dijous, 31 de desembre de 2009

Bon ANY NOU - 2010... !!!


Falten poquetes hores per la darrera posta de sol d'aquest any 2009 que acaba amb molts problemes pendents de resoldre i amb una crisi econòmica que fa por.

Aquest any, però, ens ha permès voltar una mica pel món i veure altres cultures, i recordar civilitzacions que ens han precedit, i hem constatat que encara hi ha molta gent que viu amb el mínim imprescindible..., per ells no ha arribat el progrés, ni el benestar...


talment sembla que estiguin encara al segle Ier.

Per tota aquesta gent que encara estan lluny d'assolir un benestar, i per tots nosaltres, i per tots els qui em llegiu, desitjaria que l'any vinent 2010, que demà encetarem, ens aporti més pau, més benestar, menys conflictes, i una bona salud...

* *
I per acabar, inspirat pels paisatges que darrerament hem pogut veure i trepitjar, alguns d'ells formant part de la famosa Ruta de la seda, us deixo amb unes imatges d'un magnífic Caravanserai de l'època seleucida que vam poder visitar a prop de Konya (Turquia),


i amb la música de Kitaro, inspirada en aquest record de les caravanes dels comerciants que travessaven països i deserts transportant aliments i mercaderies des d'orient fins a occident.


Que gaudiu de la música i tingueu tots un bon començament d'Any Nou...!!!

divendres, 25 de desembre de 2009

BON NADAL - 2009 a tothom...!!!


A tots els lectors d'aquest Blog,
els desitjo un BON NADAL
i un millor Any nou 2010.




L'autor d'aquest Blog va nèixer el dia de Sant Esteve, per això demà faig molts i molts anys...!!!

dimecres, 23 de desembre de 2009

IZMIR - PÈRGAM - Izmir (23)

  • La crònica del viatge comença aquí...

Avui sortim d'Izmir (l'antiga Esmirna) camí de Pèrgam,
i ja des de les finestres de l'hotel ens crida l'atenció la gran quantitat de banderes turques que hi ha per tot arreu, ja que demà que serà 29 d'octubre, Turquia celebra la seva festa nacional, la commemoració del 86è. aniversari de la declaració del país com a República Democràtica, l'any 1923.
(vegeu aquí)

A la tarda passejarem per la ciutat i podrem contemplar millor els preparatius de la festa, però ara ens dirigim cap a conèixer la important ciutat històrica per excel·lència de Pèrgam, que conegué el seu període més esplendorós al segle III a.C.

Fou habitada inicialment pels perses i Pèrgam no es va desenvolupar fins a l'època d'Alexandre el Magne. Fou cedida als romans l'any 133 a.C., i es va convertir en la capital de la província romana d'Àsia, origen del futur Imperi Bizantí.

Visitarem l'impressionant acròpolis i veurem el seu magnífic Teatre i el Temple de Trajà.

Aquesta maqueta que es troba al Staatliche Museen de Berlin, ens dóna una idea de la magnitud que la ciutat antiga va arribar a tenir.

L'acròpolis està situada damunt un promontori rocós a una alçada de 275 m. i domina tota la plana al seu voltant. Era rodejada per un triple cinturó de muralles de les que queden algunes restes, i es van construir diversos temples i palaus, així com també eficis públics i privats.

La imponent estructura que aguanta tota la plaça de la part superior on hi havia el Temple de Trajà és realment impressionant.


Arcs i voltes de una solidesa considerable per aguantar tot el pes de la plaça superior.

Des de la part superior de l'acròpolis podem apreciar la prespectiva del Teatre que posseïa unes grades en 78 nivells amb una pendent molt marcada que arribava a uns 40 metres d'alçada, i podia acollir uns 10.000 espectadors. Fa realment impressió.

Les poques columnes que queden a la part superior de l'acròpolis donen idea del magnífic Temple que havia arribat a ser.

Una anècdota simpàtica i oportuna em va permetre captar aquesta família típicamernt turca que segurament celebraven el naixement d'una criatura o algun altre aconteixement familiar i es van voler fer la foto en aquest indret al peu del temple per commemorar-ho.

Tot baixant de l'acròpolis trobem les restes que queden del que fou el famós Altar de Zeus.

L'altar de Zeus, actualment al Museu Pergamon de Berlin, fou aixecat en el segle II a.C. i constava d'un gran basament, la part que encara es pot veure aquí

decorat en tres costats per uns esplèndids frisos amb alt-relleus que representaven una Gegantomàquia (una lluita entre deus i gegants), estava constituïda per una gran columnata jònica que s'obria en direcció a l'oest, i a la que s'accedia per una majestuosa escalinata i dos porxos laterals.

(veieu-lo aquí en el Museu de Berlin)

* *
Acabada la visita a Pèrgam, vam dinar i després ens dirigim de retorn cap a Izmir on disposarem d'unes hores de la tarda lliures per conèixer una mica el centre de la ciutat i el seu passeig marítim

Ens sorpren, com ja hem comentat abans, la quantitat de banderes turques que hi ha per tot arreu amb motiu de la celebració a l'endemà de la seva festa nacional. No tenim nosaltres tantes banderes ni molt menys quan celebrem la nostra Diada.

També crida molt l'atenció el sentiment nacionalista que s'hi respira manifestat també en el nombre de banderes amb la cara d'en Mustafà Kemal "Atatürk". L'home que va proclamar la república democràtica l'any 1923.

Ens comentà en Haluk, el nostre guia, que precisament a Izmir, la tercera ciutat important de Turquia, i la segona en importància econòmica pel seu port i la seva activitat industrial, és on hi havia el nucli més important d'oposició a l'actual govern que en els darrers anys ha estat fent un gir més pro islamista.

Mentre passejàvem per la ciutat contemplant alguns dels seus monuments

(un simpàtic personatge del país)

ens vam acostar cap al passeig marítim a l'hora del capvespre i vam poder gaudir d'una magnífica posta de sol en la gran i bella badia d'Izmir.

Fou com un gran colofó estètic a un viatge molt complet que ens ha permès conèixer a fons part d'aquest enorme país, aquest interessant i variat país que és Turquia

Des de l'habitació de l'hotel vam poder veure les darreres llums del crepuscle sobre la badia i la ciutat de nit rodejada de milers de llums dels barris perifèrics abans de retirar-nos a descansar.

* *
A l'endemà, mentre en Haluk, el nostre guia local, ens acompanyava a l'aeroport, va desitjar-nos molta sort i salut, i esperava que la nostra estada a Turquia hagués estat profitosa en tots els sentits.
Gràcies Haluk per la teva companyia i per les teves explicacions tan acurades i erudites que ens han fet viure a fons tant la història del país, com també la seva realitat actual.

Un vol interior ens traslladà fins a Istanbul on un altre avió de la Turkish Airlines ens tralladarà en vol directe fins a Barcelona.

(adéu Istanbul)

(l'últim adéu al mar de Màrmara)

Però..., això de la globalització té algunes sorpreses, perquè mentre l'avió ple de catalans i algun que altre turc tornava cap a Barcelona, aquesta xineta emprenia un vol lluny del seu país, no se sap ben bé cap a on...


* * *
No puc acabar aquesta extensa crònica sense expressar també el nostre agraïment al guia que des de Barcelona, i per compte de l'agència de viatges, en Lluís Miquel, ens acompanyà en tot moment i que també amb la seva sapiència ens il·lustrà ens molts moments sobre la història del país, i no sols això, sinó que a més ens va proporcionar molta bibliografia interessant per ampliar encara més la nostra experiència sobre aquest país, TURQUIA (Türkiye), la visita del qual recomanem vivament.

* * *
  • Ara sí acaba aquí definitivament aquesta crònica que ha tingut 23 capítols

  • (gràcies a tots els que heu tingut la paciència de llegir-los)

dimarts, 22 de desembre de 2009

De EFES a Izmir... (22)

  • La crònica del viatge comença aquí...

Deixem la fantàstica regió de Pamukkale i ens dirigim ara cap a trobar la costa de l'Egeu, per visitar les runes de la ciutat d'Efes

L'antiga ciutat d'Efes té una situació privilegiada al fons d'una badia en l'estuari del Kaystros. Fou el centre romà més important de tota l'Anatòlia i avui, tant els seus monuments especialment ben conservats, com la seva situació, han fet d'aquest lloc una de les metes turístiques per excel·lència.

Aquí, durant molts segles, es va celebrar el culte a Artemisa en un dels temples més sumptuosos mai erigits,

(estatua d'Artemisa en el museu de Selçuk)

i en l'època cristiana, la presència i mort de l'evangelista Sant Joan va inspirar la construcció d'una gran basílica que va atreure gran quantitat de fidels. També poseeix una mesquita, la de Isa Bey, de gran importància encara avui com a santuari pels musulmans.

Abans, però de començar la visita de la ciutat antiga, anem a conèixer l'indret conegut com el Santuari de la Verge Maria, important lloc de peregrinació cristiana on, segons la tradició hi va viure la Mare de Déu.

(impressionant mur on els fidels hi deixen les seves pregàries)

L'església (ecclesiae-comunitat) d'Efes, va acollir dos concilis de gran importància. En el de l'any 431 es van enfrontar els partidaris de Nestori, bisbe de Constantinoble (381-451), que atribuïen dues naturaleses a Crist, una d'humana i una altra de divina, negant que Maria fos la Mare de Déu. I els partidaris de Ciril d'Alexandria (380-444), que proclamaven les dues naturaleses humana i divina de Crist, i a Maria com a mare de Déu.

(l'àgora i l'odeon al fons)

Ciril va aconseguir que la seva tesi fos acceptada i va obtenir l'aprovació de l'Emperador, i això va provocar que Nestori fos excomulgat, però malgrat això, el nestorianisme es va difondre per tot l'Orient i, entre els segles XII i XIII, va tenir centenars de milers de seguidors i gairebé 200 bisbes, i la seva decadència no va començar fins a les invasions de Tamerlan, lider político-militar turc-mongol, en el s. XIV.

(el temple de Domicià)

En l'any 449, el segon concili d'Efes va mantenir la tesi de l'existència d'una única naturalesa divina en el Crist. Aquesta doctrina es va extendre per l'Orient i va rebre el nom de monofisisme.

(fragment del monument a Memio)

Un cop repassat el paper important que la ciutat va tenir en el món cristià, anem a conèixer les restes arqueològiques de la ciutat hel·lènica i romana d'Efes. Aquesta esplendorosa ciutat de la qual avui només en queden aquestes restes, va conèixer una gran prosperitat des del s. IV a.C. fins al s.II d.C. quan es convertí en el principal port de la mediterrània.

(la via dels Curetos que travessa la ciutat)

Visitarem l'Agora, l'Odeon, el Temple d'Adrià, les Termes d'Escolàstica, la Biblioteca de Celsus, la Font de Trajà

(la font de Trajà, construïda a principis del s.II d.C.)

(el temple d'Adrià, considerat un dels edificis més sumptuosos d'Efes)

(la biblioteca de Celso va arribar a contenir fins a 12.000 pergamins)

i el Teatre que en el seu moment fou el més gran d'Àsia Menor, amb una capacitat per a 25.000 espectadors (veieu el petit video)

video

(vista general de l'immens teatre)

En acabar aquesta important visita, tant en l'aspecte històric com en l'arqueològic, ens dirigim cap a Izmir (Esmirna), a la costa, on dormirem les dues darreres nits que ens queden de la nostra estada a Turquia.

L'arribada a l'hotel no podia ser més solemne...

* * *

diumenge, 20 de desembre de 2009

BARÇA - Tocar el cel amb les mans...


Aquesta magnífica fotografia, que segurament a hores d'ara haurà donat la volta al món, ens omple de satisfacció, com a "culers" afeccionats al Barça, i sobretot també com a Catalans.

Com a culers perquè no es pot demanar res més d'un equip que ha estat capaç d'una gesta com aquesta, guanyar tots els títols possibles en un sol any, 6 copes.

I com a catalans, perquè és el triomf d'un equip cohesionat, jove i amb il·lusió, on hi ha molts nois del planter que han treballat amb esforç i amb molta fe i molta il·lusió, i sobretot també per l'entrenador, en Pep Guardiola, un home jove que ha sabut infondre aquest esperit exigent de treball, d'esforç, de concordia, i de bon rotllo en el vestidor. I tot això amb una gran dosi d'humilitat, de sinceritat, sense fatxenderies, i sempre tocant de peus a terra.

Les seves llàgrimes d'ahir a peu de gespa, descarregant tota la tensió acumulada durant el partit, ens van omplir d'emoció, perquè eren unes llàgrimes sinceres, incontenibles, una descàrrega d'emocions que durant aquest any increible ha anat acumulant i que ahir davant les càmeres de televisió, van poder veure tothom, les d'un home senzill, valent, coratjós, que amb fe i treball, ha portat l'equip a les fites més altes mai imaginades i mai igualades.

Podríem dir moltes més coses d'aquest entrenador i d'aquest equip, però ara només em ve al cap que el Barça és més que un club, que el Barça pels catalans és un orgull. Que vagis per on vagis del món, si diues que ets de Barcelona tothom et somriu, diu Messi, Messi... Visca el Barça, i sap d'on som i d'on venim.

Si tots els catalans, si tot el poble de Catalunya, sapiguéssim imitar el que ha fet el Barça aquest any, lluitar amb tenacitat, amb valentia, amb constància, amb esforç, amb il·lusió, amb Fe..., d'aquí a poc temps tindríem el resultat que molts estem esperant, la gran fita social, la nostra independència total i absoluta, el reconeixement a nivell mundial com a Nació que som i que volem ser...

Que algun dia no gaire llunyà poguem penjar una foto semblant a aquesta d'un Guardiola volant, amb les mans tocant el cel, on l'enlairat sigui el lider capaç d'aconseguir el nostre objectiu d'alliberament nacional... i com deia el poeta:
"Perque encara tot està per fer i encara tot és possible".

dissabte, 19 de desembre de 2009

HIERÀPOLIS + PAMUKKALE... (21)

  • La crònica del viatge comença aquí...
A primera hora del matí comencem la visita de la zona per la impressionant necròpolis de Hieràpolis.

Aquesta necròpolis conté més de 1.200 tombes, algunes d'elles realment espectaculars, que comprenen un període des del segle II a.C. fins als primers segles de la nostra era.

El gran nombre de sepultures es deu sobretot a la fama de l'antiga Hieràpolis com a centre curatiu. Ja que els malalts hi acudien degut a les propietats terapèutiques de les aigües.

En efecte, a aquest lloc acostumaven a arribar gents de tot l'imperi, generalment gent amb recursos, que es feien construir riques tombes, no solament com a costum, sinó també com a acte propiciatori. Això també explica la gran quantitat de tombes escampades per tot arreu.



Els gatets turcs, omnipresentes per tot arreu, estan aquí guardant les restes d'aquesta antiga ciutat?

Aquesta zona de Hieràpolis és de gran importància. De la ciutat original es conserven les termes, avui transformades en museu, un gran teatre i alguns edificis cristians aixecats en memòria de l'apòstol Felip, que segons la tradició, aquí va sofrir martiri l'any 87 durant el regnat de Domicià.


Hi ha també algunes esglèsies bizantines, una gran via porticada que travessava la ciutat de nord a sud fins a la porta de Domicià...


Hieràpolis, la ciutat santa, va ser fundada per Eumenes II, rei de Pèrgam, en el segle II a.C. Després de que fóra seu episcopal durant el període bizantí, comença a ser anomenada pel seu nom actual en el segle Xi o XII, quan els turcs selèucides hi edificaren aquí una fortalesa.

(aqui les tombes ja han quedat submergides en les formacions calcàries)

A partir d'aquí ja comencem a trobar les piscines artificials construïdes a Pamukkale per poder gaudir de l'aigua calenta,

i tot seguit trobem les primeres formacions calcàries.

Encara amb les primeres llums d'un matí força ennuvolat, podem anar apreciant les capricioses formes que l'aigua i la calç han anat configurant en aquest indret.

Una sèrie de bancal superposats amb enormes estancs naturals que s'intercomuniquen formant curioses figures, estalactites i petites cascades.

Depenent de l'hora del dia i de la llum reflexada, adopten colors diferents i espectaculars.

* *
Acabem aquesta interessant visita i emprenem camí cap a Efes, a la vora del mar Egeu.

En el proper capítol parlaré d'aquesta esplendorosa ciutat antiga que va ser el principal port de la mediterrània durant molts segles.

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin