TORÍ, la capital del Piemont, amb sorpresa final...(09)

• La història comença aquí...

El darrer dia de la nostra estada a la zona dels llacs acabaria amb la visita a la ciutat de Torí, i el retorn directe a Barcelona...

Aquest era el pla inicial que després es veuria un xic trastocat, com veurem més endavant. D'entrada un cop vam posar els peus a la ciutat ens vam dirigir a visitar l'edifici més notable de la ciutat, la Mole Antonelliana, un edifici històric de finals del segle XIX, dels més alts que s'enlairen al bell mig de la ciutat. Pren el nom de l'arquitecte que la va construir, Alessandro Antonelli. 

La mole és una estructura de maçoneria, la construcció de la qual s'inicià el 1863 i fa 167 metres d'alçada. Originàriament havia de ser una sinagoga, ja que tot just s'havia aprovat la llibertat oficial de culte a les religions no catòliques, i la comunitat hebrea de la ciutat volia construir un temple, incloent-hi una escola al seu interior.  

 Actualment alberga el Museu del Cinema, amb una interessant col·lecció sobre el setè art a Itàlia.

Inclou pel·lícules, negatius, documentació i instruments tecnològics que es remunten als primers anys del cinema italià, i una amplia col·lecció de decorats i vestits que s'han utilitzat en les pel·lícules més famoses.

Veiem uns quants aspectes del seu interior.

 En primer lloc sorprèn la immensitat de la sala central on es projecten pel·lícules diverses de manera continuada,

i on, fins i tot, pots seure en còmodes gandules per visionar alguna pel·lícula.

En l'interior de la gran cúpula hi ha un ascensor panoràmic que porta al mirador superior

Tot al voltant d'aquesta gran sala hi ha reproduïts amb molta fidelitat alguns dels escenaris virtuals que han servit sempre per a filmar les pel·lícules, i on també s'exposen cartells de les més famoses; veiem alguns exemples.

laboratori reproduït amb tota mena de detalls

i cartells antics

màscares de StarWars

altres decorats i escenaris

el tradicional lleó de la Metro Goldwyn Mayer, etc.

Un museu certament original on hi podries passar-te ben bé tot el dia recorrent els diferents espais i veient fotografies de pel·lícules i dels artistes famosos,

 com aquesta tan icònica de la Marilyn Monroe.

* *
Sortint del museu ens dirigim a dinar tot veient alguns dels edificis originals del centre de la ciutat

 I un cop ben dinats ens dirigim cap al Museu Egipci, on teòricament ens esperava una guia que de fet no sabem encara el perquè, al final no es va presentar

 Per tant ens vam haver d'espavilar, i la solució va ser agafar un aparell dels d'auto-guia i intentar fer el nostre itinerari enmig de la munió de sales diverses de les que consta el museu.

Els tiquets de les entrades són tots diferents i en cada un hi ha una reproducció d'algunes de les peces i objectes del museu.

Nosaltres vam fer el nostre circuït més o menys ràpid en funció dels nostres interessos, però som conscients que ens vam deixar molta cosa per veure... sempre serà una excusa per tornar a Torí algun altre dia.

Dels objectes que ens van cridar l'atenció en destacarem alguns d'ells, ja sigui per la seva bellesa i/o per la seva important antiguitat.

Una de les primeres fou aquesta petita estàtua de la princesa Redji, del 2500 a.C., trobada a Saqqara.

La segona i impressionant troballa la d'aquest cadàver momificat

Seguim l'itinerari destacant algunes de les peces que més ens van cridar l'atenció, com aquest fragment de "papiro dipinto", del Libro dei Morti di Hor.

Aquesta bella estàtua de culte és del rei  Amenhotep I, del 1200 a.C., trobada a Deir el-Medina.

Estela funerària bellament decorada,  i aquest petit Ostrakon amb una ballarina en posició acrobàtica, del 1100-1200 a.C.

Aquí una tomba bellament decorada

Sarcòfag mortuori

Sarcòfags pintats per fora i també per dins plens d'inscripcions...













Les decoracions exteriors són molt abundants i reflecteixen escenes de la vida dels difunts,

 i també referències al cicle de la vida i de la fecunditat, de formes tant explícites com aquesta que poden veure aquí...

Estàtua d'Amenhotep II, del 1400 a.C., de Karnak, Temple d'Amon.

Estàtua de Tutmosi I, del 1400-1500, a.C., també de Karnak, Temple d'Amon

Detall del cap de Tutmosi I.

Un altre deu no identificat...

 

Estatua de la deesa Sekhmet, 1400 a.C., 

una de les que apareix en els 

billets d'entrada com aquest que he escanejat aquí al costat...

 

Acabem amb aquesta tauleta amb una bella inscripció que imaginem ens desitja "un bon retorn a casa, i ens agraeix la visita al museu"...

* * * 

I ara ens toca explicar la "sorpresa final" d'aquest viatge...

Acabada la visita al Museu Egipci, el pla inicial era agafar l'autocar fins a l'aeroport de Milà-Malpensa i volar fins a Barcelona, amb Vueling... però, ja sabeu els problemes que hi va haver aquest estiu passat, oi?... doncs nosaltres vam ser uns dels agraciats amb una de les suspensions de Vueling. Les NO solucions que ens van oferir, cap d'elles era acceptable, anar a un altre aeroport sense cap garantia d'empalmar un altre vol, o esperar fins diumenge a la nit o al dilluns següent... Una autèntica meravella..!!

Sort en vam tenir del nostre responsable i acompanyant de POL viatges, en Pere, que durant tot el dia va estar fent gestions mentre nosaltres fèiem les visites, i en acabar ens va comunicar la desagradable notícia.

La solució va venir via autocars... ell va contactar amb la companyia amb la que treballa habitualment i van quedar que un autocar pujaria fins a Torí a buscar-nos. Tot això ja ho van anar gestionant des del dia anterior. O sigui que acabada la visita al museu ens vam concentrar tots en un punt de la ciutat i tot xino-xano, vam anar a buscar el nostre autocar italià amb les maletes per aleshores anar a trobar l'autocar que havia pujat de Barcelona, i fer l'intercanvi d'equipatges.

 Vam aprofitar per acomiadar-nos de la ciutat de Torí tot fent camí...

 

Un cop vam tenir les maletes ben recol·locades a l'autocar que ens va venir a rescatar... carretera i manta, uns 800 kms. llargs fins a Barcelona. 

Això volia dir passar la nit a l'autocar. Vam sortir de Torí a les 18 hores, i arribàvem a Barcelona la matinada del diumenge 17 de juny a les 7 del matí.

Fi de l'aventura...!!

Aquí acaba definitivament aquesta darrera crònica de la nostra estada per terres italianes del Piemont i la Llombardia, amb un tastet Suís, del diumenge 10 de juny al dissabte/diumenge 17 de juny de 2018.

* * *