- La història comença aquí...
El primer desplaçament del dia ens porta fins a l'indret de ANUNDSHÖG.
Aquí trobarem un antic i espectacular túmul funerari de grans dimensions, accessible per una escala de fusta, datat entre l'Edat del bronze i l'Edat del ferro tardana (800-500 aC).
Tot l'entorn està ple de monòlits que poden correspondre a tombes de diversos enterraments...
(el gran túmul)
Durant segles, aquesta zona es va erigir com a centre cultural de tota la regió oest de Mälardalen.
* * *
Seguidament, després d'haver pujat dalt del túmul, observat aquest curiós camp mortuori i llegida tota la informació al respecte, seguim la nostra ruta i ara ens dirigim cap a la ciutat de VÄSTERÄS, una de les ciutats més antigues de Suècia situada en l'estuari del petit riu Svartän que creua la ciutat cap al llac Mälaren.
La primera visita la fem a la seva petita catedral
* * *
Seguidament, després d'haver pujat dalt del túmul, observat aquest curiós camp mortuori i llegida tota la informació al respecte, seguim la nostra ruta i ara ens dirigim cap a la ciutat de VÄSTERÄS, una de les ciutats més antigues de Suècia situada en l'estuari del petit riu Svartän que creua la ciutat cap al llac Mälaren.
La primera visita la fem a la seva petita catedral
Amb una doble entrada d'accés on es conserva una porta de fusta medieval
Un vitrall modern, i
L'estàtua del promotor a l'exterior del temple
Tot seguit fem un tomb per la ciutat veient els edificis antics de fusta que encara avui es conserven en un barri al voltant del petit rierol.
De camí cap al restaurant on dinarem, veiem altres edificis i places de la ciutat,
(un monument a la bicicleta)
Diverses mostres d'arquitectura clàssica i moderna.
* * *
Finalment, després de dinar tornem a l'autocar per a dirigir-nos a la zona anomenada RUNRIKET (el Regne de la Runa), localitzat entre els municipis de Täby i Vallentuna, al nord d'Estocolm.
Allí es troba el més gran assentament de pedra rúnica conservada del món.
Les pedres rúniques generalment eren monuments commemoratius de la mort d'algun home i originalment moltes estaven decorades amb colors vius.
La tradició va començar en el segle IV, però la majoria daten de l'época vikinga, i va continuar fins al segle XII".
Nosaltres farem una passejada per aquests bells paratges situats enmig d'una zona boscosa, tot explorant la història del lloc i veient diferents exemplars i tipus de roques.
"Es localitzen principalment a Escandinàvia i són particularment nombroses a Suècia, on es compten més de 3430 pedres rúniques, encara que també hi ha en tots els llocs on es van assentar els vikings. La suma total en el món és d'unes 6000".
La tradició d'erigir pedres amb inscripcions apareix per primera vegada entre el segle IV i el segle V, a Suècia i Noruega.
"Aquestes primeres pedres rúniques estan habitualment situades al costat de les tombes. Les primeres pedres aparegueren a Dinamarca entre el segle VI i el segle VII, i n'hi ha unes 50 a Escandinàvia del període de les invasions bárbars. La majoria d'elles es van fer en el període entre 950-1100, i també la majoria es van trobar a Suècia i Dinamarca, i unes poques també a les illes britàniques".
Totes elles són adornades sempre amb dibuixos, creus, i serps, i amb missatges escrits en l'alfabet rúnic amb el qual es comunicaven els vikings.
"El nom que es dóna als signes d'aquests alfabets és el de runa, a diferència de lletra del llatí i grec, com apareix enregistrat ja en un bastó tallat a alemany del segle VI i també, possiblement com a runo, a la pedra Einang (segle IV). Aquest nom procedeix del femení germànic de tema en -ō *rūnō, de l'arrel rūn-: gòtic rūna (runa en gòtic), que significa secret (en comparació amb el finès, que agafà el cognat rúnic amb el significat de poema)".
Al costat de l'església i cementiri de Vallentuna, trobem algun altre exemplar de pedra rúnica.
i una curiositat notable, uns signes de l'alfabet rúnic gravats en el mateix llindar de la porta de l'església...
també ens crida l'atenció alguna placa commemorativa ben original i musical en aquest cuidat cementiri.
* * *
Acabada la jornada d'immersió en el món dels túmuls i de l'original singularitat de les pedres rúniques i el seu alfabet viking, retornem a la ciutat d'Estocolm encara a temps de veure, a la porta de l'hotel, com els suecs aprofiten per a prendre els darrers raigs de sol de la tarda... tenen un estiu molt curt i ho volen aprofitar al màxim.
* * *
Aquí tanco, ara sí definitivament, aquesta crònica del nostre darrer viatge a Suècia, del 8 al 15 de juny 2019. Encara demà dissabte al matí, en les poques hores que ens quedaven per agafar l'avió, aprofitem una estona de temps lliure al cor històric de la ciutat, el Gamla Stan, per visitar l'edifici de la borsa, avui seu de l'Acadèmia Sueca i del premi Nobel, que acull una mostra permanent dels populars premis.
Amb un peu a l'aeroport, diem l'adéu definitiu -Hej dä- a aquestes terres de Suècia que ens han acollit durant una setmana. Ha estat una experiència, una vegada més, molt enriquidora. Hem vist i après coses que desconeixíem totalment, hem conviscut uns dies en un país que funciona, super civilitzat, i marxem contents i més savis que mai...!!
* * *
- Fi de la crònica en 9 capítols
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada