceptable.

Un cop dinats vam anar fins a la Fundación Caja Madrid, a la Plaza San Martín, on vam veure la segona part de l'exposició sobre Modigliani, unes 60 obres més.

Després ens vam traslladar fins a la plaça Major a prendre un cafè, i allà va començar l’espectacle apoteòsic de la desfilada de “chulaponas” i “chulapones” amb la seva típica indumentària de vestits llargs, mantons de Manila, i clavells al cap, les dones,

i també algunes amb indumentària de “goyescas”,

i ells, els homes, amb l’armilla, la chaquetilla i la gorra de pota de gall blanca i negre ribetejada.

Tots ells la mar de cofois i passejant amunt i avall per la plaça.

Aquí en teniu una bona mostra en les fotos que adjunto.

La veritat és que la nostra impressió va ser una mica la d’assistir a un espectacle una mica esperpèntic, una mica carnavalesc, ens va recordar força la imatge de l’Espanya “castiza” d’altres temps que crèiem molt oblidats, i tot això acompanyat de les moltes corrides de toros de les que t’oferien fins i tot entrades pel carrer, etc. etc.

No em puc ni imaginar què ens dirien als catalans si el dia de la Mercè sortíssim tots al carrer a passejar vestits de catalanets i catalanetes, amb barretines, faixes, i mitenes...

En fi, cada terra fa sa guerra i té les seves tradicions i les seves dèries, però l’experiència d’ahir va ser si més no, xocant…

* * *

Encara ens quedava per descobrir un parell d’exposicions interessants que hi ha actualment a la novissima seu de “Caixa Forum” de Madrid, per cert, un edifici industrial recuperat amb molt d’encert que ens va agradar molt.







La primera exposició és de pintura italiana “El pa dels àngels” i són obres de la Galleria dels Uffizi de Florència, amb obres que van des de Botticcelli a Luca Giordano. Reuneix 45 obres mestres realitzades entre els segles XV a XVII.

La segona sobre modernisme dedicada a l’obra de Alphonse Mucha (1860-1939), titolada “Seducción, modernidad y utopía”. Aquesta va resultar especialment interessant per la gran quantitat d’obra exposada i per la seva bellesa. És la primera gran exposició dedicada a aquest artista que es fa a Espanya.

En sortir ja camí de l’estació per tornar a agafar l’Ave, encara vam anar a veure la super moderna nova ampliació del Centre d’art Reina Sofia que ha fet l’arquitecte Jean Nouvel, realment espectacular.

I amb aquesta darrera visita i amb els peus fets pols,
vam donar per acabada la nostra breu estada a Madrid.

L’Ave de retorn a Barcelona va sortir puntualment a les 20:30 hores

i amb dues parades a Saragossa i al Camp de Tarragona, ens va deixar a Barcelona-Sants a 2/4 de 12 de la nit, fins i tot 10 minuts abans de l’hora prevista d’arribada. Si la cosa no es deteriora i continua funcionant, l’Ave crec que és el transport del futur, ràpid, còmode, i silenciós (encara que sempre dependrà dels companys de viatge, és clar, de tornada mig viatge vam haver de soportar les marraneries d’una criatura petita i la seva tia que cridava com una peixatera).

I una crítica... els lavabos fan molta pudor de pixum...!!! S’ha de trobar una solució perquè és força desagradable. Aquest aspecte fa que no li poguem donar un 10 de nota...

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Un reportatge molt interessant, felicitats.

No estic d'acord amb això que comentes de les 'disfresses de madrilenys', a casa nostra hauríem de perdre una mica la por al ridícul i gosar sortir a fer el volt vestits de pubilles i hereus, de fet ja ho fan grups com els trabucaires. Els andalusos no tenen aquestes manies quan van a la fira d'abril. Rcuperem la barretina!!!

Ens falta una mica de sentit de l'humor en aquests temes.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ahir m'ho va comentar na Júlia que havies estat a Madrid, noi, es que no pares, quan sigui gran vull ser com tu.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin