L'últim dia de la nostra estada a la Rioja, ens portarà a conèixer una petita vall, la Vall del Cidacos.
Situada a la Rioja baixa, la més oriental, l'any 2003 va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO.
El riu Cidacos neix a Los Campos (Soria) i recorre uns 77 kms. fins arribar a la seva desembocadura al riu Ebre, a la localitat de Calahorra. En el seu recorregut dins la Rioja, només uns 50 kms., es poden visitar petits pobles de muntanya amb força atractiu i rics en naturalesa i cultura, i amb una de les zones paleontològiques més importants en el municipi d'Enciso, on es poden trobar més 3000 traces (icnites) de dinosauris.
La primera parada ens porta a visitar el poble d'Arnedillo. Situat en un indret pintoresc, al costat del riu Cidacos. És molt conegut per les seves aigues termals que flueixen de diversos manantials que són aprofitats pel seu Balneari, els orígens del qual podrien remuntar-se a l'època romana.
També destaquen el seu pont de mig punt de finals del s.XVI realitzat amb silleria. Les restes d'un castell al costat del pont, probablement del s.X que serviria per vigilar el pas estret de la vall, que va ser residència d'estiu dels bisbes de Calahorra i posteriorment una presó de clergues rebels...
L'església de Sant Servando i San Germán, al costat del riu, que no vam poder visitar per estar tancada,
i una multitud d'ermites escampades pel seu territori, destacant per importància la de San Andrés, del segle XVIII, situada a l'altre banda del riu i molt a prop del castell, a la que s'accedeix a través del pont sobre el riu.
Aquesta té una especial rellevància perquè al mes de novembre se celebra la festa de San Andrés en la qual es treu el sant en la famosa i curiosa "Procesión del humo", que recorre els carrers estrets del poble mentre es va cremant romaní mullat que
provoca grans quantitats de fum que, inevitablement, has de respirar al pas de la processó.
Diu la tradició que qui inhala aquell fum queda previngut durant tot l'hivern, de les malalties infeccioses com la grip o els constipats.
De fet, el fred que feia a l'hora del nostre passeig, feia pressagiar la possibilitat d'agafar qualsevol refredat, però compensava el paisatge de tardor,
i les particularitats que vam poder observar d'alguns racons d'aquell poble encara amb restes ben evidents d'un passat ben primitiu...
* * *
Després de visitar totes aquests indrets del poble d'Arnedillo, ens traslladem riu amunt fins al petit poble de Enciso. Aquí l'objectiu principal era veure tot el tema dels dinosauris. El poble s'ha dotat d'un Centre paleontològic força important que alguns van visitar, mentre altres ens enfilàvem a dalt del poble per veure la seva església-castell del s.XII, amb una perspectiva magnífica,
i després ens reunírem tots davant l'edifici de l'Ajuntament del poble per veure com a les 12 en punt, al so de les campanades del rellotge de l'ajuntament, apareix al seu balcó un Dinosaure que ens saluda amb uns bramuls que pretenen espantar-nos i tot donan la volta al balcó desapareix per la porta oposada.
Un cop vista aquesta singularitat del poble, de la quals els vilatans n'estan molt orgullosos, ens traslladem en grup a veure els jaciments on hi ha les petjades dels dinosaures.
La virgen del campo, amb unes 500 petjades, La Senoba, amb 130, Valdecevillo, amb 168 petjades, El Villar-Poyales, Navalsaz amb 138, i La cuesta de Andorra.
(Si us interessa molt el tema us poso aquest enllaç sobre el poble d'Enciso, on trobareu ben detallat el contingut de cadascun d'aquests jaciments).
Després d'aquestes dues visites, tornem cap a l'hotel a dinar, tot travessant Arnedo, en una decisió poc afortunada dels planificadors del viatge, ja que a la mateixa tarda s'havia programat tornar a Arnedo per visitar el Monasterio de Vico i el mateix poble d'Arnedo, famós per la industria del calçat.
Nosaltres a la tarda vam decidir no tornar a agafar l'autocar per retrocedir fins a Arnedo, i ens vam quedar a l'hotel, i després d'una reconfortant migdiada, vam sortir a patejar-nos una mica el poble de Alfaro on residíem, tot i que poca cosa interessant vam poder trobar, a part de tot el que ja vam explicar de les cigonyes, etc. Vam fer una decisió encertada, perquè la resta del grup no van poder visitar el monestir, sembla que quan van arribar ningú no els esperava i estaven les monges ocupades, i les dues hores d'anar i tornar amb autocar es van traduir únicament en una visita a algunes fàbriques de sabates...
(en aquest cas, un suspens ben merescut per als programadors de Mundo Senior, que sovint, des de la taula d'un despatx, programen coses absurdes).
i després ens reunírem tots davant l'edifici de l'Ajuntament del poble per veure com a les 12 en punt, al so de les campanades del rellotge de l'ajuntament, apareix al seu balcó un Dinosaure que ens saluda amb uns bramuls que pretenen espantar-nos i tot donan la volta al balcó desapareix per la porta oposada.
Un cop vista aquesta singularitat del poble, de la quals els vilatans n'estan molt orgullosos, ens traslladem en grup a veure els jaciments on hi ha les petjades dels dinosaures.
La virgen del campo, amb unes 500 petjades, La Senoba, amb 130, Valdecevillo, amb 168 petjades, El Villar-Poyales, Navalsaz amb 138, i La cuesta de Andorra.
(Si us interessa molt el tema us poso aquest enllaç sobre el poble d'Enciso, on trobareu ben detallat el contingut de cadascun d'aquests jaciments).
Després d'aquestes dues visites, tornem cap a l'hotel a dinar, tot travessant Arnedo, en una decisió poc afortunada dels planificadors del viatge, ja que a la mateixa tarda s'havia programat tornar a Arnedo per visitar el Monasterio de Vico i el mateix poble d'Arnedo, famós per la industria del calçat.
Nosaltres a la tarda vam decidir no tornar a agafar l'autocar per retrocedir fins a Arnedo, i ens vam quedar a l'hotel, i després d'una reconfortant migdiada, vam sortir a patejar-nos una mica el poble de Alfaro on residíem, tot i que poca cosa interessant vam poder trobar, a part de tot el que ja vam explicar de les cigonyes, etc. Vam fer una decisió encertada, perquè la resta del grup no van poder visitar el monestir, sembla que quan van arribar ningú no els esperava i estaven les monges ocupades, i les dues hores d'anar i tornar amb autocar es van traduir únicament en una visita a algunes fàbriques de sabates...
(en aquest cas, un suspens ben merescut per als programadors de Mundo Senior, que sovint, des de la taula d'un despatx, programen coses absurdes).
* * *
➢ la història continua i acaba definitivament aquí... (09)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada