En la nostra escapada anual al Pirineu, avui hem pogut gaudir d'un d'aquells dies excepcionals com n'hi ha pocs.Des de Benasc on residim, ens hem enfilat cap a Cerler i fins al telecadira dels Amprius, el qual en una remuntada plàcida i fresqueta ens ha deixat a dalt de tot, al peu del pic de Cerler (ara Sarllé, 2409 m.).
El dia era molt clar, feia un cel blau intens i un airet fresquet deliciós. Des d'aquest mirador del Parc natural Posets-Maladeta, hem pogut gaudir de la gran panoràmica que s'oferia davant nostre. L'Aneto i la Maladeta, el Perdiguero, els Posets, i la resta de cims a l'esquerra dels Posets, fins arribar al coll que dona pas a la vall de Gistain, i finalment la silueta inconfusible del Cotiella.
Com si fos una pel·lícula ens hem sadollat de paisatge, de sol, i de bona temperatura. Quina delícia en ple juliol poder sentir-te confortablement amb un forro polar al damunt... Només pensar a tornar a Barcelona, fa suar.
Un altre element afegit a l'agradable experiència d'avui ha estat el tema natura i floració. Els prats estan tan plens de tota mena de flors que gairebé maregen. Lliris, cardots, myosotis, primaveres, clavellines, etc. etc. Un esclat increible de vegetació i verdor. Un veritable regal per la vista i els sentits.
* * *
En tornar a casa i llegir una mica la premsa d'avui, tot el gaudi del matí s'ha fos una mica llegint l'article d'en Vicenç Sanchis que avui publica a l'AVUI, "Encara ens alimenten molles" (vegeu aquí). I que d'alguna manera posa els punts sobre les iis de tot el que respresenta aquesta conya del nou finançament, i de tot el que encara ens espera, malgrat l'exagerada propaganda que ara s'està fent. Estic totalment d'acord, perquè sóc dels que penso com ell, i que té més raó que un sant.
* * *
1 comentari:
Res, ara a fruir del Pirineu i no encaparrar-se, que, a més, ja vindrà el setembre amb la retallada de l'estatutet prèviament "cepillado" pel senyor Guerra.
Gaudiu força!
Publica un comentari a l'entrada