- La història comença aquí...
No vam fer fotos, però sí que ja ens va impressionar veure en un gravat les enormes dimensions que va tenir el Palau de Dioclecià.
Aquest emperador romà, a finals del segle III va escollir aquest emplaçament en un badia ben protegida per construir-lo perquè, segons diu la cançó, "era el lloc més bonic del món per fer-ho".
La ciutat va créixer al voltant de la casa de descans de l'emperador romà Dioclecià,** que va néixer a prop d'aquí l'any 245 d.C. Es va retirar l'any 305 al palau que havia construït a prop de Salona i allí fou sepultat en l'any 313.
** (Gaius Aurelius Valerius Diocletianus, (el nom és derivat del grec dios kletos ("cridat pel cel"). Va ser Emperador romà del 20 de novembre del 284, al primer de maig del 305 d.C.)
La regió turística més gran de Dalmàcia és la zona que rodeja la ciutat més gran, Split. És el veritable centre i el cor d'aquesta regió, on viuen la majoria dels seus habitants. De fet és la capital més gran de Croàcia, després de Zagreb, i el principal centre cultural.
Si és cert, tal com diuen, que el veritable Mediterrani és la Dalmàcia, aleshores la part central al voltant de Split és el cor de tot el Mediterrani...
Amb tots aquests antecedents ben presents, ens disposem a conèixer amb una mica més de detall el casc antic de la ciutat i el que encara resta de l'enorme Palau.
 |
| aquí el Foro-Peristil davant el Palau i el Mausoleu de Dioclecià, actualment "in restauro"... |
Entrem en primer lloc a l'antiga basílica-catedral de Sant Duim, patró de Split, on des de fa segles s'ubica el mausoleu de l'emperador Dioclecià.
Aquesta zona del peristil, davant la catedral, era on antigament s'expressava la devoció per l'emperador, avui en dia és lloc de trobada de fidels i de turistes, i un magnífic escenari estival on es fan actuacions mítiques d'òpera...
just al davant es construí al segle XII l'emblemàtic campanar romànic, altíssim i visible desde tota la ciutat.
Ens fixem en el dintell de la porta i en un detall exterior de l'accés, i ara sí penetrem a l'interior d'aquesta mena de "sancta sanctorum" que és el mausoleu de Dioclecià...
Com acostuma a passar en molts dels monuments que visites, el "no Photo" és gairebé tradicional i infalible, però les petites maquines digitals d'avui, i la meravella de poder tirar sense flash, cosa que no tothom fa, obtenen aquests petits resultats mig clandestins...
(amb perdó del no photo), que evidentment no malmeten cap element artístic ni patrimonial... normalment al darrera de la prohibició hi ha un negoci amagat per vendre llibres i postals.
La visita següent fou al petit baptisteri que hi ha al davant mateix del mausoleu...
En sortir d'aquí entrem un moment al vestíbul del Palau o Klapa,
on trobem un grup vocal que s'autoanomena "Klapa Vestibul" i que interpreta cançons tradicionals dàlmates, amb unes veus precioses i que entre altres ens obsequien amb aquesta "Sancta Maria mater Dei", que podeu escoltar aquí mateix...
Acabada aquesta visita comencem a circular pels estrets carrers del casc antic, encara dins el recinte del Palau,
i sortim a fora muralla per contemplar-la un moment des de l'exterior...
i veure també l'espectacular estàtua en bronze del bisbe Grgur Ninski, considerat el patró de la llengua croata.
Continuem el nostre periple per l'interior del casc antic, atapeït també de gent i de turistes,
Aquí l'estàtua de Marko Marulic, considerat el "pare de la literatura croata"
Per acabar la nostra visita a la ciutat i fugir una mica de la calor, entrem finalment a veure els enormes soterranis del Palau de Dioclecià...
En acabar la visita vam decidir reposar i refrescar-nos una mica aquí, al centre de la plaça principal de Split, mentre esperàvem l'hora d'anar a l'autocar per sortir altre cop de ruta i cap a dinar.
* *
Sortim d'aquesta costa tan fantástica i ara ens dirigim cap a l'interior, a trobar una altra realitat no tan engrescadora... Anem a penetrar a la República federal de Bòsnia i Hercegovina en direcció a la ciutat de Mostar
Dinem a Makarska, i després de passar per Podgora, deixem la costa i ens enfilem per una carretera molt aèria amb unes alçades espectaculars que a alguns els causa un cert vertígen,
i penetrem a l'interior del país fins arribar a la duana-frontera de Hercegovina, en la localitat de Orah.
Aquí s'han de fer uns certs tràmits duaners i el nostre guia Juan Carlos ens recull tots els passaports, baixa i torna al cap de pocs minuts... Quan l'oficial de la duana ha vist aquella muntanya de 32 passaports, li ha agafat una mandra sobtada i ens ha deixat passar a tots...
L'itinerari fins a Mostar és relativament curt, passem per Vitina, Ljubuski, Citluk i Mostar.
En arribar a Mostar, les primeres imatges que rebem als nostres ulls, ja ens demostren que allà fa ben pocs anys, tan sols uns 15, van passar coses terribles...
Però tot això prefereixo comentar-ho en el meu proper post. Aquí hi estarem dues nits i tindrem temps suficient de viure, reviure i experimentar sensacions no sempre agradables.
* * *
- La historia continua aquí...(08)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada