El JAZZ de les velles glòries catalanes...

Ahir vam tornar a sentir Jazz al Jamboree. Era una nit plujosa i desagradable, i en conseqüència vam estar com en família, per escoltar un concert que es va titular: "The Jamboree Gold Stars".

Dins de la interessant programació que la sala ha preparat aquests mesos de gener i febrer, per commemorar el seu 50è aniversari, ahir tocava l'actuació de les patums del jazz clàssic a Catalunya, dels pioners del gènere afroamericà a la nostra ciutat. Alguns d'ells d'edat força avançada ja havien actuat al Jamboree als inicis ara fa 50 anys.

Eren, ni més ni menys, que el barceloní Francesc Burrull, tota una institució del piano que als anys 60 ja protagonitzava sessions d'antologia... (sentiu-lo aquí)



Des de feia uns quants anys sembla que no s'havien tornat a ajuntar aquests veterans del Jazz, i ahir va ser una trobada entranyable que va agradar a tothom. En aquest fragment de vídeo podem sentir més que veure a Francesc Burrull al piano, J.M.Farràs a la trompeta, i Joan Albert al saxo.



Durant l'hora i mitja de recital es van anar alternant els típics solos d'instruments, i aquí he volgut recollir una petita mostra d'alguns d'ells.

Així, doncs, un altre virtuós va ser en J.M. Farràs, l'ànima i presentador del concert, i un bufador esplèndid que toca la trompeta amb una energia envejable



I també van actuar els terrassencs Joan Albert, saxo, i Adrià Font, bateria, impulsors del jazz egarenc i sidemans d'artistes nacionals i internacionals. Sentim aquí un fragment del saxo de Joan Albert...



Darrera d'ell i en plena acció hem pogut observar a Dimitri Skidanov, el contrabaixista titular del trio d'Ignasi Terraza.

I finalment completava la formació el jove Federico Mazzanti, fill del "Negro" Mazzanti de l'escuderia de "La Porteña", que precisament actuen aquest mateix vespre al Jamboree.




Els dos bufadors van descansar uns minuts i aleshores el mestre Francesc Burrull, amb més de 70 anys a les espatlles, acompanyat per la bateria i el contrabaix, ens van delectar amb una peça de jazz suau que fou una delícia...




Per acabar la vetllada, els quatre tòtems del Jazz català ens van obsequiar amb una interpretació recuperada dels arxius musicals jazzístics, que precisament portava per títol: Jamboree

Mai més ben triada la peça per aquesta banda "ad hoc", i que no podia faltar en ocasió de la celebració del cinquantenari d'aquest històric club de Jazz...

* * *