- La crònica del viatge comença aquí...
Amb la impressió ben viva encara de la enorme lluita que van protagonitzar els treballadors de Solidarnosc a les drassanes Lenin, anem a conèixer ara altres interessants realitats del país...
Aquest tranquil barri d'Oliwa, proper a Sopot on ens dirigim, es conegut pel seu parc i per la seva antiga abadia cistercenca que es va convertir en catedral el 1926, quan es va incorporar a la ciutat de Gdansk. El seu Palau Abacial és actualment el Departament d'Art contemporani. I el jardí que el rodeja una petita meravella.
El lloc on dinem, també es com un petit palauet. Taula parada amb molt de gust i detall, i flors abundants...
Sortint de dinar ens dirigim cap a la Catedral de Oliwa (Katedra Oliwska), on escoltarem un petit concert d'orgue que fan set cops al dia. L'interès rau, a part de veure l'interior de la catedral, en escoltar el magnífic orgue, joia incomparable d'aquesta església, ja que es tracta d'un orgue impressionant amb una gran potència sonora que surt dels seus 7.876 tubs i amb 110 registres possibles.
L'espectacular orgue de fusta negra és obra d'un monjo cistercenc Jan Wulf d'Orneta, que durant 25 anys, entre 1763 i 1788, es va dedicar en cos i ànima a la seva construcció, i va ser acabat pel mestre organer Friedrich R. Dalitz, entre 1791 i 1793.Hi ha moltíssima gent que a diari omple l'església, especialment els diumenges, per sentir tant fantàstic instrument.
Veieu un petit exemple d'una de les peces de J.S. Bach que nosaltres vam poder escoltar i gravar
Però hem de parlar una mica d'aquesta Catedral que té una història turmentosa.
El Duc de Pomerania Sanbor I, al 1186 va invitar a uns monjos cistercencs procedents de Dinamarca a que fundessin aquí la seva abadia.
L'església original sofrí diverses destruccions i incendis al llarg dels anys. La darrera el 1626 quan els suecs la van tornar a destruir, però fou en aquestes mateixes parets quan el 1660 es va signar la "Pau de Oliwa", entre Polònia, Prússia i Suècia. Amb aquest tractat es va posar fi a la terrible invasió sueca. Joan II Casimir de Polònia va perdre Livònia i renuncià a la seva sobirania sobre la Prúsia oriental.
Arquitectònicament parlant, aquesta catedral lluminosa i blanca, és una de les més llargues de Polònia, amb 107 m.
L'altar major d'estil barroc està format per una columnata de marbre negre que contrasta sorprenentment amb la volta blanca que reprodueix un cel núvol ple de 150 caps d'àngels.
I l'antic altar major renaixentista del 1606, dedicat a la Santíssima Trinitat, va ser traslladat al creuer nord.
Sortint a l'exterior contemplem finalment la façana de la catedral sumament estreta i espectacular.
Acabada la visita de l'Oliwa, ens traslladem a Sopot, situat a uns 12 kms. del centre de Gdansk.
Sopot és el lloc d'estiueig més elegant del país a la riba del Bàltic.
Era diumenge i la platja era ben plena. Vam constatar que l'aigua del Mar Bàltic no és pas gaire freda, i que no és gens salada ja que el Bàltic és poc profund, i també que fa molt de vent.
Amb tot l'ambient de platja davant de l'imponent edifici del Gran Casino era plenament estiuenc. Si no hagués estat pel poc temps que teníem, alguns ja ens haguéssim banyat, però ens vam haver de conformar en posar els peus a l'aigua.
Ritual que a mi particularment em va agradar molt de poder fer, com ja vaig fer quan els vaig poder posar al Mar Negre, l'any que vam anar a Bulgària
Deixem després aquesta zona de Sopot, la zona més turística, i anem ara a conèixer el tercer nucli que forma la Triciutat (Trójmiasto), el nucli que té el paper més actiu a nivell econòmic i industrial, Gdynia
Especialment tota la zona dels molls té unes grans avingudes que permeten als seus habitants passejar còmodament, i també té gran quantitat de cafès i restaurants i moltes botigues.
El moll nord conté dos vaixells museu, un destructor i un veler de tres màstils, Dar Pomorza, que es pot visitar i que funcionava com a vaixell escola.
Malgrat la bonança de temps de la que estàvem gaudint, la guia Ewa, ens va voler mostrar la duresa del clima per aquestes latituds en especial a l'hivern.
Això és una foto de com estan aquests molls durant els mesos d'hivern
amb temperatutes que poden arribar als 25 ó 30 graus sota zero...
(Per cert, la guia té una web: http://www.guiadegdansk.pl, i diu que li encanta rebre notícies i fotos dels visitants. Nosaltres li vam fer molta broma amb el nom de "polacos" que ens donen els espanyols, i ens vam identificar tot fent broma com els "polacos del sur". A través de la web es poden enviar fotos o fer comentaris que ella després reprodueix i contesta).
Una mostra de la poca salubritat de l'aigua d'aquest mar és que els mateixos cignes viuen tranquil·lament en aquestes aigues
Finalment, amb la visió de la part més industrial del port, la guia Ewa ens explicà que aquesta ciutat moderna simbolitza l'esforç dels polonesos per recuperar el seu accés al mar que havien perdut.
Ja el 1934 era el port més gran i modern del Bàltic, i avui en dia és el principal port comercial de Polònia.
Amb la darrera foto ens acomiadem d'aquesta zona tan marinera per retornar cap a Gdansk.
* *
Encara ens queda una última aventura per acabar el dia a Gdansk.
Anirem en vaixell a visitar les drassanes i el Westerplatte
A les 7 de la tarda agafem el vaixell turístic, amb forma de galiot pirata, que ens portarà per l'estuari del Vístula, circulant per davant de les drassanes on podrem veure tot un bosc de grues i alguns dels grans vaixells que allà es construeixen o es reparen.
(fi del trajecte pel canal del Motlawa)
En acabar la ruta vam desembarcar a la punta més oriental del canal, al lloc anomenat Westerplate.
Anem a veure el Bàltic i respirar l'aire vivificant des d'aquesta petita llengua de sorra, plena d'història per ser el lloc on els nazis van començar les primeres hostilitats d'un conflicte que sembraria l'horror per tot Europa durant més de 5 anys.
Va ser l'1 de setembre de 1939, quan a les 4:47 h del matí, el cuirassat Schleswig-Hollstein obria foc contra la guarnició polonesa allà instal·lada.
D'aquí a pocs dies serà el 70è. aniversari d'aquests fets.
Les intencions de Hitler eren de privar Polònia d'un accés al mar i annexionar Danzig a Alemanya unint-la per mitjà d'un cordó militar.
(D'aquella època és aquest cartell en el que Alemanya reivindicava la propietat de la ciutat).
Hitler va invadir Polònia per aquest corredor de Danzig, encenent la guspira que desencadenaria la catàstrofe posterior. Els durs combats que portaren la seva alliberació per les tropes soviètiques, el març de 1945, la van deixar convertida en runes.
Acabada la guerra, Gdansk retornà a Polònia, i obtingué a més un accés al mar de més longitud.
* * *
Amb la sensació d'haver rememorat un episodi cabdal de la nostra història recent, retornem a la ciutat per anar a sopar al davant mateix del moll,
i donar així per acabada la nostra visita a aquesta interessant i històrica ciutat de GDANSK.
El Duc de Pomerania Sanbor I, al 1186 va invitar a uns monjos cistercencs procedents de Dinamarca a que fundessin aquí la seva abadia.
L'església original sofrí diverses destruccions i incendis al llarg dels anys. La darrera el 1626 quan els suecs la van tornar a destruir, però fou en aquestes mateixes parets quan el 1660 es va signar la "Pau de Oliwa", entre Polònia, Prússia i Suècia. Amb aquest tractat es va posar fi a la terrible invasió sueca. Joan II Casimir de Polònia va perdre Livònia i renuncià a la seva sobirania sobre la Prúsia oriental.
Arquitectònicament parlant, aquesta catedral lluminosa i blanca, és una de les més llargues de Polònia, amb 107 m.
L'altar major d'estil barroc està format per una columnata de marbre negre que contrasta sorprenentment amb la volta blanca que reprodueix un cel núvol ple de 150 caps d'àngels.
I l'antic altar major renaixentista del 1606, dedicat a la Santíssima Trinitat, va ser traslladat al creuer nord.
Sortint a l'exterior contemplem finalment la façana de la catedral sumament estreta i espectacular.
Acabada la visita de l'Oliwa, ens traslladem a Sopot, situat a uns 12 kms. del centre de Gdansk.Sopot és el lloc d'estiueig més elegant del país a la riba del Bàltic.
Era diumenge i la platja era ben plena. Vam constatar que l'aigua del Mar Bàltic no és pas gaire freda, i que no és gens salada ja que el Bàltic és poc profund, i també que fa molt de vent.
Amb tot l'ambient de platja davant de l'imponent edifici del Gran Casino era plenament estiuenc. Si no hagués estat pel poc temps que teníem, alguns ja ens haguéssim banyat, però ens vam haver de conformar en posar els peus a l'aigua.
Ritual que a mi particularment em va agradar molt de poder fer, com ja vaig fer quan els vaig poder posar al Mar Negre, l'any que vam anar a Bulgària
Deixem després aquesta zona de Sopot, la zona més turística, i anem ara a conèixer el tercer nucli que forma la Triciutat (Trójmiasto), el nucli que té el paper més actiu a nivell econòmic i industrial, Gdynia
Especialment tota la zona dels molls té unes grans avingudes que permeten als seus habitants passejar còmodament, i també té gran quantitat de cafès i restaurants i moltes botigues.
El moll nord conté dos vaixells museu, un destructor i un veler de tres màstils, Dar Pomorza, que es pot visitar i que funcionava com a vaixell escola.
Malgrat la bonança de temps de la que estàvem gaudint, la guia Ewa, ens va voler mostrar la duresa del clima per aquestes latituds en especial a l'hivern.Això és una foto de com estan aquests molls durant els mesos d'hivern
amb temperatutes que poden arribar als 25 ó 30 graus sota zero...(Per cert, la guia té una web: http://www.guiadegdansk.pl, i diu que li encanta rebre notícies i fotos dels visitants. Nosaltres li vam fer molta broma amb el nom de "polacos" que ens donen els espanyols, i ens vam identificar tot fent broma com els "polacos del sur". A través de la web es poden enviar fotos o fer comentaris que ella després reprodueix i contesta).
Una mostra de la poca salubritat de l'aigua d'aquest mar és que els mateixos cignes viuen tranquil·lament en aquestes aigues
Finalment, amb la visió de la part més industrial del port, la guia Ewa ens explicà que aquesta ciutat moderna simbolitza l'esforç dels polonesos per recuperar el seu accés al mar que havien perdut.Ja el 1934 era el port més gran i modern del Bàltic, i avui en dia és el principal port comercial de Polònia.
Amb la darrera foto ens acomiadem d'aquesta zona tan marinera per retornar cap a Gdansk.
* *Encara ens queda una última aventura per acabar el dia a Gdansk.
Anirem en vaixell a visitar les drassanes i el Westerplatte
A les 7 de la tarda agafem el vaixell turístic, amb forma de galiot pirata, que ens portarà per l'estuari del Vístula, circulant per davant de les drassanes on podrem veure tot un bosc de grues i alguns dels grans vaixells que allà es construeixen o es reparen.
(fi del trajecte pel canal del Motlawa)En acabar la ruta vam desembarcar a la punta més oriental del canal, al lloc anomenat Westerplate.
Anem a veure el Bàltic i respirar l'aire vivificant des d'aquesta petita llengua de sorra, plena d'història per ser el lloc on els nazis van començar les primeres hostilitats d'un conflicte que sembraria l'horror per tot Europa durant més de 5 anys.
Va ser l'1 de setembre de 1939, quan a les 4:47 h del matí, el cuirassat Schleswig-Hollstein obria foc contra la guarnició polonesa allà instal·lada.D'aquí a pocs dies serà el 70è. aniversari d'aquests fets.
Les intencions de Hitler eren de privar Polònia d'un accés al mar i annexionar Danzig a Alemanya unint-la per mitjà d'un cordó militar.
(D'aquella època és aquest cartell en el que Alemanya reivindicava la propietat de la ciutat).Hitler va invadir Polònia per aquest corredor de Danzig, encenent la guspira que desencadenaria la catàstrofe posterior. Els durs combats que portaren la seva alliberació per les tropes soviètiques, el març de 1945, la van deixar convertida en runes.
Acabada la guerra, Gdansk retornà a Polònia, i obtingué a més un accés al mar de més longitud.
* * *
Amb la sensació d'haver rememorat un episodi cabdal de la nostra història recent, retornem a la ciutat per anar a sopar al davant mateix del moll,
i donar així per acabada la nostra visita a aquesta interessant i històrica ciutat de GDANSK.- La història continuarà aquí... (10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada