A la vejez... viruelas...!!!

Fa uns dies, una companya de la coral en la que hi participo ens va informar de que al mític local del Jamboree, actuava l'Ignasi Terraza, amb motiu de l'homenatge que la sala feia al Tete Montoliu, dins del programa de concerts que la sala ha programat amb motiu del 50è. aniversari de la inauguració del mític lloc.

"Així fou, el 9 de gener de 1960, a les 18 h. un quintet liderat pel gran Tete Montoliu i format per alguns dels millors músics de jazz del nostre país i altres artistes nord-americans inaugurava el Jamboree".

L'Ignasi Terraza és un pianista extraordinari, invident des de fa molts anys, i amb un domini del teclat realment sorprenent, impressionant... Vegeu aquest video...

Com que la nostra coral va poder gaudir de l'acompanyament del "Ignasi Terraza trio", en un memorable concert que es va anomenar "Jazz amb cor" que realitzàrem el 20 de juny passat (vegeu aquí), i vam poder admirar la gran qualitat pianística de l'Ignasi Terraza, és per això que ens vam animar a agafar entrades al Jamboree per anar a escoltar-lo. Ell va actuar al piano acompanyat d' Horacio Fumero al contrabaix, i d'Esteve Pi a la bateria, la nit del 15 de gener d'enguany.

Per mi i per la meva dona, era la primera vegada a la nostra vida que anàvem al Jamboree, es va inaugurar la sala fa 50 anys, i nosaltres no havíem estat mai. Per això he titulat aquest post "A la vejez, viruelas"

Aquest fet ens va fer agafar una mena de cuquet pel Jazz que encara no havíem pogut gaudir mai en directe i en un ambient totalment apropiat com és el de la cova del Jamboree.

Tant és així que a la setmana següent hi vam tornar, aquest cop per escoltar al famós bufador Abdu Salim, un personatge afro-americà ben peculiar, qui fou fundador el 1982 de l'energètic "Freedom Jazz Quartet", en un concert que era un homenatge a John Coltrane, i qui ja havia protagonitzat anteriorment sessions antològiques a la cava de la plaça Reial.

I encara no s'acaba aquí la nostra "febre jazzística", perquè hi vam tornar a l'altre setmana, divendres passat, vaja. Aquest cop era un concert homenatge a un altre gran home del jazz, el teclista Lou Bennet. Aquest concert també memorable el va protagonitzar un històric del jazz francès, Philip Catherine, un guitarrista excepcional, antic company de viatge de Bennet a París -i al Jamboree dels 60- que encapçalava aquesta banda de tribut a aquell jazzmen que va regalar nits memorables a aficionats de diferents èpoques.

Us poso una breu filmació que vaig fer amb el telèfon mòbil, de no gaire qualitat, però és un petit tastet del virtuosisme d'aquest impressionant guitarrista francès. La veritat és que jo no havia vist mai tocar la guitarra elèctrica amb aquella passió i virtuosisme.

(Amb tot, si mireu l'enllaç que us he posat en el seu nom, el veureu i sentireu tocar de manera molt més clara i diàfana)

Mai és tard per experimentar noves sensacions i viure situacions inèdites, i així hem decidit seguir ara aquesta vena del jazz. Tant és així que ens hem apuntat a un Taller de jazz en el Centre cívic "Casa Sagnier" (vegeu aquí) i també (aquí).

I a més tenim programat anar a un parell més de concerts dels que ofereix aquest més de febrer el Jamboree, un proper de Gold Stars, i un darrer en el que tornarà a actuar l'Ignasi Terraza amb el Donald Harrison Quartet, -el rei del nou swing- un mestre del jazz nord-americà que va nèixer a Nova Orleans el mateix any que obria les portes el Jamboree.

* * *
I és que realment... a la vejez... JAZZ...