dijous, 3 d’abril del 2025

Cap de setmana a l'Empordà, a la recerca del seu patrimoni, i experimentant la violència de la tramuntana (02)

 La història comença aquí

Tal com deia en el capítol anterior, després de les visites del matí a les esglésies de Sant Julià de Boada i de Sant Esteve de Peratallada (veieu aquí), a la tarda ens vam desplaçar fins al nucli de Canapost per descobrir i conèixer l'original església de Sant Esteve de Canapost, que té la particularitat de compartir dues naus amb estils diferents, i també alguns frescos del s.XII, i uns interessants sepulcres d'època medieval...


Sembla que el temple havia estat dedicat a sant Clet o Cletus (el tercer papa -al peu de l'escultura es veu la tiara papal-), que ja és esmentat l'any 1019. A mitjans del s.XIII va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Peratallada, condició que actualment encara manté.

Es tracta, en realitat de dos temples de planta rectangular que comuniquen per dins, un de més arcaic, preromànic del segle IX o X al costat sud, i un altre de romànic del segle XI al costat nord. Ambdues naus estan capçades a l'est per sengles absis.

La nau preromànica està encapçalada per un absis trapezial i transsepte elevat, sobre el que s'hi sustenta en part la torre del. campanar. L'absis està il·luminat pel centre per una finestra esqueixada i destaca per ser un dels pocs de la seva època que ha conservat a la cornisa un fris decorat geomètricament amb relleus romboidals.

Al peu de l'absis un conjunt de sepultures antropomorfes
(detall del fris amb figures geomètriques)

A l'interior hi ha aquesta altar amb una volta de canó feta amb pedruscall barrejat amb morter.

 La nau romànica té l'absis semicircular amb una finestra d'una esqueixada, i és ornamentada amb arcuacions cegues que es recolzen sobre mènsules llises. 

                                         i l'altar interior es correspon amb aquest

La nau més antiga te dues portes. La primitiva, al costat de migdia, és adovellada i amb dos arcs de mig punt en gradació. En aquest mur s'hi poden observar filades d'opus-spicatum a la dreta. La porta de ponent es va obrir en època barroca.

 
L'element més notable del conjunt és el campanar inacabat. Es va aixecar al segle XII amb estil llombard. El segon pis, emmarcant unes finestres de mig punt, és ornamentat per unes arcuacions cegues amb mènsules esculpides i un fris de dents de serra.

A l'interior de la nau preromànica es conserven restes de decoració mural en molt mal estat... (veiem uns exemples)

  
s'endevina una entrada de Jesús a Jerusalem cap al s.XII

Aquí una escena del sant sopar, que els experts situen al s.XV                    

(Aquestes pintures van ser elaborades a base de colors terra, fets amb la combinació de minerals d'òxid de ferro i calç)

Encara unes imatges de l'interior del temple

       
Aquest banc, com ens comentà el guia, era perquè la gent gran o amb dificultats motores, poguessin seure, ja que tal com es feia en les comunitats primitives, tothom estava dret durant les celebracions litúrgiques. Pràctica que també es dona en les llargues celebracions de les comunitats ortodoxes.

 
També una rosassa es va començar a construir en època gòtica, però no es va poder acabar, segurament per manca de pressupost, i les peces es poden observar actualment al terra darrera l'absis, al costat de les sepultures antropomorfes de l'època medieval.

* *

Una mica d'història: el lloc de Caneposto és citat en un document de l'any 901. Segons consta a la seva acta fundacional del 1019 la Canònica de la Seu de Girona posseïa un alou intra terminos parrochiae de Canapost. L'any 1064 aquesta església sembla que havia estat dedicada, o havia tingut culte a sant Clet o Cletus (el tercer papa). 

                                                     El retaule gòtic que aquí reproduïm,  

és una obra pictòrica sobre fusta de l'anònim Mestre de Canapost, de la segona meitat del segle XV, dedicat a la Mare de Déu de la Llet, es guardava en aquesta església fins que després de la guerra fou traslladat al avui Museu d'Art de Girona. És una obra d'influència francesa, o d'un autor d'origen francès, dins de l'estil proper a Jean Fouquet.

Destaca per la seva originalitat, en l'angle superior dret del retaule, una escena que a tot el nostre grup ens va cridar l'atenció per insòlita, i fins i tot divertida, ja que es veu la Mare de Déu llençant un raig de llet directament a la boca de sant Clet que és agenollat al davant d'ella. 

Fou objecte de comentaris i també gairebé tothom va voler emportar-se aquesta curiosa imatge de record.




 

 

Acabem la nostra visita de la tarda de diumenge 29, a aquesta interessant església de Canapost, a cavall dels segles IX i XI, i mentre tornem cap a l'hotel gaudim d'aquesta bonica posta de sol...

* * *

L'endemà diumenge 30, teníem previst d'arribar-nos fins a la Junquera per pujar a visitar el Fort de Bellaguarda, situat en un puig entre el coll del Pertús i el Coll de Panissars. Es un coll de la Serra de l'Albera, a 325 m. d'altura que comunica les comarques del Vallespir i l'Alt Empordà, en els termes municipals del Pertús i de la Jonquera, sota el turó on s'alça el Castell de Bellaguarda. 

Aquí es troba aquesta fita fronterera. N'hi ha d'altres semblants al llarg de la linia divisòria.

Per aquest coll passava des de l'Antiguitat el camí de Barcelona a Perpinyà, que posteriorment fou desplaçat al Coll del Pertús.

 Aquest coll és cèlebre per la batalla del coll de Panissars que hi va tenir lloc els dies 30 de setembre i 1 d'octubre del 1285, durant la Croada contra la Corona    d'Aragó,

El dia era radiant però bufava una tramuntana força notable. Amb tot vam iniciar la pujada per una estreta carretera plena de revolts fins arribar al peu del Fort. La gran sorpresa va ser que en sortir de l'autocar el vent de tramuntana era fortíssim, tant que gairebé t'empenyia i et podia tirar per terra. (nivell 9/10 -equivalent a 100/120 kmts/hora-) 

El dia era fabulós, la vista del Canigó espectacular, com podeu veure en la imatge.

I davant aquest fet, i malgrat el vent, vam arribar amb penes i treballs fins al peu de l'entrada del Fort, 
Però, en intentar pujar per la gran rampa i/o escala que puja a la part superior, un parell de persones del grup, amb un cop de vent, van rodolar per terra... Cal destacar que la impressió que donava la rampa no era gaire recomanable, amb aquestes fustes mig trencades al davant, i veient que a l'esquerra faltaven alguns trossos de barana.
 
Això ens va espantar a tots i vam decidir fer marxa enrere. Tots cap a l'autocar amb la cua entre cames... Només van pujar els dos guies del grup pel compromís adquirit que teníem amb el guarda del Fort, que normalment és tancat al públic, i que ja ens esperava a dalt. Així hem pogut recollir alguna imatge.
Pont d'accés per damunt del fossar

Façana del Fort
                                                                                
Pati interior   

La sala del pou d'aigua
Dimensió del pou amb 5,85m de diàmetre i 62m profund
 
* * *

Però la caminada que havíem de fer d'un km. per arribar al Coll de Panissars, per veure les ruïnes del monestir-hospital benedictí medieval, Priorat de Santa Maria de Panissars, on es troben les restes arqueològiques dels Trofeus de Pompeu i del Pas de la Via Domícia, va ser impossible de realitzar-la a causa de la violència desfermada pels cops de vent de la fortíssima tramuntana.

**M'he vist, doncs, forçat a buscar la informació de tots els indrets que volíem visitar i documentar, a traves dels mitjans que ens proporciona la xarxa, i d'aquesta manera facilitar els enllaços corresponents per poder completar-la.

* * *

Com a suplement a l'excursió frustrada, la guia que ens acompanyava, Maria Teresa Genís, que era d'Agullana ens va suggerir de visitar el seu poble i descobrir també el seu patrimoni...

Ens dirigim, per tant, fins el poble per anar a prendre un cafè al local "La Concordia", i després farem un passeig per conèixer una mica més l'indret, la seva església i alguns locals modernistes. Aprofitem per fer-nos la foto del grup, i tot seguit anirem fins la plaça Major per veure l'església dedicada a Sta. Maria.

(imatge de Sta.Maria d'Agullana)               

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(un original Crist de bronze molt gran)

 Finalment vam donar la volta a tot l'edifici per veure l'absis i la façana frontal amb el triple campanar


 


I acabàrem el passeig, camí de l'autocar, veient el bonic edifici modernista de la Casa Estela

   

 
* * *
 
Anem a dinar a un restaurant de Cantallops, en un bonic emplaçament 
 
I en acabar, ben dinats, agafem l'autocar que ens espera a la porta, amb una magnífica vista al fons, de la muntanya del Montgrí, damunt de Torroella.

       Carretera i manta, una mica de migdiada, i cap a Barcelona falta gent...!!

* * *

Aqui acaba definitivament aquesta crònica d'un cap de setmana voltant pel Baix i l'Alt Empordà, a la recerca dels seus tresors i paisatges...

Espero i desitjo que malgrat els entrebancs i les inclemències del temps us hagi agradat i interessat el reportatge.

 

 
 

dimarts, 1 d’abril del 2025

Cap de setmana a l'Empordà, a la recerca del seu patrimoni, i experimentant la violència de la tramuntana...

El motiu de la nostra sortida al Baix i l'Alt Empordà, era conèixer les antigues esglésies de Peratallada, de Sant Julià de Boada, i de Sant Esteve de Canapost, que vam fer el dissabte 29. 

I l'endemà, diumenge 30, l'objectiu era enfilar-nos fins al Fort de Bellaguarda (El Pertús), i arribar al Coll de Panissars per descobrir els anomenats "Trofeus de Pompeu" de l'any 71 (aC)... però la forta, fortíssima tramuntana que vam trobar, de nivell 9/10 (vent de 100/120 kms/hora), ens ho va impedir. 

Tot això ho anirem veient amb calma tot al llarg d'aquesta crònica..!! 

* * *

 Comencem: l'autocar ens deixà, cap a mig matí del dissabte 29, al Municipi de Palau-sator*.           Allà ens esperava en Nik Duserm, guia oficial de l'Empordà que ens acompanyarà durant el nostre recorregut d'aquest dia. 

Nota: (*) el municipi agrupa els nuclis de Fontclara, Sant Julià i Sant Feliu de Boada, el veïnat de Pantaleu i la vila de Palau-sator, cap del municipi. Tots ells són nuclis rurals que conserven l'arquitectura l'estructura urbana dels pobles medievals més característics del Baix Empordà.

De bon començament ens dirigim a visitar la petita església de Sant Julià de Boada del segle IX, que és una església mossàrab catalana, i un dels monuments preromànics més importants i millor conservats de la comarca del Baix  Empordà

 
És d'una sola nau, i cal destacar els dos arcs de ferradura perfectament tallats i de tipologies diferents, que es troben en un espai tan reduït, un a l'entrada i l'altre al centre de l'església.... 

L'arc del centre de la nau té estructura i característiques clarament mossàrabs.
 
També es conserven uns fragments de pintura del s.XII situats al bell mig de l'absis carrat...
L'església està construïda amb materials pobres. 
La seva planta és irregular, així com l'espessor dels murs. 
La nau està coberta per volta de mig canó. 
Pot veure's encara el senyal de les cintres de les canyes que s'hi van usar... 
En l'absis s'obre una finestra axial en ull de pany 
que recorda les que es veuen dins les esglésies mossàrabs de Galícia.

