divendres, 27 de maig del 2011

ALBARRACIN, per terres turolenses... (01)

Un cop instal·lats a la Residència d'Orihuela del Tremedal, com a camp d'operacions, el primer dia vam decidir visitar la interessant població d'Albarracin, la capital de la comarca de la Sierra de Albarracin.

En temps dels musulmans a España, la família bereber Al-Banu-Razín va fer d'aquestes terres un petit regne de taifes, la taifa de Albarracín.
D'aquesta família li ve el nom actual (Al-Banu-Razín: los hijos de Razín).
La taifa passà posteriorment, per cessió o conquesta, a la família cristiana del llinatge navarrès dels Azagra, que van mantenir "de facto" la independència de Castella i d'Aragó desde 1170, arribant a crear un bisbat propi. També el poderós llinatge dels Lara va exercir la seva sobirania sobre Albarracín. Després del fracàs de conquesta per part de Jaume I el 1220, va ser Pedro III de Aragón qui la va conquistar el 1285 després d'assetjar-la, passant definitivamente a la Corona d'Aragó el 1300.


Tota aquesta sèrie de fets polítics i militars, van tenir com a base d'operacions la importància de la fortalesa i del sistema defensiu d'aquest estratègic indret i les seves muralles.

El casc antic està construït sobre la falda d'una muntanya, rodejada en gairebé la seva totalitat, per un meandre del rio Guadalaviar.
Per aquest costat i mirant cap al riu, es troben edificades les cases penjades.

 
 Dins del poble els seus carrerons són estrets i costeruts, i amb racons molt pintorescos. 
Com aquest d'una de les cases més antigues i populars d'Albarracin
la Casa de la Julianeta
i a més tenen el color vermellós tant característic, anomenat rodeno.

 
 
 La construcció ofereix l'original arquitectura popular amb forges molt destacables de la província, veieu-ne alguns exemples...

 
 
Aquesta de la Casa de la Comunidad, conserva la data de 1778
Acompanyats per la guia local vam poder visitar l'interior d'una de les casones nobles de la localitat, la casa dels Monterde

 
 
 
 
i no ens van deixar fotografiar els mobles interiors que eren autèntiques obres d'art de la talla de la fusta.
* *
Continuàrem la visita pels estrets carrerons del lloc

Aquí els volums de les cases van guanyant espai com poden
carrers estrets
i més escuts nobiliaris
 i fem una última mirada a les muralles i el conjunt de la ciutat 

  de la que ens acomiadem en l'esplendor d'un magnífic dia florit de primavera

* * *
Aquesta mateixa tarda farem una altra visita interessant a la zona i poble de Calomarde, i podrem conèixer un indret de natura molt bonic on hi ha l'anomenada "cascada Batida"...

Però això serà motiu del proper post que penjaré properament...

La història continua aquí... (02)

4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Com sempre, un bon reportatge. Per cert, no vau tenir temps de donar un tom pel "Paseo Fluvial" que fa tota la volta a la ciutat?

Salvador ha dit...

Doncs la veritat és que no. Es el problema d'aquestes visites "guiades" que en un parell d'hores et volen ensenyar tota la ciutat o vila i et fas un fart d'anar a munt i avall i veus el que pots. A la tarda vam visitar una població propera Calomarde, on hi ha un bonica cascada en un indret molt agradable, la Cascada batida, ho veuràs en el proper post.

Pakiba ha dit...

Ens has transportat a un altre temps amb el teu reportatge. preciosas fotografias .

Raul Rentero ha dit...

maravilloso Albarracín, historia viva, me apasiona su pasado musulmán, aunque cueste encontrarlo a veces en ese mágico envase medieval que ha quedado de él. Estoy preparando viaje (uno más) a Albarracín, y mirando el tiempo a ver si dejan de caer estas tormentas de granizo
saludos desde maestrazgomagico.blogspot.com
RAUL

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin