dimarts, 27 de novembre de 2018

Cal actuar abans no comenci el judici o ja serà massa tard...!!


Avui trobem aquesta intervenció de l'advocat Aamer Anwar, que ens posa en alerta i caldria tenir-la molt en consideració: 

Vegeu:
https://www.vilaweb.cat/noticies/amer-anwar-cal-actuar-abans-que-comenci-el-judici-o-ja-sera-massa-tard/

I també avui mateix, l'editorial d'en Vicent Partal a VilaWeb, parla i adverteix del mateix perill de no fer res i conformar-nos a l'inevitable Judici injust que ens espera... permetrem sens més ni més que unes furgonetes de la Guàrdia Civil se'ls enduguen a Madrid?»

Vegeu: 
https://www.vilaweb.cat/noticies/pero-permetrem-que-sels-enduguen-a-madrid/


Alguns Extractes d'aquestes dues intervencions:

Anwar: ...aleshores va veure les acusacions i no s’ho podia creure. Rebel·lió amb violència? Anwar diu que no s’ho creia, perquè l’única rebel·lió amb violència que ell havia vist aquell dia era la dels oficials de la policia espanyola que havien trencat el seu jurament de protegir la gent. Recorda que això ho va explicar a la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, i que encara no se’n sabia avenir.
L’advocat de Ponsatí recorda també que quan es varen posar a treballar en la defensa no podien trobar ni una sola línia en l’escrit d’acusació que realment contingués cap mena de prova contra el govern català. I que ben aviat, en les primeres quaranta-vuit hores de llegir els documents, es va adonar que allò era una persecució política. I va decidir que l’única manera de lluitar-hi era políticament, no solament als tribunals, sinó als carrers, i que calia portar el govern espanyol als tribunals.

Partal: deixeu-me desplegar un dubte que crec que és essencial per al futur del nostre país: què hem de fer els ciutadans si tenim la certesa que el judici contra el govern legítim de Catalunya és una farsa?

I aquest em sembla a mi que és el nus de tot plegat. L’estratègia de desmobilització que s’ha instal·lat en l’independentisme condueix a un mal pas. A un mal pas per al país però també, encara que ells ho discutesquen, a un mal pas per als presos. Esperar pacientment el judici és perdre el temps i sobretot és perdre la gran oportunitat de pressionar la societat espanyola i europea amb un afer escandalós que faria veure la independència com una causa justa, per a mantenir els drets civils i humans dels catalans.

Anwar va apel·lar de manera directa a la gent, més que no als polítics, recordant que és la gent que té el poder, com es va demostrar de sobres el primer d’octubre. I va avisar que si arribem així al judici serà massa tard. Perquè als presos els jutjaran i els condemnaran diguen què diguen, facen què facen i demostren què demostren. I després espera tu set o vuit anys que Estrasburg diga res…

Nosaltres, i quan dic ‘nosaltres’ vull dir tots els qui volem la independència del país, hem de decidir, doncs, què cal fer i hem de poder parlar de tot, sense por ni tabús. Però ho hem de fer ara. Si els presos els duen a Madrid, sense més ni més, hem de saber que molt probablement no tornaran i que segurament el ressò d’aquest judici injust en les opinions públiques europees serà molt més limitat que no ho van ser els fets del primer d’octubre. I que no servirà per a fer efectiva la República, que al final és l’única possibilitat de viure sense por i amb llibertat. Tanmateix, tot podria ser diferent si sabem fer de la resistència a aquest judici il·legal l’equivalent d’aquell primer d’octubre que va alterar la percepció de la nostra situació arreu, però que, sobretot, va apoderar el nostre poble com no ho havia estat mai abans.

En conseqüència, hi ha preguntes urgents que ens hauríem de començar a respondre. Per exemple, i solament és una entre tantes, si permetrem sens més ni més que unes furgonetes de la Guàrdia Civil se’ls enduguen a Madrid?
 * * *

Comencem a preocupar-nos, doncs, perquè la situació es greu...!!! 

                                                     
* * *
 

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin