divendres, 8 d’agost de 2014

Ruta de pelegrins i zona megalítica-armamentística... (03)

Durant la nostra estada per aquestes terres del pirineu navarrès, el temps no ens va acompanyar gaire i algun dia vam haver de renunciar a fer algun itinerari pels cims i colls a causa del vent, la pluja fina i les boires...

Malgrat això, avui decidim jugar una mica amb el temps i amb el destí i ens encaminarem cap a Roncesvalles, a conèixer el tan cèlebre indret de la ruta jacobea francesa.

Sortim d'Ibilcieta i enfilem la vall de Salazar cap al nord, passant per Esparza de Salazar, Oronz, i Escaroz. Aquí tombem a l'esquerra cap a Jaurrieta, Abaurregaina (alta), Abaurrepea (baja), Aribe, aquí sortim de l'itinerari per arribar-nos fins al poble de Hiriberri/Villanueva de Aezkoa, per veure algun dels seus típics graners (hórreos) de la zona 

Seguim itinerari cap a Garralda, i arribant a la N-135, girem a la dreta cap a Auritz/Burguete, i seguim fins a Orreaga/Roncesvalles, pero passem de llarg per pujar primer fins el Puerto de Ibañeta, que segueix amb la vall que descendeix vertiginosament cap a Luzaide/Valcarlos camí de la frontera francesa i de Donibane Garazi (Saint-Jean-Pied-de-Port), on comença el Camí de sant Jaume de la part francesa.


El vent bufa de valent i estem pocs minuts, sols el temps de fer un parell de fotos de la vall 
i del monòlit, monument a Roldán, commemoratiu de la batalla de Roncesvalles, en que les tropes de Carlemany foren derrotades pels vascons en l'any 778.

El personatge de Roldan va donar peu a tota una llegenda 
coneguda com el Cantar de Roldan

A sols 1,5 kms del port trobem el conjunt de Orreaga/Roncesvalles,
va néixer com a santuari i hospital el 1132. El terme pertany a la Col·legiata i a la seva comunitat de canonges. La seva importància rau en el seu caràcter de centre religiós i de pelegrinatge.
L'església Col·legiata de Santa Maria és un edifici del segle XIII, del millor gòtic francès, i destaca la imatge de la Verge, una bella talla gòtica en fusta.

En el claustre, dels segles XV-XVII, destaca la sala capitular o capella de Sant Agustí d'estil gòtic, on al bell mig hi ha l'estàtua sepulcre del rei 
Sancho VII el fort.


A la capçalera de la capella es veuen les cadenes que rodejaven la tenda del califa Miramamolin durant la batalla de les Navas de Tolosa (1212). 
El vitrall de la capella ofereix una visió d'aquesta batalla.

(detall de la mort del califa almohade Miramamolin, amb les cadenes)
Fora ja de la col·legiata són de destacar l'església de Santiago, petit temple gòtic del segle XIII, 
i la capella romànica de l'Esperit Sant o Silo de Carlemany, anomenada així per la creença popular de que aquí foren enterrats els "pares de frança" , morts en la batalla de Roncesvalles.

* *
Abans d'abandonar el recinte volia fer un comentari sobre aquest fenòmen tant de moda actualment, del camí de Santiago. Veient el personal que hi circula per aquests indrets te n'adones que no tot són gent amb esperit de pelegrinatge, hi ha molts grups que van en plan d'excursió, en plan de fer rutes per fer-les, divertir-se i poder-les comentar, o també pots veure alguns que van gairebé disfressats com si fossin homes medievals plens de penjolls, de petxines, de barrets estrafolaris, etc. tot un autèntic numeret. També vam veure grups de monges acompanyant un estol de noies joves amb estendards, cantant i resant per la carretera. Realment tot un món singular i variat. De fet, tal com deia la Marta en una de les seves reflexions, no cal fer necessàriament a peu el camí de Santiago per a trobar el propi camí interior de superació, hi ha moltes altres maneres a la vida de fer el teu propi camí interior.
* *
 Baixant de Roncesvalles ens aturem a dinar en un petit hotel 
a la localitat de Aribe, 

d'aquí parteix la carretera que ben dinat ens portarà fins a 
la zona megalítica de Azpegi i la frontera francesa.
La zona megalítica està molt dispersa i es difícil veure molts conjunts alhora, però alguns prop de la pista sí que els vam veure clarament.


En tota aquesta zona hi ha escampades una sèrie d'estacions megalítiques en diferent estat de conservació, hi ha dòlmens on s'inhumava el difunt, hi ha els cercles anomenats cromlechs on s'incineraven els difunts, i també es troben diversos túmuls de terra.

Tot això està dispers per una gran zona de pastures que té aquest mateix ús des de la prehistòria, 

i se sap que aquests monuments funeraris els van realitzar els pastors d'aquella època, l'Edat del bronze, (1800 a 700 a.C.) que ja coneixien el ferro, metall molt abundant en aquesta zona d'Irati-Monte Aezkoa (que dóna nom a la vall).

Al capdamunt de la vall arribem a la carena que dóna pas a França, on també hi podem veure grans ramats, 


un nou cromlech que dubtem si és antic o no, 
i gran quantitat de cavalls ben grassos i alimentats, i ben lluents.




Des de la carena francesa ens hauríem d'enfilar molt per arribar fins al cim de l'Urkulu (1420 m) on hi ha una torre romana que va ordenar construir el mateix Juli César, (al segle I aC.), per commemorar la conquesta d'Aquitània. Com que ja era tard ho vam deixar per una altra ocasió, com també vam deixar de fer els dos o tres kilòmetres de pista i el camí que ens havien de portar fins a la cova de Arpea. Serà un altre dia.


Camí de baixada passem per la famosa Fàbrica d'armes d'Orbaizeta, instal·lada aquí per ordre del rei Carles III d'Espanya en 1784, i que es va mantenir activa i en funcionament fins el 1884. 

Actualment és una ruïna, que no vaig tenir l'oportunitat de retratar,
per això he manllevat un parell d'imatges d'internet. 
* *
Encara vam tenir temps d'atansar-nos, a través d'una pista dins del fantàstic bosc de la Selva d'Irati, fins a descobrir la part més occidental del pantà de Irabia.


De retorn cap a Orbaizeta, Orbara, Aribe (on havíem dinat), i altre cop cap a les Abaurreas baixa i alta, Jaurrieta, i Ezcaroz (ja a la Vall de Salazar), i finalment a caseta, a la casa rural Jauregui a Ibilcieta. Fi de la jornada.

* * *
Encara podrem explicar alguna cosa més d'aquesta estada per 
les altes valls navarreses.
Ens queda un objectiu interessant que és visitar el port de la Pierre-St-Martin, el diumenge que se celebrarà la tradicional festa del "Tribut de les Tres Vaques", que ve celebrant-se des del 1.375.
Però tot això serà en una proper capítol d'aquesta crònica

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin