En el viatge de retorn vam tenir una bona sorpresa, atès que anàvem bé de temps per fer l'aturada al mig dels monegros per dinar, el xofer i la guia van decidir d'aturar-nos una estona a Saragossa.
La breu parada a Saragossa, ens va permetre entrar a visitar el Pilar on vam trobar una gernació de gent invident, ja que era el dia 13 de desembre, santa Llúcia, patrona dels cecs, i eren allà de romeria. Vam fer una volta ràpida per la Basílica i vam sortir a la plaça amb l’objectiu de visitar La Seo, finalment restaurada després de molts anys de restar tancada al públic.
Realment és un monument impressionant.
La Seo o Catedral del Salvador de Saragossa va ser construïda en estil romànic a partir de la segona meitat del segle XII, en temps del bisbe Pedro Tarroja.
Encara es conserven alguns elements arquitectònics importants: dos absis a l’exterior i les restes del que debia ser
un bell àbside central a l’interior.
Entre els anys 1316 i 1319 es començà a construir el nou temple d’estil gòtic. Al 1491 se li van afegir dues naus laterals, quedant la catedral tal com la podem contemplar avui.És un temple amb cinc naus que conformen un gran saló. La decoració és sòbria, excepte en les portades barroques d’algunes capelles. L’interior del temple reuneix de manera increiblement armònica, totes les tendències artístiques, interpretades per la constant aragonesa del mudèjar.
Cal destacar de manera molt notable, el magnífic retaule Major, construït el 1434 en alabastre policromat, per mandat de l'arquebisbe Dalmau de Mur, i tot ell d’una gran presència, on destaquen els quadres de tres grans escenes, la de la Transfiguració del Senyor, l’Adoració dels Mags, i l’Ascensió, obra del mestre Hans Piet d'Anso. Tot això en alt relleus separats per pilastres gòtiques.
Acabada la visita a La Seo, només ens queden uns minuts per anar a sobre el pont del riu Ebre a fer les darreres fotos i marxar cap a l'autocar.
Feia molts anys que no havíem trepitjat aquesta ciutat i l'hem trobada esplèndida, molt millorada, es nota que l'expo li ha donat una gran empenta.
Amb tot, la silueta del Pilar resta inamobible i clàssica.
* * *
Aquí acabem definitivament la crònica d'aquest darrer viatge a terres de la Rioja, contents d'haver pogut conèixer un altre racó de la nostra península, i... com aquell qui no vol la cosa, ens adonem que d'aquí a 12 dies hem d'omplir altre cop la maleta per anar a conèixer Àvila i Salamanca, en un altre d'aquests viatges culturals...
Som-hi, doncs, a carregar piles, bateries, i il·lusions per tornar a viatjar a terres encara no trepitjades i desconegudes per nosaltres !!
Amb tot, la silueta del Pilar resta inamobible i clàssica.
L'Ebre ens acomiada, o nosaltres ens acomiadem de l'Ebre, i veiem en l'últim minut aquestes aigües impetuoses, esplèndides i abundants, que amb molta probabilitat potser arribaran avui mateix a Catalunya abans que nosaltres mateixos. Mansament ompliran el Delta de l'Ebre i regaran aquells camps d'arròs que alimentaran a mig país.
* * *Aquí acabem definitivament la crònica d'aquest darrer viatge a terres de la Rioja, contents d'haver pogut conèixer un altre racó de la nostra península, i... com aquell qui no vol la cosa, ens adonem que d'aquí a 12 dies hem d'omplir altre cop la maleta per anar a conèixer Àvila i Salamanca, en un altre d'aquests viatges culturals...
Som-hi, doncs, a carregar piles, bateries, i il·lusions per tornar a viatjar a terres encara no trepitjades i desconegudes per nosaltres !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada