- La crònica del viatge comença aquí...
* *
Així, doncs, avui ens despertem i som a la important ciutat de GDANSK, a la riba del Bàltic...La vista del Moll llarg (Dlugie Pobrzeze) a la riba del Moltlawa, amb la silueta de la vella grua medieval, en un dia esplèndid de sol, ens situa de ple en l'ambient de la ciutat.
Aquí mateix tenim La Porta Verda (Zielona Brama), construïda entre 1568-1571 per tal de servir de residència als monarques, encara que mai es va fer servir com a tal.
Avui en dia és l'ex-president Lech Valesa qui té una oficina en aquest edifici, com hem vist en la placa reproduïda en el meu post anterior.
Aquesta porta tanca l'anomenat Mercat llarg (Dlugi Targ), que és una mena de plaça rectangular allargada, com una ampliació del Carrer llarg (o Dugla). És l'autèntic cor de la ciutat. Aquí les riques cases senyorials patrícies, foren reconstruïdes pacientment després de la guerra.
Algunes d'elles no se n'amagaven de les seves intencions de demostrar el seu poder i la seva riquesa i ho proclamaven als quatre vents, com en el cas d'aquesta façana que, sense cap mena de pudor, llueix l'emblema amb l'inscripció: "Pro invidia" (per tal de causar enveja).
i al fons, just quan comença el carrer llarg (Dugla) hi ha el magnífic Ajuntament de la ciutat.
Aquesta porta tanca l'anomenat Mercat llarg (Dlugi Targ), que és una mena de plaça rectangular allargada, com una ampliació del Carrer llarg (o Dugla). És l'autèntic cor de la ciutat. Aquí les riques cases senyorials patrícies, foren reconstruïdes pacientment després de la guerra.
Algunes d'elles no se n'amagaven de les seves intencions de demostrar el seu poder i la seva riquesa i ho proclamaven als quatre vents, com en el cas d'aquesta façana que, sense cap mena de pudor, llueix l'emblema amb l'inscripció: "Pro invidia" (per tal de causar enveja).
i al fons, just quan comença el carrer llarg (Dugla) hi ha el magnífic Ajuntament de la ciutat.
La font de Neptú a prop de l'Ajuntament,
Just darrera de la font de Neptú, hi ha la sumptuosa casa anomenada Cort d'Artús, lloc de reunió de sis corporacions burgeses de la ciutat.
Aquest edifici gòtic fou construït entre 1476 i 1481, i el seu nom evoca als Cavallers de la Taula rodona, amb els que s'identificaven els rics negociants en el seu funcionament democràtic.
Arribem dalt de tot del carrer llarg o Dluga, on hi ha la Porta daurada
En aquest costat que mira cap al carrer llarg, just damunt de l'escut de la ciutat, hi ha aquesta inscripció en llatí: "La concòrdia fa créixer als estats petits, mentre que la discòrdia fa desaparèixer els grans"Quan travessem per sota la porta, podem veure unes fotografies murals penjades a les parets de com va quedar la ciutat l'any 1945, en acabar la guerra.
i a l'altre costat veiem la magnífica Porta Alta (Brama Wyzsza), que era l'entrada d'honor principal de la ciutat, i punt de partida de la Via Reial (Trakt Królewski).
fou edificada entre 1574 i 1576, com un lloc avançat de les fortificacions medievals. El rei rebia aquí les claus de la ciutat que li entregaven les autoritats municipals.La Via Reial (Trakt Królewski), uneix la Porta Alta amb la Porta Verda, en perpendicular al riu Motlawa, i forma la principal arteria de la ciutat.
Aquí es realitzava la solemne desfilada dels reis de Polònia quan feien la seva visita oficial i anual a Gdansk.
Aquesta Via comença en el carrer Dugla, des de la Porta daurada fins a l'ajuntament, i es perllonga després per la Dugli Tard, on antigament s'ubicava el mercat i constituïa el lloc més prestigiós de l'antiga Gdansk, a prop del port.
Al costat mateix de la Porta daurada hi ha un edifici gòtic de totxana vermella del s.XVI, és la Llotja de Sant Jordi, coronat per una estàtua del sant. Construït entre 1487-1494 per Hans Glotau per a una germandat militar, avui és la seu de l'Associacó d'arquitectes polonesos.
Molt a prop d'aquí, al final del carrer Piwna, hi ha aquest elegant edifici que és el millor exemple que hi ha a la ciutat de la influència del Renaixement flamenc.
Va ser construït entre 1600 i 1605, i es va utilitzar fins al s.XIX.
Actualment acull la seu de l'Acadèmia de les Belles Arts.
Just a la cantonada vam coincidir amb la sortida processional dels membres del gremi dels comerciants que anaven a celebrar una missa a l'església propera.
Aquests dies eren festes a Gdansk i hi havia concentració de comerciants i firaires per tota la ciutat.
La guia ens donà una estona de temps lliure per poder visitar el famós Carrer Mariacka, on en l'actualitat és concentren la major part de les botigues de l'àmbar, una resina mil·lenària que encara avui fa famosa a Gdansk com la capital de l'àmbar.
El carrer té un encant especial i és un dels més pintorescos de la ciutat, ja que encara conserva les escales i petites terrasses a l'entrada de les cases, guarnides amb boles, gàrgoles i flors...
El grup es va dispersar, tothom va córrer a comprar un record del famós àmbar del bàltic, i la guia ens va citar a 3/4 de dotze davant la Basílica de Ntra. Sra. per fer la visita interior.Allà hi vam ser puntualment. La gran Basílica (Bazylika Mariacka), també anomenada la "Corona de la ciutat de Gdansk", perque domina sense competència el centre de la ciutat amb la seva torre de 66 metres. Malauradament la torre era embolicada amb bastides per obres de restauració i no es podia retratar. He tret aquesta imatge de la Wikipedia on es poden apreciar les enormes proporcions de la Basílica
És l'església més gran d'Europa mai construïda amb maons vermells, amb una superfície de 4.900 m2, pot arribar a rebre 20.000 persones, com va succeir freqüentment durant el període de la llei marcial, per donar suport als membres del sindicat Solidaritat que aquí es van refugiar.La seva construcció va començar el 1343 i va acabar per etapes el 1502. Primer va ser de culte catòlic, però després passà al culte protestant el 1572, després de la mort del rei Segismon II.
Tornà definitivament al culte catòlic el 1945. Això explica que del seu interior, ara pràcticament blanc, desapareixessin molts frescos i tresors artístics, dels que encara es conserven algunes mostres,
com el magnífic tríptic de l'altar major,
o l'orgue barroc totalment reconstruït després de la guerra.
Però la joia més interessant és el seu rellotge astronòmic, realitzat per Hans Düringer entre 1464 i 1470. Amb 14 m. d'alçada i dividit en tres seccions.
A la part inferior hi ha un immens Calendarium de dues pantalles que indiquen hora i data, i també el calendari litúrgic.
Al mig el Planetarium indica les fases de la lluna i els signes del zodiac.
I a la part superior hi ha un teatre de personatges en rotació en dos nivells, on surten els 12 apòstols, els 4 evangelistes, els Reis Mags, i la Mort proveïda amb una dalla. A dalt de tot hi ha Adam i Eva, són els encarregats de tocar els quarts i les hores. A les 12 h. del migdia és quan comença l'espectacle i surten tots els personatges.
Vegeu-lo aquí sota...
és el moment que aprofitem tots els visitants i forasters per recollir-ho en les nostres càmeres.
Acabada la visita a la Basílica, agafem l'autocar per anar a dinar, abans però, encara farem una parada interessant...Ens aturem un moment a la Plaça Solidaridad (Pl. Solidarnosci), davant mateix de l'entrada de les drassanes (Stocznia Gdanska), les anteriorment anomenades Lenin.
En la plaça del davant es va erigir el "Monument als obrers morts a les Drassanes", que el formen tres enormes creus d'acer inoxidable de 42 m. d'alçada que suporten àncores marines crucificades, símbols d'esperança.
A la seva base uns baix relleus il·lustren escenes de la vida obrera, i sempre hi ha flors al peu en memòria dels que van morir en la revolta.
També a la plaça hi ha instal·lats uns panells amb fotografies relatives al fets que van portar a la revolta dels obrers, al desembre de 1970, i a la seva posterior solució.
Aquest monument commemoratiu va ser el primer que va ser consentit per les autoritats d'un país comunista, en el qual es reconeixen les víctimes causades pel propi règim autoritari.
Hem recollit una foto molt emotiva de la primera vegada que el Papa Wojtyla va venir a Gdansk i va voler pregar davant el monument. Les autoritats comunistes del moment no van permetre que la multitud se li acostés i per això van formar un cercle amb les forces de seguretat que donaven l'esquena al Papa a molta distància. Ell aleshores va dir aquestes paraules: "Aquest silenci és el crit més eloqüent que mai s'hagi pogut formular"
Encara al darrera del monument, damunt d'una paret, hi ha una sèrie de plaques commemoratives signades per sindicats de tot el món que reten homenatge a les víctimes del comunisme. Una d'elles està dedicada a la memòria del Pare Jerzy Popieluszko, assassinat en el 1984, per la seva oposició al règim comunista.
Acabada aquesta interessant visita, ara sí, decidim que és l'hora d'anar a dinar i amb l'autocar ens traslladem al barri proper de l'Oliwa, a prop de Sopot, on dinarem en un lloc suntuós, el Palau Abacial, i després tindrem concert d'orgue a la Catedral.
Però tot això ho veurem en el proper post...
* * *
- La història continuarà aquí... (09.2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada