Anàrem amb autocar accedint a través d'una estreta carretera que surt del poble d'Olivella i que amb una sèrie de molts revolts, alguns super tancats, va ascendint a poc a poc pel cor del massís del Garraf fins arribar al monestir ubicat dins del palau modernista, el Palau Novella, on des de l'any 1996 hi ha instalada la Comunitat de Monjos budistes Sakya Tashi Ling. Es tracta del primer monestir budista de Catalunya (1)
1) Aquesta comunitat va ser fundada l’any 1984 pel Lama Jamyang Tashi Dorje, també conegut per “Lama Blanc", fundador alhora de més comunitats sakya tashi ling a Espanya i Amèrica llatina. Actualment resideix al monestir sakya tashi ling del Garraf i n’és el director espiritual.
Aquest monestir està consagrat a l’estudi dels ensenyaments budistes i a la pràctica de la meditació, amb l’objectiu d’afavorir tots els éssers.
La veritat és que quan arribes a l'indret quedes una mica sorprés per la bona ubicació de l'indret, i també, i sobretot, pel contrast que representa el continent, és a dir el Palau modernista Palau Novella, amb el contingut, el monestir budista amb tota la seva simbologia de Budes i objectes de culte exposats en forma museística... (2)
El museu Palau Novella posseeix una de les més importants col·leccions d’art, cultura i tradicions tibetanes d’Europa. Al pati del palau hi ha una església catòlica, conservada i restaurada per la comunitat budista, atesa a la seva importància cultural.
L'arribada al monestir va ser força tard cap al migdia, ja que abans vam visitar el Centre d'Informació del Parc que està força allunyat del monestir, una mica allà perdut enmig del massís... Per tant el primer que vam fer va ser anar a dinar en un self-service que la comunitat té molt ben organitzat i de força qualitat, això sí sense cap mena de vi ni beguda alcohòlica. Aigua, que cria la vista clara.
La visita al monestir acompanyats per un resident, un noi seglar, una mena d'aspirant o novici, va començar per l'interior del Palau, on va intentar explicar-nos amb cert detall els valors de la filosofia budista, els seus orígens, la seva història i la dels principals monjos fundadors del seu moviment religiós (3), i ensenyar-nos les imatges i objectes de culte ben exposats en vitrines tipus museu.
3) Pertany a l’escola sakya, una de les quatre grans tradicions del budisme tibetà. Situat a el Garraf (Barcelona), el seu màxim representant és sa santedat sakya Trizin, el 41è. sostenidor del tro sakya i rei de l’antic Tíbet. És el segon lama en importància després del Dalai Lama
La segona part de la visita fou anar fins a la Stupa que tenen instal·lada a l'exterior, ben a prop de l'edifici, que és el monument budista per excel·lència, ja que simbolitza la ment búdica i els jardins que l'envolten amb els molinets per fer oració tot fent-los girar... (4)
4) La stupa namgyal (stupa portadora de pau, salut i llarga vida). Una estupa antigament era un monument funerari, però actualment és un símbol dels ensenyaments budistes (vegeu).
Per als budistes, només cal tocar-la o caminar al seu voltant per eliminar l’energia negativa.
Una senzilla pràctica és recordar el seu significat quan estem davant d’ ella, realitzar tres voltes en sentit a les agulles del rellotge al mateix temps que es reciten mantres i es fan girar els 108 molinets d’oracions que hi ha al voltant. Amb això aconseguim eliminar l'energia negativa.
Per a més informació sobre l’stupa, podeu consultar també l’apartat de simbologia budista.
A mitja tarda estàvem convidats també a sentir una xerrada sobre la meditació i el budisme i també vam quedar força decebuts ja que no va ser cap dels monjos, sinó una senyora també resident al monestir, que durant una hora va intentar explicar-nos superficialment una mica l'esperit del budisme i la pràctica o tècnica de la meditació. Francament molt fluixet, almenys des del meu punt de vista.
Nota: per si voleu més informació sobre el Budisme, mireu aquest enllaç
* * *
No podem marxar del monestir sense acomiadar-nos d'un dels seus simpàtics i enigmàtics residents,
i sense contemplar una dels magnífics exemplars de margalló, autòctons del Garraf,
mentre sentim com ja despunta tímidament la primavera, malgrat el dia núvol i fred que vam tenir...
- Visita realitzada el dia 16 de febrer de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada