dimarts, 31 de març de 2009

Temps de cireres - Extremadura (01)

- La història comença aquí...

Sortírem de Talavera de la Reina de bon matí amb la magnífica visió de la Serra de Gredos a la nostra dreta, camí del Monestir de Yuste.

La vista de la magnífica plana emmarcada pel massís de Gredos ens delectà la vista durant uns quants kilòmetres fins que vam arribar a Navalmoral de la Mata, on girant cap a la dreta vam anar a buscar la comarca de la Vera, regada pel riu Tietar. Passant per Talayuela ens arribem fins a Cuacos de Yuste on hi ha el monestir. Aquí vingué a passar els seus darrers dies l'emperador Carles Vè. o Ier. segons es miri...

Arribats al monasterio de Yuste, acompanyats per un guia local vam fer la visita de les estances on va viure uns pocs anys abans de morir l'emperador Carlos I de España.

El monestir va ser fundat a principis del segle XV per uns ermitans vinguts des de Plasencia, que posteriorment es van unir a la regla de Sant Jeroni.

L'emperador va voler retirar-se al monestir per morir. Transcric el fragment de la Wikipedia on ho explica:

"Regresó a España en una travesía en barco desde Flandes hasta Laredo, con el propósito de curar la enfermedad de la gota en una comarca de la que le habían hablado por su buen clima y alejada de las grandes ciudades, la comarca extremeña de La Vera. Tardó 1 mes y 3 semanas en llegar a Jarandilla de la Vera, lugar donde se hospedó gracias a la hospitalidad de los Condes de Oropesa que cedieron su castillo en dicha villa al Rey Carlos I. Allí esperó desde Noviembre de 1556 hasta el día 3 de febrero de 1557, a la espera de que finalizaran las obras de la casa palacio que mandó construir junto al Monasterio de Yuste. En este plácido lugar permaneció un año y medio en retiro, alejado de las ciudades y de la vida política, y acompañado por la orden de los Jerónimos, quienes guiaron espiritualmente al monarca hasta sus últimos días. Finalmente, un 21 de septiembre de 1558 falleció de paludismo tras un més de agonía y fiebres, causado por la picadura de un mosquito proveniente de las aguas estancadas de uno de los estanques construidos por el experto en relojes e ingeniero hidrográfico Tizzano.

En su testamento reconoció a Juan de Austria como hijo suyo nacido de la relación extramatrimonial que tuvo con Bárbara Blomberg en 1545. Lo conoció por primera vez en una de las habitaciones de la casa palacio del Monasterio de Yuste."

* * *

Després de la visita al monestir passegem per la veïna localitat de Cuacos de Yuste tot contemplant alguns dels seus interessants edificis d'arquitectura tradicional.
(Vegeu algun exemple...)














* * *
Després de dinar en un acollidor restaurant, ens dirigim en autocar a conéixer el poble anomenat "Garganta la Olla", en llatí "ad Fauces" (gola) anomenat així pel clot on està situat al peu de la serra de Tormantos i al costat d'una de les goles del terreny on hi ha unes mini cascades. El principal atractiu del poble es passejar admirant les façanes de les cases amb les seves balconades tradicionals que encara es troben dempeus.


Abans d'arribar al poble ens aturem en un mirador on hi ha un monument a "la Serrana de la Vera" que va ser una dona, segons conta la llegenda, que després de sofrir alguns desenganys amb els homes es va refugiar en una cova i als homes que se li acostaven, després de seduir-los i tenir relacions amb ells, els acabava matant...

Destaquen en el poble algunes cases molt antigues del 1700 i fins i tot alguna amb un capitell del 1576.


Destaquen també algunes antigues cases de jueus que han estat cristianitzades...


... o cases tan singulars com aquesta "casa de muñecas" pintada de blau per distingir-la clarament, i que era el lloc on s'exercia la prostitució, és a dir una casa de putes ben diferenciada, que sembla va tenir molt d'èxit a l'època en que els soldats que acompanyaven l'emperador Carles I, viven a la zona.

Seguint passejant algunes cases antigues ens sorprenen per la seva singularitat, i en especial aquesta anomenada la "casa de la peña" on tota l'estructura frontal s'aguanta damunt aquesta pedra


Acabem la passejada pels antics carrers d'aquesta vila anant a comprar la típica melmelada de cireres i unes llaunetes de pimenton dolç i picant, típic de la zona, sense deixar de contemplar la pau que inspira veure aquests veïns asseguts al típic "banc del si-no-fos..."

Aquests sí que es prenen la vida amb filosofia, no com nosaltres, colla de jubilats que anem adelerats tot el dia amunt i avall, pujant i baixant, fent fotos a tort i a dret... ??, ens fan una certa enveja o no...?
Es millor una cosa o l'altre?... aquí deixo la pregunta i vosaltres opineu...!!

* * *
- la història continua aquí... (02)

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin