- La història comença aquí...
Ens va sorprendre, tot dinant, sentir uns cants que provenien del pis superior. Va ser quan en acabar de dinar i dirigint-nos cap a la sortida vam tenir l'agradable sorpresa de trobar-nos amb un grup d'homes cantaires de l'illa de Sardenya,
la Confraternitá Santu Ainzu, de la localitat de Monti, dins de la província de Sàsser, a la regió de Montacuto.
De seguida vaig voler confraternitzar amb ells,
atès que jo mateix també fa anys que sóc membre d'una coral del barri de Gràcia, la Coral Espígol, i també nosaltres les vegades que ens hem trobat en algun viatge o desplaçament dinant o sopant en un restaurant, solem acabar la festa cantant durant la sobretaula.
Per això ens vam aturar uns minuts a parlar amb ells i a escoltar-los, llàstima que ja acabaven, i nosaltres sortíem apressats per les visites de la tarda, però encara vaig poder recollir una una petita mostra dels seus cants que podeu veure i sentir en la gravació aquí sota.
Tornem cap a la Piazza del Duomo, on domina l'espectacular façana de la catedral,
són unes galeries comercials a Milà que enllacen la piazza del Duomo amb la piazza della Scala, on es troba el famós teatre d'òpera Alla Scala.
Atesa la presència d'elegants negocis i locals, ja des de la seva inauguració fou el punt de trobada de la burgesia milanesa, fins al punt que va rebre el sobrenom de salotto di Milano (saló de Milà).
Construïdes en estil neo-renaixentista, són un dels més famosos exemples de l'arquitectura europea del ferro i representa l'arquetipus de la galeria comercial del segle XIX. Anomenada simplement "la Galeria" dels milanesos, sovint és considerada com un dels primers exemples de centre comercial del món.
SPQR és la sigla de «Senatus Populusque Romanus», corresponent a la frase llatina que significa el Senat i el Poble Romà, i que fa referència al govern de l'antiga Roma. Va ser forjada a l'època republicana i va perdurar fins a la caiguda de l'Imperi d'Occident (476). Avui dia encara és representativa de la ciutat de Roma (de fet, forma part del seu escut heràldic).
de qui en pocs minuts anirem a descobrir una de les seves obres mestres.
Ens recull l'autocar per portar-nos fins al convent dominicà de Santa Maria delle Grazie, on hi ha ubicada la famosíssima obra de Leonardo, l'Últim Sopar.
(detall del cor)
Teníem les entrades comprades amb molta antelació, la visita es fa amb aquesta reserva obligatòria, i per a garantir la conservació de la pintura només es permet l'entrada d'un grup reduït cada 15 minuts.
En el refectori del convent de Santa Maria delle Grazie es conserva l'Últim Sopar de Leonardo da Vinci, obra realitzada sobre la pared nord entre el 1494 i 1498, en l'època de Ludovico el Moro.
L'últim sopar és el resultat d'un prolongat estudi que Leonardo va començar cap el 1490 sobre la iconografia tradicional relativa a aquest tema.
A diferència de les pintures anteriors, en les que es representava el moment de la identificació de Judes el traidor, Leonardo decideix aquí mostrar el moment immediatament anterior, el de l'anunci: "...un de vosaltres em trairà"
(Judes al centre amb la barba fosca, Pere al darrera amb barba blanca,
i Joan amb cabell ros)
Aquesta revelació és el punt de partida que permet a Leonardo concentrar la seva atenció sobre les passions que es desencadenen entre els apòstols en sentir l'anunci.
(Tomàs, Jaume el major, i Felip)
L'expressió dels rostres, la postura dels cossos i el moviment de les mans expressen així "aquells moviments de l'ànima" que foren un dels terrenys d'investigació més importants i innovadors en l'obra del Mestre.
(Bartomeu, Jaume el menor, i Andreu)
(costat dret)
Per ajudar-vos a identificar la resta dels apòstols us poso aquest esquema
Una singularitat de l'obra és la tècnica utilitzada ja que el Mestre no va usar la tradicional del "bon fresc" que exigia una gran rapidesa d'execució, sinó que va utilitzar una tècnica innovadora "en sec", ideal per obtenir els millors efectes de llums i ombres i el característic esfumat en els passatges tonals.
A més, l'ús perfecte de la perspectiva ajuda a fer sentir a l'espectador com formant part de l'escena, recreant una continuïtat entre l'espai real del refectori i l'espai de la pintura.
Els pocs minuts (15') que et permeten per contemplar i gaudir d'aquesta obra d'art es fan curts perquè voldries més temps per amarar-te de la seva bellesa i de la serenitat que desprèn tot el conjunt, i a més quan penses que allò que tens al davant, aquella meravella, va ser feta fa, ni més ni menys, que 520 anys en rera...!!
* * *
Damunt de la pared oposada del refectori es troba la Crucifixió pintada al fresc pel pintor llombard Giovanni Donato Montorfano en 1495.
i el final de la Passió de Crist.
Per si voleu més informació, o reserva d'entrades per una propera visita, us deixo la web: www.cenacolovinciano.net
* * *
Amb la bellesa encara impregnada a les nostres retines, fem el viatge de retorn fins al nostre hotel-refugi d'Arona, on arribem just al capvespre
* * *
Demà, darrer dia de la nostra estada en terres italianes, visitarem Torí, la capital del Piemont, i d'allí directament retornarem cap a Barcelona, però tot això ho veurem, com és habitual, en la meva propera crònica...
- La crònica continuarà aquí...(09)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada