Esclat dels cirerers a la Vall del Jerte

Ahir vam tornar de la vall del Jerte.

Ha estat una experiència molt gratificant, certament extraordinària, ja que a prop d'un milió de cirerers esclaten pràcticament al mateix temps i donen a la vall un aspecte magnífic, exultant de primavera amb la blancor de les seves flors.

Els que em llegiu habitualment recordareu que el mes de gener de 2008, vam visitar Extremadura i vam arribar fins a la ciutat de Plasencia (vegeu aquí), on molt a prop d'allí comença la vall del Jerte. La casualitat va fer que a través de Mundo Senior, ara fa tot just dos mesos, vam fer la ruta d'Àvila i Salamanca, i ens vam allotjar a la localitat de Barco de Àvila, que està tot just a uns 30 kms. de la capçalera de la mateixa vall del Jerte (vegeu aquí).

Així doncs, ara sí, hem pogut anar a conèixer i trepitjar la vall famosa per el seu cultiu extensiu de les cireres que en aquests dues primeres setmanes de primavera es vesteix de blanc intens quan tot just la neu de les muntanyes del voltant encara s'està retirant.

És tanta l'expectació que hi ha per veure aquest fenòmen de la naturalesa que molta gent es desplaça fins aquesta petita vall per contemplar-lo.

Vegeu com descriuen la situació els organitzadors de la Marxa senderista per la vall... "Marcha senderista del cerezo en flor":

En el Valle del Jerte al llegar la primavera, la naturaleza se viste de blanco para recibir los luminosos rayos del sol y los vientos calurosos que anuncian los tiempos de placer y fecundidad, traje blanco de novia hecho a fuerza de corazones y manos humanas que tiene su máxima expresión en la recogida del fruto . La Cereza es la culminación de esta unión cósmica en primavera.

* * *
Aquesta petita crònica és una pinzellada del que aniré penjant en dies posteriors..., la crònica del darrer viatge a terres d'Extremadura per veure aquesta petita meravella de la Vall del Jerte, i que ens ha portat a veure també llocs i pobles ben interessants, com el Monestir de Yuste, on va morir Carles I, la Garganta de la Olla, el poble de Cuacos de Yuste, la ciutat de Plasencia, la vall de l'Ambroz i el poble d'Hervàs, el Parc natural de Montfragüe, i finalment tota la vall del Jerte fins a la seva capçalera, el port de Tornavacas (1275 m.). La tornada la vam fer pernoctant a Segovia i aprofitant el matí del darrer dia per visitar la ciutat amb el seu magnífic patrimoni monumental, l'aqueducte, la Catedral i l'Alcázar.

I encara aquest darrer viatge ha tingut un plus afegit..., hem pogut coneixer gent molt maca, extraordinària, tant com a persones que com a companys de viatge..., en parlaré més endavant.

* * *

- enllaç amb l'inici de la crònica...