diumenge, 16 d’abril de 2017

L'Algarve, darreres impressions... (08)

No volíem marxar de la zona sense visitar la part més turística de l'Algarve, la localitat d'Albufeira i les seves diverses platges.

Inicialment anàvem amb la idea de veure la platja principal que, segons la guia, era una de les més espectaculars, però una mica perduts en endinsar-nos en el maremàgnum d'urbanitzacions que hi ha al voltant del lloc, vam anar a parar a un magnífic indret que, amb l'ajuda d'un guia turístic que arribava allà acompanyant un grup de gent, ens va informar d'on érem exactament i de quina platja es tractava.

Aquest lloc tant espectacular es diu la praia de Sao Rafael
També el guia ens va dir que una mica més lluny podíem trobar altres platges interessants, com la praia da Galé, abans d'anar a raure al centre de la vila d'Albufeira. I així ho vam fer seguint els seus consells...

Aquesta meravella de platja és la que la guia Top-10, d'El País-Aguilar, dona com a la platja d'Albufeira, quan en realidad pertany a una de les urbanitzacions de la zona i queda força allunyada de la població. 

S'anomena la praia da Galé.


No sempre les guies són massa de fiar i potser són fetes sense gaire precisió...

 
 Val a dir que les formacions rocoses són força originals en aquesta platja

 Ara sí que vistes aquest parell de platges ben originals, ens dirigim cap al centre de la vila d'Albufeira, i aquí van començar els problemes...

En primer lloc per trobar aparcament. Un nucli central totalment atapeït d'edificis, de botigues, de restaurants, la majoria super-turístics, pizzeries, discoteques, frankfurteries, botigues de souvenirs molt xarons, etc. etc.

La meca dels turistes de sol i platja, amb un accés a la platja pròpia, anomenada "dels pescadors", a través d'un túnel fosc, humit i relliscós, que desemboca en la terrassa d'un edifici immens d'un hotel arran de platja, amb una superfície plena de "guiris" prenen el sol, gelats i begudes, allà tots escarxofats, que ja d'entrada ens van agafar ganes de fugir corrents...!!

Amb una mica de calma ens vam mirar la platja del davant, la praia dels pescadors, dels que no en queda ni rastre, i a la dreta vam descobrir la "canallada" més salvatge que podeu imaginar. Una construcció moderna d'un ascensor que baixa de la part alta de la població fins a la mateixa sorra. 
En la foto que adjunto es veu una mica al fons a la dreta de la imatge.

Força decebuts per tot el que estàvem veient, vam decidir fugir el més aviat possible d'aquest indret, un petit Cafarnaüm, on es barregen tota mena d'estils, tot un amuntegament d'edificis sense ordre ni concert, barrejat tot amb la publicitat dels establiments de tota mena, i les paradetes al mig del carrer.

Vam tenir, però, encara, la sort que tot pujant cap a la part alta per recuperar el cotxe aparcat no sé ben bé on... vam veure un restaurant amb un pati exterior que pintava força bé, i ens hi vam quedar. Es deia "Casa da Fonte", i tenia la gràcia que feien molta cosa a la brasa en una gran barbacoa en el mateix pati on hi havia les taules. A més les parets eren decorades amb unes boniques ceràmiques tradicionals.

La targeta del restaurant es publicitava amb aquestes paraules: "Grelhados a Carvao no típico Patio Algarvio". I podem donar fer que vam menjar molt bé i força tranquils, lluny del bullit excessiu que hi havia per la part més baixa i congestionada de la població. Recomanable per si mai hi voleu anar: Rua Joao de Deus, 7 - Albufeira.

En acabar de dinar, per estirar les cames, i aprofitant que érem a la part alta de la població, ens vam arribar fins al mirador i vam poder conèixer algun dels estrets i antics carrerons del poble primitiu. 

Finalment sortint del casc antic ens vam anar dirigint, tot pujant, cap a la part més alta de la població.
  
 Allà on vam haver d'abandonar el cotxe, per recuperar-lo i anar marxant de la població.

Vam poder veure encara aquesta bonica panoràmica del poble, 

 


I també aquesta altra bonica església dedicada a Santa Ana...















* * *
Així vam acabar la nostra experiència a l'Algarve portuguès.

 A mitja tarda ens vam dirigir cap a Portimao per retornar el cotxe que havíem llogat, en total només 525 kms. recorreguts, i amb un taxi cap a l'hotel d'Alvor per fer maletes i preparar el retorn cap a casa.

Guardarem un bon record d'aquesta estada a l'Algarve. Hem conegut un país bonic, antic, interessant, amb una natura molt afavorida, amb unes praias que enamoren, amb una aigua atlàntica super fresca en aquesta època de l'any, amb uns penya-segats impressionants a la zona del Cabo de Sao Vicente.
A l'estiu tot deu ser molt diferent, però l'aglomeració turística no l'han de fer ni tant ni gaire recomanable.

* * *
  • Aquí sí que acaba definitivament aquesta crònica sobre l'Algarve. 
  •  
  • Ah.. i BONA PASQUA 2017 a tothom...!!!

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin