"Panikkar va ser un gegant intel·lectual, dels que ja no sé si el món en dóna. Un home brillant, que suportava malament el record dels seus errors, les seves contradiccions, els seus desencontres amb la gent que estimava, i que potser va tenir més traça a orientar amb el seu pensament la vida dels altres que la seva pròpia vida. Els genis ja ho tenen això".
Jo no vaig tenir el goig de conèixer-lo ni de tractar-lo, però sap greu que homes així desapareguin del nostre entorn. Són persones irrepetibles, genis, cervells lúcids i privilegiats que han aportat sabiduria al nostre món. Que descansi en pau...
5 comentaris:
Estic molt d'acord amb el comentari de Bassas, seria allò que diuen els castellans 'consejos vendo pero para mi no tengo', em sembla molt honest defugir els panegírics i reconèixer que tots són humans.
Pels seus escrits a La Vanguardia, vaig conèixer primer el seu germà Salvador, més laic però amb inquietuds culturals orient-occident com tota la família. Els seus articles eren aire fresc en ple franquisme.
Ha deixat una gran obra, sens dubte.
Cool site, I had not come across sorrobloc.blogspot.com previously in my searches!
Continue the great work!
També d'acord amb el que diu el Bassas. Personalment m'agradaria conèixer més els seus escrits i la seua obra.
Publica un comentari a l'entrada