- La crònica del viatge comença aquí...
Visitar aquesta mina de sal va ser una experiència molt interessant...
Hi ha qui afirma que un viatge a Polònia es justifica sobradament amb l'únic objectiu de visitar aquesta mina de sal. Penso que exageren molt, però sens dubte és un lloc important.
Al 1978 va ser inscrita al Patrimoni Mundial de la Unesco.
A 10 kilòmetres al surest de Cracòvia es troba aquesta famosa mina de sal gema (Kopalnia Soli) que s'explota des del s.X. A mitjans del s.XIII es va començar a cavar un increible laberint subterrani per explotar-la que va constituir una important font de riquesa per l'economia del regne de Polònia.
La visita comença amb el primer descens es fa de manera ràpida per un autèntic ascensor de mina, ascensor que té quatre nivells, uns petits habitacles on ens van inquibir de 8 en 8, i en uns pocs segons caus a través d'un pou fosc, fins a uns 65 metres de profunditat. L'experiència és realment impressionant. I els xiscles de la gent, també.
La temperatura constant és d'uns 14 graus. La guia que ens acompanyarà durant tot el recorregut, anomenada Beata i molt divertida, ens dóna instruccions i explicacions sobre les dimensions de la mina.
Farem un recorregut d'uns 3 kms. dels gairebé 300 kms. que té tota la mina. També es visiten unes 20 sales diferents, de les més de 200 que hi ha excavades.
La visita transcorre en els tres primers trams, entre els 65 i fins els 135 m. de profunditat, l'últim nivell al que s'arriba, encara que la mina té encara fins a nou nivells més. A mesura que anem avançant veiem algunes escultures fetes pels miners de personatges i de mostres de com es treballava anys enrera.
(baixem encara més avall)Fins i tot a l'interior d'aquest complex de galeries hi ha un Sanatori subterrani per als malalts d'al·lèrgies que es va excavar a 237 m. de profunditat. Allà passen unes hores al dia respirant aquest aire ple de salinitat que és bo pels pulmons.
La guia ens anava dient constantment... respiren, respiren... !!
La guia ens anava dient constantment... respiren, respiren... !!
(el mariscal Josef Pitsudski)
Entre les nombroses curiositats que es poden trobar dins la mina, hi ha estàtues de sal, llacs i pous profunds, sales d'altures increibles, i fins i tot algun monstre amagat, etc.,
la més espectacular és la Capella de Santa Kinga, la patrona dels miners.
La foto l'hem vist al començament del post.
Aquest autèntic santuari subterrani, il·luminat per unes gran làmpades -aranyes- fetes amb cristall de sal, és famós pels seus baix-relleus i altars, gravats a les parets pels mateixos miners.
Vegeu aquí algun exemple.
Vegeu aquí algun exemple.
En aquest indret tant emblemàtic, vam aprofitar per a fer-nos la foto del Grup
Alguna imatge més del llarg recorregut per la mina i d'alguna de les seves impressionant estructures de fusta...
i alguna capella més força espectacular...
i alguna capella més força espectacular...
(el llarg camí de retorn)
(la sala d'espera)Això sí, en 30 segons i a tota pastilla pel pou fosc i negre com la gola del llop, arribem altre cop al punt de sortida. Les angoixes d'alguns i les pors ja es podien esvair...
* * *
De tornada a Cracòvia ens esperava encara un sopar en un restaurant de l'antic barri jueu,
De tornada a Cracòvia ens esperava encara un sopar en un restaurant de l'antic barri jueu,
On tres músics molt bons, ens van obsequiar amb un petit repertori de música klezmer
(gènere de música yiddisch que te el seu origen a l'edat mitjana).
(gènere de música yiddisch que te el seu origen a l'edat mitjana).
Veieu aquí una petita mostra, encara que hi havia poca llum, la música però, se sent força bé.
D'aquesta bona i agradable manera vam acabar la nostra estada a la ciutat de Cracòvia.
Demà toca fer més kilòmetres i hem d'arribar fins a la ciutat de Poznań, al centre del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada