A la tarda del segon dia, el nostre objectiu era visitar Calahorra i en especial la seva catedral.
Capital de la comarca de la Rioja Baja destaca por su producción agrícola y su antigüedad. Es sede de la diócesis de su mismo nombre desde los siglos IV-V, que en tiempos pasados llegaba hasta el Cantábrico. Fue importante ciudad romana, la Calagurris Iulia Nassica, con ceca que mantuvo hasta la edad media.
Es la segunda ciudad de la Comunidad Autónoma de La Rioja en importancia y población tras la capital, Logroño.
La catedral de Calahorra sorgeix del martiri dels legionaris romans Emeterio i Celedonio, decapitats, segons la tradició, vers l'any 300 en aquest mateix indret. La veneració per aquest martiri explica el seu emplaçament a extramurs de la ciutat, a la seva part baixa, i a la riba del riu Cidacos.
En aquest lloc al segle IV existeix ja un baptisteri i més tard una església, destruida pels àrabs. Amb la reconquesta de la ciutat es construeix un temple d'estil romànic i a finals del segle XV comença la construcció de l'edifici actual. Les obres van durar més de dos-cents anys, motiu pel qual en ella han quedat reflectits els gustos i les formes dels segles en que es va construir.
La portalada principal té forma de retaule barroc, però la que destaca per la seva major qualitat artística és la portada lateral de Sant Jeroni que trenca amb l'austeritat decorativa barrejant els estils gòtics i renaixentistes.
L'interior de la catedral és d'estil gòtic i es va construir entre els anys 1484 i 1526, obres començades per Juan de Arteaga i Pedro Sánchez de Lequeitio, i foren acabades per Pedro i Juan de Olave. Del mateix estil però amb clares influències renaixentistes és el presbiteri construït entre 1565 i 1577 per Juan Pérez de Solarte i el seu fill. Aquest darrer comença la construcció de la girola el 1595 i l'acaba de construir Andrés de Ibarra el 1612. Finalment, Juan de Urruela realitza les capelles radials a partir del 1623. Dins la 
catedral es poden admirar fins a 16 capelles amb els seus retaules corresponents, realitzats des del s.XVI. 
Quedava encara per veure la magnífica sagristia anomenada "dels miralls", que sorpren per la seva amplitud i decoració, és del s.XVIII i d'estil rococó. Conté peces d'art molt interessants com brodats, llibres, pintures i orfegreria, destacant la
I finalment el nostre guia, que ens feia unes explicacions potser massa exhaustives i entusiastes, no en va era un prevere de la mateixa catedral i d'una certa edat, ens mostrà el claustre d'estil gòtic-renaixentista,
i que actualment s'ha convertit en Museu diocesà dels tresors de la mateixa catedral i de les esglésies de la regió, i on podem trobar fantàstiques obres d'art religiós de tota mena, pintures, escultures, talles d'imatges, etc. de diversos estils.Us adjunto alguns petits exemples...
I amb aquesta petita mostra de l'art religiós tan esplèndid que tenim al nostre país, donem per finalitzada la nostra visita a la Catedral de Calahorra, situada en un bell indret a la vora del riu Cidacos...
Després vam anar a trepitjar una mica la ciutat de Calahorra. Poca cosa vam poder veure a part del centre. La visita a la catedral s'havia allargat més del previst i era pràcticament de nit, a més feia un fred de mil dimonis i la curta passejada va acabar en una confortable cafeteria prenent un cafè amb llet i una pasta per refer-nos del fred i esperar l'hora de tornar a l'autocar.
És dura la vida del turista...
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada