dissabte, 19 de març del 2011

Una llàgrima per Japó...


Cada cop ens arriben més i més imatges de la terrible catàstrofe del Japó, però d'una manera especial ens colpeixen les imatges del dolor.
Del dolor que els supervivents van experimentant a mesura que troben o no els seus éssers estimats.

La societat japonesa està demostrant una enteresa i una qualitat humana extraordinària. Però la magnitud de la tragèdia supera tot l'imaginable.

Les imatges del dolor i les imatges esfereidores de la devastació causada pel tsunami són tant contundents que costa imaginar l'esforç enorme que aquest poble haurà de fer per refer-se del cop.


Però el dia a dia ens dona mostres de la seva qualitat i de la seva generositat. Un poble que per damunt de tot se sent generós amb els seu pròxim i se sent responsable i servidor dels altres, per damunt de l'interès individual.

Quin exemple tant alliçonador veure aquests dies per la televisió com els ministres del govern, fins i tot el primer ministre, s'adrecen a la població vestits amb una granota blava de feina i amb sabatilles esportives, perquè ells són servidors del poble. Estan al seu servei, i la imatge que donen és molt i molt entenedora.

Ens podem imaginar nosaltres els nostres ministres o consellers, vestits amb una granota com si fossin un mecànic o operari de qualsevol industria?... impensable...!!!

Aquesta és una gran lliçó de solidaritat, d'eficàcia i d'humilitat,  que aquests dies estem rebent en directe del poble japonès. A qui volem adreçar la nostra felicitació i la nostra admiració.

Acompanyant-los també dolorosament en el seu dolor, però convençuts que se'n sortiran ben aviat i en poc temps esborraran del mapa els efectes tan devastadors del tsunami.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tant de bo fos com desitges, però molt em temo que una tragèdia així triga molt a tancar ferides: les persones mortes -milers- no poden tornar.
I si, el capteniment dels japonesos és tota una lliçó que caldria aprendre.

Marta ha dit...

El Japó en aquests moments és com un malson. De lluny fins i tot sembla impossible que hagi pogut passar. Recordo encara les impactants fotos d'unes revistes que li van enviar al meu pare, d'una corresponsal japonesa, sobre el desastre d'Hiroshima,quan jo tenia pocs anys.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin