divendres, 23 de maig del 2008

Ja sóc centenari… !!!

Ó el post núm. 100 d'un Blog de Pre-iaios...

Avui, 23 de maig 2008, estic redactant aquest “post” del Sorrobloc que és el que fa 100.

No és una gran fita, en comparació amb els blogs “milenaris” que corren per la catosfera, però per a mi és una fita important. Fa aproximadament un any i mig que vaig començar tímidament l’aventura d’aquest blog que no sabria ben bé definir ja que a mi m’ha servit per comentar coses d’actualitat, excursions, viatges, experiències, crítiques, etc.


I penso que si el vull situar en algun tipus de categoria temàtica s'ha de situar aquest Sorrobloc, i no en tinc cap dubte, en l'apartat dels "Dietaris personals". I, posats a filar prim, en el subgènere "dietaris de pre-iaios", tal com ho definia el Jotajoai en una de les seves Toxanes, el passat dia 10 de gener.

És a dir, de la gent que ara mateix estem entre els 60 i els 70 anys, que ens hem anat guanyant la vida dignament sense grans sotracs ni grans "despilfarros" i que hem arribat fins aquí, feliçment jubilats, amb un tolerable índex de confort intern i extern."

També hem arribat, a Déu gràcies, amb el cap clar, el cor encara jove, amb un bon estat de salut, amb ganes d'experimentar coses noves, i el cervell bullint d'idees... Això mateix, i no pas cap altre cosa és el que em va impulsar aquell 25 de febrer del 2007, a inaugurar aquest Blog amb aquesta entrada tan galdosa:


“Acabo d'inaugurar aquest bloc... No tinc ni idea de com funciona...
Penso que m'hauré d'espavilar i estudiar-ho a fons perquè, malgrat tot, sembla una eina interessant.... Espero sortir-me'n”.

I el primer post amb cara i ulls el vaig fer el 22 de març del 2007, amb el títol de: “El fenomen dels blogs en català”, on explicava una mica l’origen de la motivació que em va portar a llençar-me a l’aventura blogaire...


El Dijous 22 a les 19 h. vaig participar a la taula rodona "El fenomen dels blogs en català", organitzada per Òmnium Cultural. Estudis internacionals demostren que el català és una de les llengües més utilitzades en la cultura dels blocs, els diaris personals a Internet. Es va analitzar quin és el motiu d’aquest fenomen i quin futur li espera. Els tres ponents a la taula rodona van ser: en Toni Ibáñez, blocaire, filòsof i ciberescriptor, el company responsable dels Poliblocs Daniel Solano, blocaire i periodista i en Marc Vidal, que és, com ells mateixos diuen, blocaire, publicista i directiu d'empresa. La entrada era lliure i el lloc a la Seu d'Òmnium Cultural. Diputació, 276, pral. Barcelona .

Després d’aquella trobada i amb l’ajut d’algun dels tres ponents i d’altres blocaires que he anat trobant dins la catosfera, he anat construint aquesta realitat del Sorrobloc del que avui celebrem l’entrada –post núm. 100-.


Abans de tancar aquest post he mirat el comptador de visites i... gairebé mareja. Fins al moment present hi ha hagut mes de 8.000 internautes adictes, blocaires militants, algun que altre tafaner, amics i coneguts, i « tutti quanti » que han navegat per les pagines d’aquest meu blog.


De Salses a Guardamar, i des de Washington a Singapore, tot passant per Xile, Sudàfrica, el Cap Nord i Moscou. Tot gràcies al « totpoderós » senyor Google, i a la meravella d’internet.



Com deia aquell dia el meu amic blocaire, en Jotajotai:

“In Blogs We Trust”

8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Moltes felicitats, que en siguin com a mínim cent més.

Salvador ha dit...

Gràcies Francesc,
Mai podré arribar a la teva exhuberant productivitat, però estic molt content d'haver assolit aquesta fita dels 100.
Tot i que també treballo en un altre blog del Cor Drassanes on porto ja una quarentena de posts.
Salutacions

Anònim ha dit...

Felicitats!! No hi puc entrara gaire sovint perquè vaig de corcoll, però em sembla extraordinària la teva perseverància. El meu informàtic em vol convèncer per obrir un blog amb objectius professionals i potser m'animaré aquest juliol. Albert

Ferdinand ha dit...

Felicitats!! 100 posts no ho pot dir qualsevol, jo en porto prop de 200 però l meitat daquests fets amb presses i maament. Ja se sap que la vida no pots pendre-te-la tant assossegadament com voldries... i tu veig que fas molts viatges. Qui pogués viatjar tant!

Salut i com diu en Francesc, que en siguin molts més

Maurici ha dit...

Sorro, moltíssimes felicitats. Quan sigui gran vull arribar a ser com tu.
Una abraçada.

Montse ha dit...

Moltes felicitats! He arribat aquí des de cal Francesc Puigcarbó (sempre s'arriba a un blog saltant de blog en blog) i segur que tornaré. Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Enhorabuena, tienes razón 100 post son muchos y lo que es mejor cada vez hay mas jubilados que se animan a crear el suyo propio.
Aunque alguna, ya tiene fama internacional, María Amelia nacida en 1911, si la visitas, a la derecha en el sidebar verás todas las entrevistas que le han hecho en periódicos de todo el mundo, en radio y TV.
Yo también empecé como tú, sin saber que era un blog y hoy llevo 2 años y siete meses en la red con 1.332 post.
Espero que pronto me alcances.
Saludos.

José Luis Sánchez ha dit...

Felicitats Sorro. Això es una xifra important. Avia’m quan arribaré jo ¡. Ànims i no ho deixis.

Christopher. Bròquil 4

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin