dimecres, 28 de juny de 2017

El problema d’aquesta Espanya és la mateixa Espanya...!!

És impossible racionalitzar la vida pública espanyola perquè tota ella s’aixeca sobre un deliri voluntari que justifica els actes dels seus polítics

El problema d’Espanya va deixar de ser un problema polític fa molt de temps i es va transformar en un problema moral i existencial. 
La política del Regne d’Espanya és immoral des que un govern corrupte està a la vista de la població i aquesta població no té la capacitat de rellevar-lo i, en la pràctica, acaba acceptant-lo: aquesta situació tanca la població dins de la immoralitat pública. Ser súbdit -impossible ser ciutadà- d’aquest Regne d’Espanya causa vergonya a moltíssimes persones que no tenen cap altra possibilitat que lliurar-se al tedi i, a continuació, al nihilisme. 
Això o exiliar-se a un país decent.

Aquest estat està vampiritzat per la dreta post-franquista amb la complicitat per activa i per passiva del PSOE. Que no és una democràcia sinó un règim corrupte administrat per aquests dos partits i sostingut pel sistema de poders de la cort madrilenya ho demostra la mateixa existència aquí, davant dels nostres ulls, del govern de Rajoy. Un govern que, havent estat provada la seva corrupció i les seves pràctiques contra la mateixa democràcia, pot aprovar els comptes i blindar-se contra la investigació a la cambra.

Que el PSOE hagi ofegat aquests dies la investigació sobre la policia política secreta a la comissió parlamentària que la investigava, impedint que hi declaressin comandaments de la policia implicats, demostra la seva complicitat última. 
Com si no n’hi hagués prou que l’aparell del partit, governat per González, lligués de mans en el seu dia el llavors candidat Sánchez perquè no pogués dialogar ni tan sols amb els partits que li podrien permetre arribar al govern. 
Es tractava que governés Rajoy, simplement.
“Els catalans” o “els separatistes” són una disculpa, són l’amalgama per justificar la complicitat última del bipartidisme espanyol
Per confondre i distreure l’opinió pública, per ocultar el que és evident, per fer creïble l’increïble i raonable l’absurd, per aconseguir que el corredor mediterrani i qualsevol altra cosa passi per Madrid, el Règim apel·la al “ problema catalán”. El que abans va ser ETA ara és Catalunya.
 “Els catalans” o “els separatistes” són una disculpa, són l’amalgama per justificar la complicitat última del bipartidisme espanyol. 
I les demandes de la societat catalana de poder exercir la democràcia es giren contra ella, ja que són utilitzades com una acusació: són culpables de voler viure en democràcia. La seva exigència de democràcia és tractada com a mercaderia i arma política per justificar la continuïtat d’aquesta obscenitat que és la política espanyola existent.
S’aferren al “problema catalán” perquè és l’única cosa que uneix davant tanta corrupció, fractura i falta d’un programa nacional
La posició de l’Estat i els seus poders associats respecte a Catalunya a hores d’ara no té marxa enrere, no accepten pactes per un motiu. Estem en una crisi de règim, no merament partidista, i s’aferren al “ problema catalán” perquè és l’única cosa que uneix davant tanta corrupció, fractura i falta d’un programa nacional. L’hostilitat cap a Catalunya és el que uneix aquesta Espanya, com abans va ser el terrorisme basc. Però no és només la crisi de règim: sense una república catalana, ¿quina realitat política seria la resta del territori? Com es diria aquest nou regne borbònic?

La cobdícia centralista de la cort madrilenya, el nacionalisme espanyolista i la poca traça del PP de Rajoy, que va humiliar i va acorralar la societat catalana, ha portat el Regne d’Espanya a una veritable crisi existencial.

* * *
Suso de Toro (dixit)
ara.cat - 02/06/2017

3 comentaris:

joan antoni de luna ha dit...

Una Espanya que diu "sense Llei no hi ha Democràcia", i no s'adona que en qualsevol situació autoritària o no autoritària, la Llei hi és present, n'hi ha sempre. Cal dir "sense Dret no hi ha Democràcia". No és el mateix "l'Estat de Dret" que la "Llei de l'Estat". La Llei ha d'anar canviant junt amb els canviants i progressius Drets dels ciutadans i dels pobles. Som on som per haver frenat l'evolució de la Llei.

Oliva ha dit...

TENS RAO,J.A.DE LUNA,UNA COSA ES LA LLEI I UN ALTRE EL DRET...
HITLER TENIA LLEIS...ELS ESTATS DEL SUD DE NORD-AMERICA,TENIEN LLEIS...
FILIPINES A HORES D' ARA TE LLEIS...I FOTLI¡¡¡.
VENEZUELA TE LLEIS...I FOTLI¡¡¡,A VOLTES PER DEFENSAR LAS LLIBERTATS CAL DESOBEIR.,LES LLEIS I ENLLUSTRAR EL DRET.

Salvador ha dit...

Teniu raó tots dos, jo mateix ho he publicat més d'una vegada i ara ho torno a repetir:

Com deia en Ghandi: Quant una llei és injusta, el més correcte és desobeir-la.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin