CRACÒVIA (Krakóv) - 05.2

• La crònica del viatge comença aquí...

Un dia gris i plujós ens desperta avui amb la perspectiva de veure la ciutat sota la pluja...

Afortunadament per nosaltres només ho farà durant un parell d'hores i després podrem gaudir de bon temps.

Comencem la visita immergint-nos de ple en el barri jueu, el Kazimierz, on ens espera la nostra guia, l'Anna, una noia jove simpatiquísima, que ens fa una breu introducció històrica del lloc i de com vivien els jueus aquí al principi de la Gran guerra.

El barri va prendre el nom del rei Casimir III el Vell, que el va fundar el 1335, com a ciutat independent. A començament del s.XVI començaren a arribar molts jueus víctimes de persecucions en altres països. Al 1791 es va convertir en un barri de Cracòvia, i al s.XIX ja era l'autèntic i únic barri de la cultura jueva.

Quedà molt malmès i mig abandonat després de la II Guerra mundial, i l'interès per aquest barri que ara s'està rehabilitant, va sorgir quan Steven Spielberg va rodar aquí escenes de la seva famosa pel·lícula La llista de Schindler.

Fem una volta pel barri visitant una sinagoga,

algun establiment curiós com aquest, on les màquines de cosir de la marca Singer
serveixen com a taules del bar

i els peculiars racons i bells indrets que va utilitzar Spielberg per la seva pel·lícula,

també el mercat i una altra sinagoga.

* *

Finalitzada la visita al barri jueu, ens traslladem al turó de Wawel, enmig d'una insistent pluja.
I fem la pujada fins al castell el més ràpidament possible, no sense deixar de contemplar les magnífiques prespectives de l'indret...

Davant la porta de la Catedral de Wawel, hi ha una estàtua del papa Karol Wojtyla,

i la guia ens fa entrar dins la catedral per la porta de ferro amb el monograma de la K coronada, del rei Casimir el Gran.

i un cop dins, atès que aquí no deixen fer cap mena de foto, ni tan sols sense flaix, la guia ens explica una mica la història de la Catedral que intento resumir...

L'edifici actual és d'estil gòtic de principis del s.XIV. És de dimesions petites i es va construir durant els regnats de Ladislao el Breu, i Casimir el Gran. S'ha mantingut intacta des que va ser consagrada en 1364 als sants Estanislao i Wenceslao. Va ser el marc de les cerimònies de coronació dels reis entre 1320 i 1734, així com també dels funerals reials, i també van ser enterrats aquí.

Al mig de la nau central i sota un magnífic baldaquí barroc de marbre negre i rosa, s'alça l'altar de Sant Estanislao, el patró principal de Polònia, les relíquies del qual es conserven en un sepulcre recobert amb plata, gravat amb escenes de la vida del bisbe i màrtir, que va ser assassinat pel rei Boleslao el Valent, l'11 d'abril de 1079.
La seva tomba és objecte d'un culte molt especial, ja que está considerada com l'altar de la pàtria (Ara Patriae) sobre el qual els reis venien a dipositar els seus trofeus de guerra.

Sortint de la visita a la Catedral,

ens dirigim per la porta d'accés,
a veure el pati interior del castell,


que és d'estil renaixentista italià i molt espectacular...

Encara es poden admirar les decoracions interiors originals de Hans Durero, que cobreixen les parts altes dels murs exteriors d'aquestes galeries.

Sortint del pati renaixentista, admirem aquesta bonica gàrgola de la catedral...

I tot seguit sortim del recinte del Castell que malgrat el mal temps s'ha anat omplint de turistes... és el que passa sempre al més d'agost.

* *
Aterrem ara al carrer Kanonicza, sens dubte el carrer més clerical i aristocràtic de Cracòvia i un dels més pintorescos. Tradicionalment fou el carrer dels canonges de la catedral de Wawel que residien aquí des del s.XIV.

En el núm 21, la casa del Degà, amb una façana esgrafiada, és on es troba la residència tradicional dels bisbes de la diòcesi de Cracòvia, i aquí es va allotjar el papa Joan Pau II, entre el 1963 i 1967.


(Cal dir i destacar que per tot arreu de Polònia, la presència del papa Karol Wojtyla, és sempre mencionada per tots els guies locals ja que li tenen una gran veneració, lògicament pel fet de ser un compatriota seu i per la gran religiositat que encara es respira a Polònia)

Passem a continuació per davant de l'església de Sant Pere i Sant Pau

i just al costat d'aquesta hi ha l'església de Sant Andreu, construïda entre 1079 i 1098, és un dels edificis romànics millor conservat de Polònia, encara que es veuen algunes cicatrius a l'exterior. És l'unica església de la ciutat que va resistir l'assalt dels Tàtars al 1241. El seu aspecte és d'una església-fortalesa.

Arribem ara a una plaça on trobem la Basílica dels franciscans, però abans d'entrar, a l'esquerra hi ha la residència dels jesuïtes on acostumava a residir sempre el papa Joan Pau II, en les seves visites a la ciutat, i quan ho feia sortia sempre a saludar els fidels des de la finestra que hi ha al damunt de la porta d'entrada.

La Basílica dels Franciscans es va construir entre el 1255 i 1269. Saquejada pels suecs i pel gran incendi del 1850, fou reconstruïda renunciant a l'estil gòtic original que fou substituit pel neorromànic i neogòtic.


El més interessant però foren les pintures murals i els vitralls, estil Art Nouveau, que va fer Stanislaw Wyspianski, contemporani de Gaudí, amb motius florals, geomètrics i heràldics d'una gran bellesa, i que li van donar la fama...

i en especial el gran vitrall de la façana principal on representa a Déu Pare ordenant la creació del món... "Facis...!!", del 1904.


Ja som a prop del migdia, vol sortir el sol, i ja es hora de traslladar-nos al centre neuràlgic de la ciutat, la Gran plaça del Mercat (el Rynek)

Veiem altre cop la magnífica torre de l'antic ajuntament medieval del s.XIV, ara de dia, que amb els seus 70 metres d'alçada presideix la plaça i fa contrapunt amb les altres dues grans torres de l'església de Nostra Senyora,

que està situada en el costat norest, amb els seus 69 m. i 81 m. d'alçada
de les seves dues torres.


Al centre de la plaça hi ha la Llotja de teixits (Sukiennice), construïda al s.XIV i destinada al comerç de teixits, però un incendi la destruí al 1555 i va ser reconstruïda en estil renaixentista.

Avui en dia la galeria central acull les parades dels artesans polacs i altres materials turístics, però a la primera planta s'ubica la Galeria de la pintura polonesa del s.XIX.

Són a punt de tocar les dotze del migdia i ens disposem a seguir el ritual de tots els visitants de la ciutat, escoltar el toc de trompeta als quatre punts cardinals, el famós Hejnal Mariacki, que des de la torre més alta de l'església de Nostra Senyora, sona cada dia i a cada hora sense interrupció.

Escoltem-lo...

L'origen d'aquest ritual és el següent:

Des de finals del s.XIV, un vigia anunciava a diari amb la seva trompeta l'apertura i el tancament de les portes de la ciutat. Ell mateix donava també l'alarma en cas d'incendi o d'atac enemic. Segons una llegenda, durant una de les incursions dels tàtars, el senyal del vigia que havia d'anunciar la seva arribada es va veure interromput brúscament per una sageta que li va atravessar el coll, deixant així la melodia incompleta. Avui en dia se segueix aquesta tradició, i el trompetista talla en sec la melodia en record d'aquell fet. Aquest costum establert al s.XVI, obeeix a un ritual molt precís: el senyal comença per l'oest i després es va repetint en els altres tres punts cardinals, i així fins a l'hora següent. Repetint-se el ritual durant les 24 hores del dia, 365 dies l'any... Si algun dia s'obliden de la melodia, sàpiguen que el senyal es retransmet en directe tots els dies a les 12 del migdia per la ràdio nacional polonesa.

Un cop escoltat aquest interessant ritual arriba l'hora d'entrar a l'interior de l'Església de Nostra Senyora. El seu interior és realment espectacular. Cal pagar per poder retratar
(5 zlotys), però val molt la pena.

Totes les parets i sostres estan bellament decorats...

i molts altres detalls, com l'ogue damunt l'entrada,

o el pulpit sumptuós.

Però allò que veritablement crida més l'atenció és el bellíssim retaula de l'altar major, amb cinc panels movibles amb escultures fetes de fusta de til·ler pintada i daurada.

Aquesta joia brillant és l'obra mestre de l'església i ve signada pel magnífic escultor de Nuremberg Veit Stoss (1438-1533), el seu nom en polonès és Wit Stwosz.

Ell va crear aquest immens retaule de 13 m. d'alt per 11 m. d'ample, entre 1477 i 1489, i que es considera un dels altars gòtics més grans en el seu gènere. A prop de 200 personatges desfilen en aquest cicle dedicat principalment a la vida de la Verge Maria.

Marejats de tanta bellesa, sortim i anem a dinar.

* *

Després de dinar tindrem temps lliure, però abans la nostra guia Magda, ens vol ensenyar un altre edifici emblemàtic del centre, el Collegium Maius, la Universitat Jagelon, una de les més antigues d'Europa central, fundada en 1364 per Casimir el Gran.

El seu pati interior és d'una gran harmonia i bellesa.

Sortint d'aquesta darrera visita, aprofitem el temps lliure per tornar a la plaça del mercat, donar una petita volta per dins i veure les parades dels artesans, algunes d'elles molt originals,

i aprofitem per prendre un cafè asseguts, tot badant veient l'animació de la plaça, i esperant les quatre per agafar el bus que ens portarà a visitar les famossísimes mines de sal de Wieliczka.

Experiència que explicarem en el proper post.

* * *

* la història continua aquí... (06)