GALÍCIA - O Carballiño, la terra del "pulpo à feira"

Fa gairebé un mes, des de primers d'agost, que no havia escrit en aquest blog. Una mena de desinflament causat per l'impacte rebut per la mort prematura d'un bon amic i company de feina (aquí) amb qui havia compartit els darrers 23 anys de la meva vida laboral...

La paràlisi de l'estiu, la calor, la tristor i l'ensopiment han afegit la resta.

Afortunadament teníem lligat de fa temps de passar uns dies de vacances a Galícia d'on acabem de tornar.

Ha estat un parèntesi beneficiós per trencar aquesta inèrcia i que ens ha permès desconnectar i gaudir de la natura i de la bona taula.

Hem tornat a ser hostes en una de les "Residències do tempo libre" de la Xunta de Galícia, 

aquest cop a la província d'Ourense, concretament a la població de O Carballiño, a la zona del Ribeiro, un vi excel·lent. I també s'emporta la fama de ser un dels millors llocs de Galícia on preparen el Pulpo à feira.

I així ho hem pogut constatar.

 (pulperia a O Carballiño en plena preparació)

Galícia és el país del pulpo à feira, el plat estrella, i dels hórreos, 

del romànic de pedra granítica, dels monestirs, de les igrexias rurals, i dels cruceiros espléndids, 

 

de les vinyes del vi de Ribeiro, 

 i de les castanyes de merescuda fama, 

 

de l'aigua de la "Ribeira sacra" amb el famós Cañon del Sil, 

i dels antiquíssims Castros celtas..., i evidentment del famós Camí de Santiago, sempre omnipresent.

Tot això i molt més és Galícia, i en la nostra estada de 10 dies ho hem pogut comprovar i gaudir...

Aquest cop ens hem mogut només per les províncies d'Ourense i de Lugo, on hem vist la seva impressionant muralla romana,

hem anat per l'interior, amunt i avall, pujant i baixant els turons i les valls plenes de bosc, de vinyes i conreus, de pagesia molt rural, molt primitiva encara, de paisatge en definitiva...

Hem vist romànic, molt romànic, 

hem vist monestirs i claustres extraordinaris, 

hem vist molts hórreos,

i també catedrals imponents, 

Igrexias increïbles de llogarrets solitaris,

hem navegat pel Cañon del Sil, 

i hem fet alguna queimada també, recitant el seu tradicional "conxuro"...

i hem vist molts peregrins caminant pacientment pels camins i carreteres de Galícia camí de Santiago...

* * *

Tot això i molt més hem pogut veure i gaudir durant la nostre estada per terres galegues...

En posts posteriors aniré desgranant de forma més detallada algunes de les meravelles que hem pogut contemplar..., i ara us deixo amb una bonica cançó galega "Desterro" del grup Luar Na Lubre en el seu àlbum Saudade

• La crònica continua aquí (02)...