Abans d'ahir vam recórrer bona part de la vall de Remuñe.És una de les altres valls interessants que pots visitar des de Benasc i sense gaire esforç...
Bé és un dir, perquè la pujada és constant, però la natura es mostra també tant exhuberant en aquesta vall que val molt la pena...
S'agafa des del final de la carretera de la vall de Benasc, la part alta, la que queda tallada sense sortida, al damunt mateix dels plans de l'Hospital.
Sense paraules, jutgeu vosaltres mateixos les belleses de la vall, especialment aquest any en que ha plogut molt i la muntanya està plena de verd, d'aigua abundant, i de varietat de tota mena de flors, lliris molts lliris, orquídees, margarides, campanetes, etc. etc.
Amb les imatges que poso aquí sota en tindreu un petit tast...
Aquesta darrera foto és molt simbòlica, jo hi veig la metàfora de la mort i la vida...Un gran arbre corpulent va ser abatut fa anys per un allau i jeu mort a la vora del camí amb totes les arrels enlaire..., al costat ha nascut un plançó, un nou arbre que amb els anys arribarà a ser tant o més gran que l'anterior...
Això em dona peu per un altre paral·lelisme... Avui amb aquest darrer post arribo al número 200. No és cap final, evidentment, però és una fita per a mi important. 200 posts explicant coses que per mi han estat importants i m'ha agradat compartir-les amb tots vosaltres els lectors.
I avui per tant, ara i avui, després de l'esforç dels 200, comença una nova etapa, que coincideix amb el període d'estiu, de vacances, de dispersió, i per tant de més anarquia, de menys treball.
Anirem fent, això sí, sense presses però sense pausa.
* *
I res més adient que aquest post fet avui, dia 29 de juliol, en que celebrem Santa Marta, el sant de la meva dona, companya de vida, de fatigues i de caminades, a qui li dedico aquest darrer post ple de floretes...
Amb aquest lliri et desitjo Moltes Felicitats, Marta...!!!
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada