dissabte, 2 d’agost de 2014

La Navarra Media Oriental... (01)

Com ja apuntava en el meu post del passat 15 de juliol, fent ara un salt en el temps, i un cop acabada la llarga crònica de la nostra estada a La Champagne del mes de juny (vegeu), volia repescar ara amb algunes imatges i una petita crònica, les vivències i les coses interessants de les que vam poder gaudir en la nostra recent estada d'una setmana, del 7 al 14 de juliol, per terres del pirineu navarrès.

Ens vam instal·lar en la casa rural Jauregui, a Ibilcieta, que disposa d'algunes habitacions i d'un apartament individual e independent que vam ocupar nosaltres. 
Còmode, tranquil, ben situat, amb aparcament propi, cap problema afegit per poder gaudir d'unes vacances tranquil·les i relaxades. La família de la casa super amable i oferint-se sempre per qualsevol problema que poguéssim tenir. En definitiva molt recomanable.

El primer contacte amb el poble ens permet, al caient de la tarda, fer les primeres fotos d'algunes particularitats i del nostre refugi temporal...
 



 Les previsions del temps no eren massa bones i pel dimarts pronosticava temps insegur amb algunes pluges i vents atlàntics amb molts núvols, per això vam pensar que enlloc de començar a enfilar-nos per les valls per anar a conèixer cims, colls i paisatges elevats, fora millor dedicar el nostre primer dia a visitar les zones més baixes de la regió, la part més oriental de la Navarra media.

Així doncs ens vam dirigir cap al sud per a conèixer pobles, monestirs, castells col·legiates, etc., de molta renombrada, com són Leire, Javier, Sangüesa, i algunes de les Foz més interessants.

Sortint d'Ibilcieta, agafem la Vall de Salazar cap al sud passant per Sarriés, Güesa, Gallués, Uscarrés, Ustés, Navascués, aquí trenquem a la dreta per anar a visitar la famosa Foz d'Arbaiun, tot passant primer pel pintoresc poble de Bigüézal.
I tot seguit aparquem al gran mirador de la Foz, on al terra mateix hi ha dibuixades les diferents aus de rapinya que, amb una mica de sort, podrem veure des d'aquest lloc, 


nosaltres vam tenir una miqueta de sort i vam poder veure un au que hem arribat a la conclusió que era un "alimoche" (aufrany o voltor petit, en català), veieu sinó el dibuix que hi ha als panells del mirador 
i decidiu vosaltres mateixos, després de veure el video que vaig poder fer, amb un final certament dolent, ja que finalment el vaig perdre del camp de visió (no sóc el naturalista Rodriguez de la Fuente, evident)
Les vistes de la Foz des d'aquest indret són realment impressionants, 


i també per aquí hi ha qui es dedica a fer pintades reivindicatives...
Seguim l'itinerari i ens arribem fins a Lumbier, a l'Oficina de turisme, per a recabar informació sobre la Foz de Lumbier, que volem visitar a la tarda. 
Ens sorpen veure que l'oficina està enclavada en l'edifici de les antigues escoles que encara llueix un gran rètol de l'època republicana espanyola.
El nostre següent objectiu és arribar-nos fins al monestir de Leyre, un emplaçament realment extraordinari.
Leyre (Leire en euskera), és el nom d'un massís muntanyós: la serra de Leyre, i també és el nom del monestir "San Salvador de Leyre", carregat d'història i d'art, panteó dels primers reis de Navarra i la llar, durant segles i segles d'una comunitat monàstica.
Les primeres notícies del monestir són del segle IX. En l'any 848 Sant Eulogi de Córdoba visita l'abadia on troba una comunitat pròspera i una important biblioteca. Durant els segles X i XI és la seu i la cort del regne pirenaic i el panteó reial dels monarques navarresos. Durant el regnat del rei Sancho III el gran, adquireix el seu màxim esplendor. Leyre, en aquesta època, controla el moviment espiritual, polític, i cultural de Navarra, i també els passos pirenaics del pelegrinatge jacobeu...
(un lloc privilegiat)
Durant aquests anys el monestir es converteix en el capdavanter de la introducció de l'observança de Cluny en el Pirineu. Al segle XII comença a declinar l'esplendor del monestir, i al segle XIII el Rei Teobaldo I, introdueix la freforma del Císter.
(un emplaçament envejable sobre l'envassament de Yesa)
El 1836, per la llei de desamortització de Mendizábal, desapareix la vida monàstica a Leyre. Al segle XX, la Diputació foral de Navarra empren l'obra de restauració i al 1954, els monjos benedictins de Santo Domingo de Silos, restauren la vida monàstica aquí.


La visita al monestir es redueix a l'església i a les parts obertes al servei públic i es fa d'una manera força original, et donen una clau per obrir i tancar la porta de l'església, 
i en tornar-la encara tens la oportunitat de veure la impressionant cripta, la part potser més antiga i més interessant.
 La porta Speciosa que dóna accés a l'església és força espectacular, de mitjans del segle XII, obra del mestre Esteban, el mateix autor de la porta de les Plateries de Santiago de Compostela.
(el timpà amb el Salvador, la Verge, sant Pere i sant Joan) 
(detall central)
(detall lateral)
L'interior de l'església, fruit de diverses remodelacions, conserva la capçalera molt interessant, del segle XI, on hi ha el cor dels monjos i l'altar. 
Amb la cripta, formen el conjunt d'estil romànic més antic de Navarra.

 (Santa Maria de Leyre, talla neo-romànica del valencià José López Furió)


(aquí hi ha les restes dels primers reis de Navarra)
No hi ha constància que la cripta de Leyre fos un lloc d'enterraments, sinó que la seva funció principal era la de servir de fonaments a la capçalera de l'església salvant el desnivell del terreny. 
 La seva planta és quadrada amb tres absis, amb enormes capitells i columnes que han de soportar el pes de la capçalera. 

La decoració és molt senzilla: temes vegetals i geomètrics, representatius i característics d'aquesta cripta.











Darrera, hi ha el túnel de Sant Virila, de la mateixa època, que conduïa a l'exterior des del monestir antic, actualment amb una imatge del sant del segle XVII, del qui fou abat de Leyre al segle X.


Era un monjo tormentat pels dubtes sobre la vida eterna al cel. Segons conta la llegenda, passejant un dia per la serra va quedar extasiat al costat d'una font escoltant el cant d'un rossinyol. En despertar-se va retornar al monestir, però ja cap monjo el podia reconèixer. Havien transcorregut 300 anys !!. 
D'aquesta manera Déu li va demostrar el misteri de l'eternitat.
* *
Acabada la visita a aquest lloc tant especial i interessant, tot fent camí cap a Yesa i Sangüesa, fem encara una paradeta per contemplar de lluny el magnífic emplaçament del monestir al peu de la serra

(al fons l'embassament de Yesa)
Camí de Sangüesa on volem dinar, passem per Yesa, deixem també de banda el conjunt de Javier, on tornarem a la tarda, i arribem al poble on el primer que veiem és el carrer principal amb la magnífica església de Santa Maria la Real, monument nacional, i una de les joies del romànic de tots els temps...

* * *
Però com que això sol ja mereix una detallada descripció, decideixo tallar aquí la narració per no sobrecarregar d'explicacions aquest apunt.
En el proper apunt, seguirem detallant el que vam poder veure aquella tarda visitant Sangüesa, el Castell de Javier, i finalment la reserva natural de la Foz de Lumbier.




4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tal i com ens tens acostumats, magnifiques fotografíes!

Salvador ha dit...

Gràcies Xiruquero... Tant a la Marta com a mi ens encanta la fotografia i també ens agrada, abans de penjar-les al Bloc, treballar una mica amb elles, retallant, millorant, tot el que es pugui, per això el resultat sempre acostuma a ser més satisfactori.
Ens agrada agradar... je je
Bon estiu amic

Anònim ha dit...

Sí, unes fotografies excel·lents, Salvador. Que acabeu de passar un molt bon estiu! (Salva Rebés)

Salvador ha dit...

Gràcies Salva Rebés... Una bona sorpresa rebre notícies teves després de tants anys de les nostres col·laboracions de la Cultura tradicional... Com us va pel Grup de Recerca F. d'Osona?
Una abraçada

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin