Avui toca fer una mica més d'autocar per a traslladar-nos a l'extrem sud de la província de Terol, ja que anem a visitar una de les poblacions més interessants.
Es tracta de Rubielos de Mora, població que compta amb un casc antic molt ben conservat amb importants cases senyorials.
Va ser guardonat amb el premi Europa Nostra el 1983.
De les set antigues portes d'entrada al recinte emmurallat, tan sols es conserven dues: el portal de Sant Antoni i el del Carme (antic de Santa María),
L'Ajuntament és renaixentista del siglo XVI, antiga llotja del poble
trobem diverses ermites i grans cases de la noblesa com la dels comtes de la Florida, comtes de Creixell etc.
I també són notables els treballs de forja, tant en picadors de portes com en balconades i suports medievals que servien per posar-hi teies per il·luminar els carrers de nit.
Destaquen de manera notable els dintells de les portes de moltes cases que encara conserven de l'època medieval símbols o objectes tallats a la pedra referits a les professions dels seus propietaris o habitants.
Alguns símbols no han estat confirmats però es pensa que podien pertànyer a antigues societats secretes de l'edat mitjana. Destaca per exemple una Tau dels templaris...
Dins l'església, d'enormes proporcions, destaca principalment un preciós retaule que afortunadament va poder ser rescatat de la crema indiscriminada d'obres d'art que va produir la desgraciada guerra civil, i posteriorment restaurat, ara llueix esplèndidament dins aquesta Seu.
Tot finalitzant la visita a la localitat, podem encara contemplar alguna de les casones importants amb bonics detalls ornamentals con aquesta
I finalment veiem el claustre d'un antic convent, ara reconvertit en vivendes particulars i on també s'hi ubica un restaurant...
1 comentari:
No puedo dejar de comentar estos
viajes tan bonitos, desde luego,
cuando veo las fotografias y leo
las descripciones y la historia, me
parece que el viaje lo estoy haciendo yo. Encuanto vuelva a España, desde luego visitaré, Teruel, y tantos otros sitios.
Gracias, por hacer de Guia.
Un abrazo,
Ana Maria
Publica un comentari a l'entrada