dissabte, 5 de setembre del 2015

MENORCA saturada i sacsejada...!!!

Hem estat uns pocs dies a Menorca i l'experiència no ha estat del tot gratificant.

No ho dic pel lloc de residència, una casa de turisme rural enmig de la natura, on hem gaudit d'una pau extraordinària i de bona companyia, en especial del matrimoni que la regenta. No us la recomanaré perquè hi penso tornar, i és petita i no vull que també pateixi la massificació que està patint tota l'illa...

Per la resta ha estat un petit fracàs. Vam triar la primera setmana de setembre pensant que l'illa estaria una mica més buida... i no ha estat així. A l'agost sembla que ha estat "horrible", però al setembre ha continuat estant-ho. Fins al punt que algunes cales de les "famoses" han estat fins i tot tancades. El seu accés ha estat restringit a causa de la massificació i de les multituds que hi havia. Uns companys de la casa rural ens van dir la seva experiència en intentar arribar a la Macarella. Cua immensa a la carretera que arribava fins a Ciutadella... (els que coneixeu l'illa ja podeu imaginar la cua), i a mesura que algú marxava deixaven entrar algú més. Ells van poder-hi entrar, amb dues criatures, a les 7 de la tarda.

També els masovers de la casa ens deien que s'havia de matinar molt per anar a les cales i poder trobar lloc per aparcar, o be decidir anar a peu a les cales properes pel camí de cavalls... En fi, una mena de bogeria col·lectiva. Menorca comença a estar sobresaturada.

Nosaltres la primera tarda del dia d'arribada vam visitar Cala Galdana, cap al tard, més enllà de les 18h. Feinada per trobar aparcament i després la platja estava encara força plena. Un bany curt i una menjada en un bar situat en un racó pacífic cap al capvespre, ens va compensar una mica
El segon dia: davant la prespectiva de trobar empentes, vam anar a la platja més gran, Son Bou. Allà ens vam poder banyar amb molt de gust amb una aigua deliciosa, neta i transparent. Quan va començar a arribar la massificació vam fugir i anàrem a trobar la Basílica paleocristiana que no havíem encara vist mai.


El temps començava a canviar ràpidament, i la tarda es presentava insegura amb molts núvols, per això vam decidir quedar-nos a la casa i gaudir de la pau i la tranquil·litat absoluta de la piscina i el seu entorn enmig de la natura...


Tercer dia: les previsions metereològiques eren nefastes, però ens vam arriscar i vam sortir en direcció a les platges també llargues i obertes de Sant Tomàs...
Mentre decidíem si banyar-nos o no, el cel es va anar tapant i ennegrint ràpidament i començà a ploure amb intensitat... Cames ajudeu-me, i marxem a buscar refugi al cotxe aparcat més amunt. Si no heu experimentat mai això de fugir de la pluja i de la platja, només amb el banyador posat, us ho recomano, és una experiència inoblidable.
Després del tràngol vam anar a seure en un bar proper mentre esperàvem l'evolució del temps... Deurien ser cap a quarts de 12, però l'evolució va ser la d'anar a més cada vegada, va començar a caure una tempesta de llamps i trons tant forta i amb tants litres d'aigua com jo feia anys que no havia vist. Tant fou així que la nostra intenció era d'anar a dinar cap a l'interior, però no vam poder sortir del bar-restaurant vora la platja a causa del temporal fortíssim que es va desencadenar amb tota la fúria inimaginable. Llamps i trons eixordadors, i aigua a bots i barrals. La gent del bar deien que feia anys no recordaven una cosa semblant.

Quan al cap ben bé de dues hores semblava que volia escampar i ens plantejàvem de sortir... sant-tornem-hi...!!! Una segona tongada de tempesta tant o més forta que l'anterior. Ens vam haver de quedar a dinar i tot fins que parés de ploure. Més de 4 hores de tempesta. A la zona es van recollir molt més de 100 litres, i a Maó va ser espectacular 135 litres/m2. Ens quedava encara la sorpresa final, quan arribàrem a l'aparcament d'una urbanització propera, l'aigua com un riu baixava per tot arreu i el nivell de més d'un pam ens arribava al turmell. Amb calçat i tot ens vam haver de ficar a l'aigua per arribar al cotxe. Tota una aventura...

Quart dia: A tot això jo anava arrossegant una lumbàlgia que em començava a neguitejar i molestar força. Aquest dia havíem d'anar cap a la zona del Port d'Addaia on teníem uns amics i havíem quedat. Només començar a circular, encara no les 10 del matí, comença altre cop a ploure i a ennegrir-se el panorama general.

Solució salomònica. El meu mal d'esquena progressiu, els temps fastigós, les previsions totalment negatives respecte al temps i l'anunci de més tempestes... Total, a les envistes de Maó, decidim girar a la dreta camí de l'aeroport i anem a canviar el vol de tornada que teníem pel dimarts 8. Ho aconseguim i ens donen vol pel mateix dia, a les 21'15h. Per tant la nostra estada de vuit dies ha quedat truncada a 4 dies.

Realment aquests dies Menorca ha estat fortament sacsejada per les forces de la naturalesa...

No us explico l'odissea del vol de tornada, us la podeu imaginar, ja que degut a les tempestes que hi havia per tot arreu, els avions van anar acumulant retards i més retards. Vam ser a l'aeroport cap a les 19h. El nostre avió no va sortir fins les 00:30. S'enlairava amb retard a la 01h. Arribà a BCN a 01:30h. i aquí tinguèrem la gran sorpresa i la gran emprenyamenta... Al mig de la pista, sense "finger" de connexió, ens diu el comandant que estem esperant l'autobús que ens ha de portar a la terminal i que pot trigar una mica... L'espera fou ni més ni menys que de 45 minuts. L'excusa era que hi havia col·lapse a l'aeroport del Prat...!!, i eren dos quarts de dues de la matinada. Intolerable... Són els d'AENA uns incompetents?. Ens fan la punyeta tant com poden?... Jutgeu vosaltres mateixos. 

Vam arribar a casa a les 3 de la matinada. Un bell record de la nostra anada i tornada a Menorca. Trigaré temps a tornar-hi, i si ho fem serà fora temporada, això segur...!!
* *
Però per no acabar de manera tant negativa, deixeu-me ensenyar-vos una quantes fotos boniques de la casa rural...














Vam marxar amb una certa nostàlgia i enyorança... però potser algun dia 
hi tornarem...!!!

* * *

5 comentaris:

Marta ha dit...

Llàstima que el turisme de masses a le costes mediterrànies i a les seves illes, es concentri el mes d'agost i primers de setembre, en llocs que no poden absorbir-lo. Aquells anys que podiem gaudir de paratges en més o menys sol·litud, i banyar-nos en aigües netes i paradisíaques, ja no els tornarem a viure i haurem de visitar-los ja des d'ara i decididament fora de l'època estival.
El record però, no ens el podran treure i el reservarem dins nostre com el patrimoni d'una època.

Montserrat parera ha dit...

Ja veig que el que s'ha de fer és quedar-se a la casa rural (i que sigui bonica i tranquil.la) amb un bon llibre i jeure allà sense visitar cap cala
Lamento molt això de la masificació de les illes

rogoto ha dit...

Nosaltres hi vam ser al gener de fa uns anys, una meravella, tota l'illa per nosaltres, no ens vam perdre cap -tauleta, naveta, talaiot...- Va ser una bona experiència i recordo encara com vam gaudir de la natura i dels camins.

Salvador ha dit...

Si, sí, teniu raó tots els que heu comentat aquest post.
Ens hem promès a nosaltres mateixos que no tornarem a Menorca si no és fora de temporada per poder gaudir de l'illa amb tranquil·litat...

Anònim ha dit...

Doncs, que se la confitin. Pel Montsec hi ha paratges increïbles i no estan massificats. Coneixem un poblet que es diu Llimiana, vora del Monsec, Però també li tocarà algun dia, perque és molt petit i amb uns entorns molt espectaculars.
Una abraçada. Ramon Mangosta

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin