La vida avança per etapes...

A mesura que passen els anys veiem com la nostra vida avança per etapes…



La infància, l’adolescència, la joventut, la plenitud, la maduresa, la tercera edat –no m’agrada gaire aquesta definició-, la vellesa o senectut, i la inexorable mort.

I potser us preguntareu a què ve tot això?. Doncs ve per que ahir la meva dona, la Marta, es va jubilar definitivament de la feina després de 50 anys de treball. Això vol dir que tan ella com jo –jubilat des de fa quatre anys- entrem en la plenitud dels temps… A partir d’ara ningú ens mana, ningú ens obliga, i anava a dir ningú ens paga, però no és veritat, l’estat magnànim del benestar, ens retorna en forma de pensió aquells “milions” de pessetes i d’euros que durant 50 anys hem estat cotitzant… Per tant, a partir d’ara podem organitzar les nostres vides al nostre aire i al nostre ritme. Hi ha qui té por de la jubilació, hi ha qui diu o que es sent com si a partir d’aquell moment fos ja una persona inútil, acabada, finiquitada. Res més lluny d’això.

Precisament avui dinant vèiem una entrevista amb el periodista Lluís Permanyer (el dels bigotis arromangats), que deia unes veritats com temples tot citant una obra de Proust, i és que no és l’edat la que fa envellir la persona, sinó la manca de curiositat i d'interès. Hem vist gent de 20 ó 30 anys que semblen vells, i vells de 80 que semblen joves, amb un esperit dinàmic i emprenedor, perquè la curiositat fa que busquis l’explicació de totes les coses i la recerca del saber fa cultura i et fa més savi, més intel·ligent. No sempre qui té més estudis és la persona més culte o més intel·ligent, moltes vegades confonem estudis o títols amb cultura, amb intel·ligència, i desgraciadament no sempre van lligades i en paral·lel.

Nosaltres, tan jo com la meva dona, mai ens hem tancat a aprendre coses noves. Això ens ha portat al moment present a tenir cada un de nosaltres el seu propi Bloc a internet, "Sorrobloc" i "Todoreh" dels quals n’estem molt i molt satisfets. Però no solament per això, sinó perquè també veiem que molta gent de la nostra edat i en les nostres mateixes condicions no han tingut aquesta curiositat i no s’han atrevit a introduir-se en el anomenat món de les “noves tecnologies” –ara ja comencen a no ser tant noves-, i van passant la vida d’una manera monòtona i avorrida. Nosaltres volem trencar el tòpic de que a molts jubilats només se’ls troba mirant les obres públiques de la plaça de Lesseps o qualsevol altre, i prenent el sol en un banc.

La nostra filla sempre ens ha dit que nosaltres som un “cas especial”… no sé si és un elogi o una crítica, però en tot cas ens fa gràcia que ho digui. A part del món d’internet, deixant a banda els Blocs, els Facebooks, els Myspace, els Twitters, Finetune, els mails, i moltes altres galindaines que podem utilitzar, també ens agrada conèixer llocs nous, sortir a caminar d’excursió, i també els viatges comencen a ser un dels nostres principals objectius. Els darrers que hem pogut fer, Egipte, Marroc, Bulgària, Grècia, ens han omplert de satisfacció, hem tingut vivències extraordinàries, i hem après moltíssimes coses. En tenim més en projecte, i a més a més els cursets, les lectures,
el tai-chi, les corals i els concerts, els voluntariats diversos ens els que col·laborem des de fa temps de manera compromesa, fan que actualment les nostres agendes comencin a semblar un camp de batalla on costa de trobar els forats per encabir-hi més coses.

A aquestes alçades tinc la impressió que la nostra jubilació comença a estar plena de sentit. Tenim uns anys per endavant, els que Déu vulgui, que podem i volem aprofitar al màxim possible i no renunciar mai a aprendre una cosa nova, una matèria nova, el nou funcionament d’un aparell, d’un programa informàtic, del que sigui…

Hem començat realment, una NOVA etapa, l’etapa de la jubilació, que no és una etapa fosca, trista, caduca, sinó tot el contrari, és l’etapa del goig “Jubilo”, “Jubilare”, l’etapa en definitiva, de l’alliberament, de la “gran llibertat”.

* * *