* * *

Acabada la visita ens traslladem fins al municipi de Peratallada, població medieval fortificada, assentada damunt la roca de gres i protegida pel fossar excavat a la roca (que li donà el seu nom -pedra-tallada).

 Farem un recorregut per l'interior de la població, plaça dels esquiladors, torre de les hores, torre de l'homenatge, plaça del Castell, Palau de Cruïlles, carrer Major, plaça de les voltes, fins arribar a visitar l'església romànica de Sant Esteve 
 (plaça dels esquiladors)
 (un detall original en una façana)

(la torre de les hores)
sortim del recinte emmurallat

Tot just a la sortida del recinte veiem l'altre costat del fossat tallat a la pedra
I ara, finalment, ens dirigim cap a l'església de Sant Esteve 
És una església romànica de dues naus amb sengles absis semicirculars, de dimensions un pel més gran la del migdia. Al costat sud hi ha capelles laterals i la sagristia, bastides tardanament. Al frontis (façana) al sector meridional, hi ha la portalada de gran dovellatge (arcs) amb motllures, un rosetó i tres mènsules. Els absis conserven llurs finestres romàniques. Tot l'edifici és construït amb grans carreus ben escairats. 
 
Entrem a l'interior...

(l'absis i presbiteri amb un Crist romànic)
Aquesta imatge ens recorda molt la que coneixem de l'església de Viella (a la Val d'Aran)
(el gran arc que comunica amb la nau esquerra)

I aquí sota la nau lateral amb el crucifix, els sants, i l'ossera del senyor de Peratallada.

 
La ossera de Gilabert de Cruïlles, senyor de Peratallada, mort l'11 de juliol del 1348, es troba en aquesta nau, sota la protecció dels sants Cosme i Damià. 

A la cara frontal de la caixa, i emmarcats per una sanefa amb motius vegetals hi ha la llegenda funerària on hi diu: 

 "HIC IACET NOBILIS VIR: DN9 GILABERT DE CRU:DILIIS DN9 DE PETRACIS:SA QI OBIIT XI DIE IULII: ANO DNI M CCC XL VIII :CVI9 AIA REQIESCAT IN:PACE AMEN" 

Als costats sengles escuts en relleu inscrits en cercles lobulats. El de la dreta, el dels Cruïlles, representat per un camp amb petites creus. Mentre que en el de l'esquerra hi ha un lleó rampant adoptat en l'escut de Forallac

El senyor de Peratallada al qual pertany l'ossera fou Gilabert V de Cruïlles i Dionís, fill de Bernat Peratallada i, per tant, net de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà qui, en casar-se vers el 1249 amb la pubilla Guillema Peratallada, uní aquests dos casals i formà l'extens domini feudal baix empordanès dels Cruïlles-Peratallada

 ** Gilabert V fou governador de València en 1329. Es casà amb una filla natural del rei de Mallorca. Morí, com consta en la sepultura el 1348 i el succeí el seu fill Gilabert VI de Cruïlles i de Mallorca, almirall, guerrer i personalitat notable durant els regnats d'Alfons III, Pere III i Joan I.

Acabem la visita al temple amb la imatge de Sant Esteve, el patró de Peratallada. 

* * *

En sortir de la població encara podem veure la façana del Palau de Cruïlles.

* * *

Tot just estem al migdia del dissabte 29, i arriba l'hora de dinar.

A la tarda està previst conèixer una altra església, la de Sant Esteve de Canapost, situada al centre del nucli de Canapost (Baix Empordà), que té l'originalitat de tenir dues naus amb estils diferents, i també alguns frescos del s.XII, i uns interessants sepulcres d'època medieval...

* *

Però, tot això, com faig habitualment, i per no allargar-ho massa, ho veurem en un proper capítol.


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin