Broquils again... (nova trobada dels broquils)

Faig un parèntesi en la crònica del viatge a la Rioja, perquè avui he rebut les fotos del darrer sopar de la colla dels Bròquils.

El passat 28 de novembre, ens vam tornar a trobar en un sopar els components del Gran Ordre del Bròquil. Va ser novament una trobada entranyable i molt agradable.

Després de tants anys, 47 en fa ja aquest any, de la primera experiència en aquell recordat campament dels Castillejos, l’amistat que allà ens va unir ha fet que una vegada més ens tornem a ajuntar al voltant d’una taula per parlar, per riure, per recordar, per enyorar...

Torno a reproduir aquí aquella mateixa foto que ens omple de nostàlgia, i que si sou seguidors d'aquest bloc, ja havíeu vist en la crònica de l'any passat (vegeu aquí), la torno a reproduir perquè és emblemàtica i ens recorda aquells mesos de campament a Castillejos on es va forjar aquesta amistat que ha perdurat fins avui... (i que joves que erem tots)... Malauradament hi ha tres que hi manquen però que els tenim sempre ben vius en el nostre record.

Avui no em vull extendre gaire... el sopar va ser excel·lent i vam repetir restaurant "El Broquil" al carrer Balmes. Més apropiat impossible.

La reunió inicial dels més puntuals era per intentar localitzar alguns que s'havien despistat o literalment perduts... fins i tot hi va haver algú que va aparcar literalment davant del restaurant però, despistat com és, se'n va anar carrer amunt buscant no sé què...
(i és que l'edat no perdona...)

Un cop reunits tots ens instalem, com és habitual, per rigorós ordre de "xarnaque"...

... d'esquerra a dreta, l'Antoni, el Willy i en Miquel

... en Paco, en LLuís i el Christopher

...i en Ferran, el Sorro, i el Pepito

El sopar va transcorrer amb bon humor i parlant de tot i més, d'economia (evidentment), de política (fins quan aguantarà el tripartit?... hi ha un trofeu en joc), de salut.... (ai ai, el banc del si-no-fos... que tots tenim una edat...), del sexe dels àngels, i...

...evidentment no podíem acabar el sopar sense la habitual, i per tots desitjada, classe magistral del LLuís sobre les varietats de wiskies...!!!

En definitiva, una altra trobada entranyable que esperem poder tornar a repetir d'aquí a poc temps, un anyet passa volant...

I des d'aquí, aprofitant la plataforma que em dóna poder escriure en aquest Bloc, vull donar les més sinceres gràcies al triumvirat organitzador, Christopher, Willy, Pepito. Penso que gràcies a ells hem pogut anar mantenint aquest caliu i aquesta bona sintonia. Gràcies.

* * *