- La història comença aquí...
Deixem definitivament aquesta interessant ciutat de Zadar a primera hora de la tarda ben dinat, i reemprenem el camí, aquest cop resseguint la carretera de la costa dàlmata, per continuar gaudint del seu meravellós paisatge. Ens separen encara uns quants kilòmetres del nostre destí d'avui, la ciutat de Split, i aprofitem una mica endormiscats per fer una petita becaina.
Quan ja portàvem una bona estona de camí l'autocar s'atura per fer una parada tècnica i ens trobem amb aquest bonic paisatge que aprofitem per fer fotos i resituar-nos en el mapa.
La carretera salva amb un llarg pont un braç de mar que penetra dins la costa, i on uns agosarats estan fent "puenting" penjats de cap per avall com un bacallà...,
en la llunyania veiem la ciutat de Sibenik, que no visitarem.
Aquest és un dels problemes que tenen a vegades aquests viatges en els que vols veure tantes coses en pocs dies que a la força hi ha indrets, ciutats, meravelles naturals, etc. que no pots arribar a conèixer per falta de temps. Us deixo aquest enllaç per si teniu curiositat en saber més coses d'aquesta ciutat.
Seguim l'itinerari i ens pocs kilòmetres més ja som a sobre mateix de la ciutat històrica de Trogir, on farem la segona parada.
Aquesta ciutat de Trogir és una altra gran perla del patrimoni cultural de Croàcia, també declarada Patrimoni de la humanitat per la Unesco. Situada en un illot entre la terra ferma i l'illa de Ciovo amb la que es connecta per mitjà de ponts,
ha aconseguit conservar el seu aspecte gairebé inalterat des de l'Edat mitjana,
conservant restes també de l'època hel·lènica i romana.
El monument cultural més important de la ciutat és la seva Catedral de Sant Llorenç,
construïda entre els segles XIII i XV.
Se la reconeix especialment per l'impressionant portal romànic,
obra del mestre Radovan, fill de Trogir
També són destacables dins la catedral el seu baldaquí monumental,
el magnífic crucifix d'estil bizantí,
i la sumptuosa capella de Joan de Trogir. Es va afegir en el s.XV, obra de Nikola Firentinac (Nicolas el Florentí), i és considerada la segona joia de la catedral, l'ornamentació de la qual en parets i sostres és considerada com el cimal de l'arquitectura renaixentista i de l'escultura de la Dalmàcia.
Davant la catedral hi ha també la Lògia de la ciudad del segle XV.
Marxem d'aquesta petita ciutat amb aquesta imatge tan idil·lica,
però la realitat va ser totalment una altra i la meva crítica també, ja que malgrat que en les fotos he intentat evitar les persones, val a dir que la ciutat estava invadida de gent, i totes les places amb para-sols enormes que impedien la contemplació dels bells edificis, exactament el mateix que passava, i ja vaig comentar-ho en el mateix sentit, a Dubrovnik.
És una llàstima que en llocs tan emblemàtics a nivell històric i patrimonial, no es tingui cura de protegir-los adequadament, almenys els centres històrics, i posar els bars i restaurants fora muralles..., seria possible?... potser sóc un il·lús?...
* *
30 kilòmetres més i arribarem finalment a Split, demà coneixerem el famós Palau de l'emperador Dioclecià.
- La història continua aquí... (07)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada