Voltant aquests darrers dies pel pirineu aragonès, exhuberant de flors, he volgut recollir les imatges del roser silvestre florit, l'anomenat "escaramujo" que és la planta d'on pren nom la nostra nissaga, la dels Sorrosal...,
ja que etimològicament so-rosal, vol dir a sota del roser, i ha derivat en una doble rr per formar el cognom Sorrosal.
S'ha de tenir en compte, a més, que l'origen del cognom ve precisament del pirineu aragonès on podeu trobar un riu amb aquest nom que baixa del Mondiciero (2295 m.), a prop de Linàs de Broto, i una famosa cascada i via ferrata amb aquest mateix nom, a tocar de Broto, l'entrada a la Vall d'Ordesa.
4 comentaris:
Un paisatge tan maco no podia teniri un altre cohnom com Sorrosal.
un cognom ben poetic Salvador.
La primera vegada que vaig sentir aquest congnom va ser arran d'unes novel·letes que tenia la meva mare de la seva joventud i que jo també les vaig llegir en la meva, que el protagonista es deia Quique Sorrosal i era un xicot molt ben plantat que evidentment va enamorar a la noia.
Molt interessant Salvador. Així tots els Sorrosal deuen provenir d'allà, oi?
Publica un comentari a l'entrada