Feia anys i panys que tenia desig de trepitjar aquesta vall. Avui finalment ho hem pogut fer.
Hi havíem estat fa sis anys, però sols arribàrem al petit estany de Corones
Avui de bon matí hem agafat al pla de Senarta, l'imponent autobús tot-terreny que enfila la impressionant pista de la vall i en una mitja horeta et deixa a 2000 metres d'alçada, al replà on hi ha la cabana refugi de Quillon.
A partir d'aquí pujadeta i més pujadeta fins assolir la Pleta de Llosás (2240 m.). És un lloc esplèndid on un riuet serpenteja pel prat de la pleta entre roques i petits avets i alguna que altra marmota fugissera,...
... i on jo no puc evitar de ficar-me a l'aigua. Es una atracció irresistible la que tinc quan veig un riu de muntanya i un lloc on poder-se ficar, m'hi fico. He estat a punt de fer-ho completament, però feia un airet molt fresquet i no he volgut correr el risc d'encostipar-me. L'aigua estava excel·lent, freda i molt estimulant.
La foto que m'ha fet la Marta ha quedat que semblo el rei Neptú sortint de les aigües...
En aquest indret hem dinat tot contemplant l'esplèndid panorama que ens rodejava, des de l'equena del mateix pic d'Aneto, el pic i la bretxa de Tempestats, i els pics Margalida i Russell.
I a la part oposada, tot el massís de la Tuca de Ballibierna. Un escenari fantàstic, obert, ple de natura d'alta muntanya..., un plaer pels sentits.
I a la part oposada, tot el massís de la Tuca de Ballibierna. Un escenari fantàstic, obert, ple de natura d'alta muntanya..., un plaer pels sentits.
Quan ja ens havíem sadollat de contemplar tanta grandiositat, hem fet la baixada tot aturant-nos a fer moltes fotos, i com si en el fons ens sapigués greu marxar d'aquell indret.
L'autobús ens ha retornat al pla de Senarta i després amb el nostre cotxe cap a Benasc.
Posaria moltíssimes fotos, però tampoc vull fatigar al personal i a més, tots els amants de la muntanya segurament ja coneixen el lloc, però per a qui no el conegui això l'animarà a fer-ho algun dia. De veritat que val molt la pena.
Us deixo amb unes vistes precioses de muntanya.
Quan, de retorn a casa, tingui una connexió més ràpida d'internet, ja penjaré un parell de pel·lícules curtes que he fet on es pot apreciar millor tot el que us he dit fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada